L’objectiu de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, de reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals continua encallat. Davant la negativa de la patronal i els empresaris -tal com ha demostrat aquest matí la a Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT)-, des de Comissions Obreres (CCOO), un dels principals sindicats involucrats en les negociacions sobre la reducció de la jornada laboral, han demanat a la patronal que “salti de segle” i accepti la proposta del govern espanyol. Així ho ha fet saber el secretari general de l’organització sindical, Javier Pacheco -el qual descarta presentar-se a la reelecció l’any vinent-, en una intervenció davant la premsa al Saló de l’Ocupació.
En aquesta línia, l’actual líder sindical també ha exigit al govern espanyol, i especialment a Yolanda Díaz com a representant de l’executiu en les negociacions amb sindicats i patronal, que “deixi de caure en les xarxes dilatòries” de l’empresariat i traslladi al Congrés dels Diputats la proposta “que surti del diàleg social” -tal com la titular de la cartera de Treball ja va advertir davant l’enrocament de la CEOE. Per la seva banda, el seu homòleg d’UGT, Camil Ros, ha assegurat que la reivindicació de la reducció de jornada “on s’assumeix millor és entre la gent jove”. També ha advertit que les 37,5 hores són “el primer pas” però que l’objectiu és arribar a la setmana laboral de quatre dies.
Els joves, principals afectats per la precarietat laboral
Pacheco ha celebrat les millores que hi ha hagut en els últims mesos al mercat del treball, amb un augment de l’ocupació i dels contractes de tipus indefinit, però ha alertat que hi ha “mancances” que cal “corregir”, especialment pel que fa a la gent jove, on la precarietat continua essent elevada. Per la seva banda, Ros ha coincidit amb el secretari general de CCOO en la necessitat que el govern espanyol aposti “permanentment” per l’ocupació juvenil i perquè els joves tinguin “feina de qualitat”. En aquest sentit, considera que la situació laboral dels joves és ara “molt pitjor” que quan ell es va introduir al mercat de treball amb 24 anys: “Aleshores et podies pagar un pis i podies sortir de festa, que és el que ha de fer un jove a aquesta edat”, ha reflexionat.
