La llarga batalla per al conveni col·lectiu de la banca s’apropa a la seva fi. Els tres sindicats majoritaris –CCOO, UGT i Fine– i la principal patronal del sector, l’Associació Espanyola de la Banca, s’han trobat aquest mateix dimecres en una nova reunió d’una mesa de negociació que ja s’allarga durant prop de dos anys. Segons ha informat la part social, l’empresariat del món financer hauria fet passes endavant en una de les qüestions més complexes de l’acord sectorial: la garantia de no compensació i absorció de les pujades de sou a compte de conveni. Si bé un escut total per a les millores retributives sempre havia estat fora de la taula, la representació de les plantilles reclamava un mínim del 75% dels muntants acordats durant tota la vigència del marc regulador- 2024, 25 i 26, segons les converses actuals-. En la darrera reunió, a finals del mes de juny, l’organització corporativa presidida per Alejandra Kindelán s’hauria avingut a revisar aquest punt per primer cop, si bé amb llindars molt més baixos: un 50% el primer any i una xifra a convenir, encara no explorada, per al segon; sense punts per al 2026. Ara, amb el mateix arc temporal, els patrons crediticis contemplen la possibilitat de fer intocable un 65% dels augments per conveni, independentment de plusos i altres alces en sous per rendiment o antiguitat.
El sindicat Fine critica el “poc avenç” durant les reunions per al conveni de banca, un ritme que contrasta amb els de cooperatives de crèdit i caixes d’estalvi, ja tancats fa mesos. “No entenem aquest alentiment i la resistència d’AEB a concedir a les plantilles allò que els hi correspon”. Més enllà dels atacs a l’organització empresarial, l’organització celebra que “el temps els hi ha donat la raó” en el punt de la compensació i absorció. La proposta, però, “no és suficient”; atès que està encara lluny de la ràtio que exigien els sindicats. A més, tal com apunten fonts de la negociació a aquest mitjà, “falta acabar d’acordar el tant per cent d’augment dels triennis”; és a dir, com afecten les millores a conveni a les pujades de sou en termes d’antiguitat. “Tot i que s’ha millorat, encara no hi ha acord”, postil·len les mateixes veus.
“Disposició” a l’acord
Les parts han accelerat les converses durant les darreres setmanes per tancar l’acord abans de les vacances d’estiu, davant el risc d'”eternitzar” la batalla amb l’aturada que imposa l’agost. Comissions Obreres, així, valora les passes endavant de la patronal i insisteix en la “disposició” a acordar un conveni, si bé “no a qualsevol preu. “AEB ha d’apostar, igual que els sindicats, per donar a les plantilles el conveni que necessiten”, conclouen en un comunicat emès aquest mateix dimecres. Val a dir que les negociacions es troben amb una segona barrera sòlida, de més alçada que les vacances estiuenques. La potencial fusió de BBVA i el Banc Sabadell fruit de la complexa OPA hostil llançada per l’ens originari de Bilbao fa trontollar les condicions de les parts, i “ningú vol enfrontar un procés com aquest sense conveni”.
