Comissions Obreres eleva el to contra el bloqueig patronal de la reducció de jornada laboral. En una atenció a mitjans prèvia a l’assemblea catalana del sector industrial, el secretari general estatal del sindicat Unai Sordo ha assegurat que, en cas que les patronals espanyoles mantinguin la negativa negociadora que han traslladat a la taula tripartida, a la tardor “hi haurà mobilitzacions”. “La reducció del temps de treball és possible i és ara”, emfatitza el líder sindical, tot subratllant que “retallar el temps de treball és una necessitat”. Sordo, en aquest sentit, reclama que l’acord es tanqui a curt termini per establir un marc de referència útil per a la negociació col·lectiva, atès que diversos convenis col·lectius rellevants, especialment en l’àmbit de la indústria, romanen congelats a l’espera d’una resolució. Un cop trobada l’entesa amb la patronal, hi ha marge per negociar els detalls; però no abans: “Sobre els terminis d’aplicació, o altres qüestions, podem parlar; però si la CEOE no resol la incògnita del seu posicionament, la resta d’elements són especulació”, declara.
Vista l’absència empresarial, Sordo reclama a Moncloa que “no flaquegi” davant les coaccions de la CEOE. “L’executiu ha de ser valent, i CCOO s’encarregarà que a tots els territoris emergeixi el debat sobre la jornada de treball perquè cap força política s’hi pugui posar de perfil”, constata el líder estatal. Per la seva banda, el secretari general català Javier Pacheco ha fet una crida a “les forces que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez” perquè apuntalin aquesta reclamació. Comissions descarta, així, les primeres concessions que plantejava el Consell de Ministres, especialment el titular d’economia, Carlos Cuerpo. En una recent entrevista, Cuerpo va posar sobre la taula mecanismes de compensació de les hores retallades, com ara reintroduir les hores extraordinàries en alguns sectors. “No parlarem de compensar amb hores extra, aquest escenari queda descartat”, ha etzibat Sordo.
Afectacions parcials
Els efectes a Catalunya de la reducció de la jornada laboral, segons estudia Comissions d’acord amb els diversos convenis sectorials que operen al país, és substancial: prop de tres de cada quatre treballadors assalariats del sector privat veurien les seves condicions millorades arran d’un retrocés horari fins a les 37,5 hores. Tal com confirma el mateix secretari general, la mesura afectaria fins a 2 milions de treballadors a Catalunya, especialment en el sector serveis -comerç, hostaleria o indústria agroalimentària-, on els convenis col·lectius no contemplen una optimització de la jornada com la que s’està negociant amb Moncloa. “Els sectors exportadors més productius ja tenen jornades efectives per sota de les 40 hores”, argumenta Sordo -amb clars exemples a la indústria, la metal·lúrgia o l’automòbil-.
Mantenir les condicions com s’apliquen actualment, continua, “afavoreix les pitjors empreses, el teixit productiu menys productiu”, raona. Agafa, de fet, la història empresarial recent com a exemple: les retallades laborals del període posterior a la crisi -com la flexibilització contractual o la caiguda dels salaris mínims- “deterioren la productivitat”. Rebutja així els arguments de les principals patronals de l’Estat, que apunten que una millora de la jornada laboral sense efectes en el salari seria perniciosa per a la capacitat competitiva del teixit de negoci. “La reducció se centra a sectors on la rendibilitat se centra en l’explotació dels treballadors”, rebla Sordo, en reivindicació d’aquelles línies de negoci capaces de fer-se més eficients a partir de canvis productius i digitals.
“Les trompetes de l’apocalipsi”
Més enllà de l’àmbit de la productivitat, tant Sordo com Pacheco han rebutjat les alertes patronals perquè la reducció de jornada amenaça la rendibilitat de les empreses. “El Banc d’Espanya i el Ministeri confirmen que els marges empresarials han pujat un 6%, bastant per sobre de l’evolució dels salaris”, respon Pacheco. Els negocis de l’Estat, així, tindrien marge més que suficient per aplicar la reforma que exigeix la part sindical “sense tocar les trompetes de l’apocalipsi”. Entre aquestes veus alarmistes, Pacheco destaca la de Foment del Treball, a qui titlla d'”ariet de la CEOE”. L’entitat presidida per Antonio Garamendi “no es posiciona, però tira dels seus aliats” per impulsar el seu discurs als diversos territoris.
Contra la posició empresarial, a parer del secretari general estatal, que apunta fins i tot una important reducció un cop entri en vigor la nova distribució horària. “Les dades indiquen que entre el 20 i el 35% del temps de treball reduït s’acaba revertint en noves contractacions”, recull Sordo. Reduiria, també, la parcialitat resistent en àmbits com la restauració o el comerç al detall, on molts empleats pateixen encara jornades reduïdes. “Les persones que a l’Estat treballen a temps parcial volen fer més hores, o jornades completes. Sovint, ni caldrà fer noves contractacions”, continua.
Trontolla la indústria catalana
Més enllà de les possibles mobilitzacions per a la reducció de la jornada laboral, Sordo alerta que el bloqueig dels grans convenis sectorials del món industrial que les organitzacions empresarials aturen a l’espera d’una decisió també poden servir d’espurna per protestes a les fàbriques del país. En concret, queden penjats actualment els acords de la indústria química, amb prop de 100.000 treballadors al país; del tèxtil, que supera els 30.000; i de la càrnia, amb xifres similars. Així, uns 160.000 empleats romanen a l’espera d’una actualització de les seves condicions que no arriba per l’estancament de la part corporativa. La secretària general de CCOO indústria a escala estatal Garbiñe Espejo, avisa, en aquest sentit, que a la tardor “el 30% dels treballadors i treballadores dels sectors industrials aniran al carrer fins que els sectors negociïn de manera seriosa”.
Felicitacions a França
Poques hores després de la sorprenent victòria del Nou Front Popular a les eleccions legislatives franceses, Sordo ha reservat uns minuts per enviar una felicitació als “sindicats francesos, molt implicats en la campanya ja des de la primera volta”. El líder de CCOO s’ha mostrat “satisfet” pels resultats, especialment per la patacada de l’extrema dreta de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional. Una victòria del lepenisme, alerta, “seria catastròfica per a Europa i per a l’Estat”, atès el programa econòmic del partit ultra. S’ha mostrat especialment crític, a més, amb les patronals de l’Estat, a qui critica el “clamorós silenci davant l’alça d’un partit que posaria en risc l’economia espanyola”. Tot i la victòria als comicis, el secretari general ha sostingut que “un 37% de vot a l’extrema dreta és un drama”, i reclama a les “forces progressistes” que, com el cas de l’NFP, plantegin “alternatives per protegir la gent” i desactivar, d’aquesta manera, la capitalització del descontentament per part de les forces reaccionàries.
1 
