El conflicte laboral al món bancari està a punt d’esclatar. Sindicats i patronal continuen marcant posicions diametralment oposades en el si de les negociacions per al pròxim col·lectiu del sector bancari, fet que està tensant d’allò més les converses entre els representants dels treballadors i l’Associació Espanyola de la Banca, la principal associació empresarial de les finances a l’Estat. En aquest sentit, els sindicats constaten que hi ha enormes divergències en tots els apartats de la plataforma reivindicativa que van acordar Fine, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. És per això que després de la reunió d’aquest dimarts per intentar desbloquejar l’acord i vist la nul·la voluntat de la patronal per negociar, els sindicats ja han avisat que si no hi ha cap mena de moviment començaran a convocar mobilitzacions per forçar un punt de trobada.
En aquesta línia, la representant de CCOO, Ingrid Vilanova, assegura a Món Economia que la idea dels treballadors és iniciar amb manifestacions i anar escalant el conflicte laboral per intentar fer entrar en raó a l’AEB, que, de moment, ha decidit mantenir-se en la seva proposta d’augmentar els salaris un 7% en els pròxims quatre anys. Un fet que no ha agradat en absolut als sindicats, que reclamen augments d’entre el 17 i el 23% per als pròxims tres exercicis. En termes molt similars es pronuncia el secretari general de Fine, Fermín Iglesias, que assegura que es començaran a plantejar accions sindicals en funció de com vagin les reunions pels convenis de les Caixes d’estalvis i les rurals que se celebren aquest dijous i dilluns que ve respectivament. Tot i això, es mostra desconfiat que les patronals respectives facin cap acció diferent de l’AEB, fet que els obligarà a començar a plantejar accions, com ara mobilitzacions. El representant de Fine, a més, recorda que a finals de març, si el conflicte no es resol abans, usaran les Juntes General d’Accionistes com a plataforma de reivindicació.
Alhora, tant Iglesias com Vilanova asseguren que “no entenem” la posició de la patronal de no voler que el rècord de beneficis del sector també arribi a les plantilles. En aquest sentit, la part social de la negociació reclama “recuperar” tot el que els treballadors han perdut en els últims anys -amb increments salarials inferiors a la mitjana- i que la patronal sigui “responsable i conseqüent” amb els resultats i amb les concessions que han fet els treballadors en els últims convenis. Al mateix temps també posen sobre la taula que els directius dels bancs s’han anat apujant progressivament els sous en els últims anys, un fet que no s’ha donat als treballadors. En definitiva, els representants sindicals asseguren que aquest conveni ha de ser el “de la recuperació”, un fet que es recolza amb els resultats del sector, ja que consideren que no justifiquen de cap manera “la consolidació de la pèrdua salarial que s’està produint”.
Una proposta molt per sota del que recomana la CEOE
Un dels punts més curiosos de la proposta patronal és l’augment dels salaris als treballadors, que es queden molt per sota del que van recomanar la CEOE i els sindicats amb la ratificació de l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC), un 10% en tres anys. En aquest sentit, els sindicats asseguren que l’AENC és “una proposta de mínims” i entenen que en un sector amb tan bon comportament com el bancari ha de veure millores salarials molt superiors.
Cal recordar que la principal demanda dels sindicats de cara a aquest nou conveni és la qüestió salarial. En aquesta línia, Vilanova lamenta que les plantilles “han notat una significativa pèrdua de poder adquisitiu” des de la pandèmia. De fet, el document inicial fet dels sindicats de cara a la negociació del conveni planteja una escalada salarial d’entre un 17 i un 23% amb variables afegides segons l’IPC i els beneficis acumulats per la part empresarial. La resposta de l’AEB es força inferior, ja que proposen un augment del 2,25% per al 2024 i el 2025 i un 1,25% per al 2026 i el 2027, sense cap variable afegida.
De fet, en un comunicat, Fine ha valorat com a “inacceptable” la proposta de l’AEB, titllant-la d'”allunyada de la realitat”. És per això que interpreten “com una falta d’interès en l’avenç de la negociació i de sensibilitat davant la situació” dels treballadors del sector i demanen a la patronal “ser conscient” que la seva oferta no compensa de manera justa i conseqüent el sobreesforç realitzat per les plantilles els últims anys i la seva participació en la consecució de resultats, en la mateixa mesura en la qual es va recompensant a directius i accionistes.
