L’abús de la temporalitat al sector públic podria costar milers de milions d’euros a les administracions. L’estat, les comunitats i els ajuntaments podrien haver de pagar uns 3.000 milions d’euros en indemnitzacions laborals a treballadors públics que han estat amb un contracte laboral més temps del permès per la normativa de la Unió Europea, segons estimacions del despatx laboralista Zeres Abogados. El seu observatori calcula que al voltant del 30% dels treballadors públics temporals podrien reclamar una indemnització que superaria “folgadament els 10.000 euros en bona part dels casos” per abús de temporalitat.
El despatx d’advocats laboralistes avisen que hi ha diverses sentències europees pendents de dictaminar que podrien obligar les administracions a pagar indemnitzacions milionàries “si no els fan indefinits”. Les indemnitzacions per abús de temporalitat poden ser de 33 dies per any treballat o fins i tot superiors, segons ha reconegut el Tribunal Superior de Justícia de Galícia en aplicació de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en un cas portat pel mateix despatx. L’últim Observatori Zeres estima que a l’estat espanyol hi ha un milió de treballadors públics temporals, un terç dels quals es trobaria en situació d’abús de temporalitat.
Les sentències del TJUE, amb seu a Luxemburg, ha rebutjat repetidament l’abús de temporalitat al sector públic, on hi ha treballadors que encadenen contractes temporals durant més de tres anys. La justícia europea considera “invàlides” les solucions proposades per Espanya, com el manteniment dels afectats fins que es convoquin processos selectius per incorporar-se a la funció pública o pagar compensacions econòmiques amb un límit màxim de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mesos.
Les dues alternatives que proposa Europa
El soci director de Zeres, el laboralista Fabián Valero, recorda que la justícia europea ha donat dues alternatives a les administracions públiques incomplidores: pagar una compensació econòmica justa als treballadors afectats o fer-los fixes. Segons Valero, la segona possibilitat és la que “genera més rebuig en les administracions públiques malgrat que és la mesura que recomana el TJUE per frenar l’elevada taxa de temporalitat que hi ha a Espanya”.
Respecte a les indemnitzacions, la justícia europea assegura que “no poder estar limitades a 20 dies per anys treballat”, per la qual cosa les quantitats finals són “difícils” de calcular. “En qualsevol cas, poden ser de milers d’euros, més si tenim en compte la possibilitat que s’indemnitzi no només un possible acomiadament, sinó el fet d’haver estat en una situació de frau”.
