La banca anirà a la vaga per primer cop en tres dècades. Els treballadors de bona part del sector financer de l’Estat aturaran la seva activitat el pròxim divendres en una protesta general inaudita des del cicle que va acompanyar la crisi econòmica del 1992-93. La convocatòria es manté després d’un nou intent fallit per arribar a un acord que defineixi el nou conveni col·lectiu. Segons els sindicats que lideren les negociacions –Fine, CCOO i UGT– la reunió d’urgència convocada pels patrons in extremis per aturar el conflicte no ha servit per avançar posicions. Segons fonts de la negociació han explicat a Món Economia, l’agrupació dels grans bancs espanyols, l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) ha millorat lleugerament la seva proposta, fins a un augment salarial del 10% en quatre anys -un punt més, després del 9% ofert ara fa una setmana-. Una pujada “completament insuficient” malgrat que els representants dels treballadors havien reduït les seves pretensions fins al 13% en un període de vigència de tres anys.
Val a dir que el retrocés de la plataforma reivindicativa és notable: les negociacions havien encetat en un increment salarial del 17%, quatre punts per sota de la proposta inicial. Com a alternativa, els sindicats bancaris contemplaven un augment del 12% complementat amb un pagament únic del 3% durant el 2025. Més enllà de la distància entre les millores retributives de Fine i patronals, la gran línia vermella de la negociació ha estat la clàusula de compensació i absorció. L’impediment de pujades per als salaris sobre conveni està vigent d’ençà de la crisi financera del 2008, quan la banca va registrar importants pèrdues, amb tancaments i fusions en condicions poc avantatjoses. Amb els resultats rècord que les principals entitats de l’Estat registren enguany, des del sindicat apunten que “és el moment de fer grans canvis”. La compensació de les millores a conveni, doncs, és una línia vermella per a la representació laboral, que “no signarà res sense un canvi” en aquest sentit. La plataforma acceptaria la protecció del 80% dels increments consolidats, mentre que els empresaris “no volen ni parlar-ne”.
Val a dir que la banca és, ara per ara, l’única branca del sector financer que no ha arribat a un acord amb els treballadors. Les caixes d’estalvi, entre les que compta CaixaBank, ja van concedir bona part de les demandes dels sindicats la passada setmana; mentre que les caixes rurals van celebrar un principi d’entesa el passat dimecres. Totes dues, val a dir, amb condicions més properes a la plataforma reivindicativa inicial. La patronal bancària al·lega, per a aquesta diferència de tracte, que “no són el mateix sector” si bé “tenim els mateixos clients i oferim els mateixos productes”. Més enllà de les tasques que s’hi porten a terme, des dels sindicats enlletgeixen les negatives negociadores d’uns bancs que registren “resultats molt millors” que els de les caixes.
Una vaga “inevitable”
Els treballadors bancaris arriben, així, al seu primer conflicte col·lectiu en tres dècades. Es tracta, recorden des dels sindicats, d’una agrupació tradicionalment pacífica, principalment per les bones condicions que històricament gaudien els treballadors. Ara bé, la congelació de salaris a conveni, a més de la compensació, ha aturat les millores per al conjunt de les plantilles, fet que impedeix l’adaptació a l’escalada del nivell de vida. El malcontentament dels treballadors promet, segons els sindicats, una elevada afluència a les protestes del pròxim divendres. “Les plantilles estan cabrejades, hi ha molta més gent disposada a protestar que abans”, descriuen des de Fine. Coincidint amb la junta d’accionistes del Banc de Santander, així, la banca es prepara per a una aturada per a la qual costa trobar un paral·lel històric. “Volem millores, però les volem consolidades”, conclouen els representants de les plantilles.
