Ara fa un any, la pagesia catalana va deixar una estampa històrica. El centre de Barcelona primer -després el de Madrid, sobre la mobilització que es va estendre per tot l’Estat- va frenar sota les rodes de més de 2.000 tractors, un crit d’agonia d’un sector que assegurava estar morint sota la munió de pressions que pateix el camp del país. La manifestació, malgrat portar la marca del que llavors es coneixia com a Revolta Pagesa, va ser diversa, complexa, i feia tantes exigències com greuges pateixen els productors alimentaris del Principat. Els cartells dels manifestants denunciaven des de l’excés de burocràcia que imposen les administracions en un territori articulat per petites explotacions familiars fins a l’amenaça que suposen els tractats comercials internacionals, que deixen una porta oberta a la “competència deslleial” de mercats menys regulats que la garantista cadena alimentària europea. En el moment, tant el govern espanyol, en boca del ministre d’Agricultura Luís Planas, com les institucions catalanes, amb el primer ple monogràfic sobre el sector que va acollir la Ciutadella en més d’una dècada, van considerar una prioritat absoluta entomar les reclamacions del camperolat, enmig d’una onada de pressió europea que també deixava protestes multitudinàries a França, Itàlia o Polònia. Un any després, lamenten fonts del camp, poques de les seves demandes han arribat a tenir efecte. “Seguim estant un 99% igual. Només ha canviat que ha passat un any”, ironitza Jordi Pinós, un dels portaveus del Gremi de la Pagesia de Catalunya.
Un any després de la protesta, i encara sota el mateix setge econòmic i regulador que qüestiona la seva supervivència, part dels pagesos catalans, ara articulats als volts del gremi, han convocat una nova manifestació el pròxim dilluns dia 10. Una mobilització que no té encara el suport dels sindicats representatius del camp, malgrat que el diagnòstic del conjunt d’organitzacions és similar. “Hi ha la percepció només que s’està treballant amb les administracions”, reconeix Joan Carles Massot, coordinador nacional de la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya). La incertesa política que ha envoltat Catalunya des del segon trimestre del curs passat, lamenten els pagesos, ha frenat moltes de les iniciatives que es van posar sobre la taula en el moment, fins i tot aquelles que poden tenir menys costos per a la Generalitat. Per exemple, tal com lamenta Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, “no s’ha avançat en la qüestió burocràtica”. “Amb el canvi de Govern, les solucions aniran per llarg”, critica Caball; malgrat que els grups parlamentaris en la comissió d’Agricultura continuen mostrant bones intencions al respecte. Dins els acords refrendats per diversos partits amb les organitzacions pageses, en aquest àmbit, constava la posada en marxa d’una taula de desburocratització per analitzar com millorar l’experiència administrativa dels productors locals; un espai de debat “que està convocat, però no està en marxa” -en bona manera, per culpa d’uns “desacords polítics” que no acaben de concretar el camí a seguir-. “Potser ens estem equivocant nosaltres de demanar els buròcrates que desburocratitzin l’administració”, bromeja Pinós.
Els moviments sí van ser ràpid, concedeixen els agricultors consultats, pel que fa a les ajudes a la sequera. Un primer paquet es va posar en marxa el 2023 de forma satisfactòria, i la taula agrària, reunida el passat dimarts, en va acordar un de nou par als territoris del país que encara pateixen els efectes perniciosos de la crisi hídrica. També s’ha activat el fons agrari del parlament, amb uns 45 milions d’euros en ajudes provinents de l’impost nuclear. Més enllà d’aquestes assistències, especialment urgents per a les explotacions que han patit la manca d’aigua, les marxes camperoles poden fer bandera de poques victòries en el darrer any. Massot recorda, per exemple, la posada en marxa de la llei de la cadena alimentària, que cercava posar fi a les vendes a pèrdues i definir en quins casos els principals supermercats gaudeixen de “posicions de domini” sobre certs subsectors prou importants per definir-ne els preus. “Això ha estat bé, s’han posat algunes sancions”, reconeix el representant de la JARC. Ara bé, tal com rebla Caball, fins i tot en un punt que recull certs avenços, els forats que deixa la norma són prou amples per fer-la inoperant. “Ni la venda a pèrdues està regulada ni la posició de domini definida. Ens donen la raó com als tontos“, etziba el coordinador d’Unió de Pagesos. En el cas de la llei de cadena alimentària, Caball celebra que està a l’espera de debatre’s al Congrés dels Diputats per iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya, si bé la tramitació està congelada. Des de la Unió tenen clar que hi han intercedit els “interessos de la gran distribució”. “Els supermercats tenen més capacitat de convenciment”, lamenta; si bé sosté que “cal mirar que es tramiti encara que l’aritmètica parlamentària no doni”.
A aquestes reclamacions, de caràcter més sectorial, s’afegeixen d’altres purament econòmiques, com ara la rebaixa dels impostos de successions per als agricultors professionals o les bonificacions en l’impost als hidrocarburs, que també es van discutir el febrer del 2024 i que tampoc no s’han desbloquejat. Sense un paquet d’aquest abast, apunta Pinós, el relleu generacional que cerca garantir la pagesia està més que qüestionat. “En un sector vocacional, si ens guanyem la vida, la continuïtat està garantida”, assegura. El possible trencament prové, en efecte, del risc de no poder fer viables les explotacions. La convergència de tots aquests greuges planteja a mitjà termini la supervivència de les explotacions agrícoles i ramaderes que articulen el territori català, les familiars, normalment de mida més petita. “La capacitat que poden tenir les nostres empreses no és gran a moltes escales: impostos, burocràcia, competència…”, lamenten des del Gremi. “Cal que les explotacions tinguin viabilitat per garantir que hi hagi agricultors professionals, aquells que romanen al territori”, afegeix Massot, que alerta de la tendència de grans fons d’inversió que adquireixen extensions de terreny que poden quedar orfes per tirar endavant plantacions amb alta demanda al mercat. “El dia que falli el mercat, aquests marxen”, avisa.
El “tret al peu” del Mercosur
Un dels escassos canvis que sí que ha notat la pagesia en el darrer any, i no en positiu, ha estat l’activació de dos dels tractats de lliure comerç més temuts pel sector: el de Xile i el de Mercosur, que agrupa mercats tan rellevants per al món agrícola com l’Argentina o el Brasil. Malgrat que el ministeri d’Agricultura va assegurar que treballaria per posar en marxa clàusules mirall i garantir la protecció dels pagesos locals, aquestes han desaparegut del mapa. “L’agricultura ha tornat a estar una moneda de canvi”, lamenta Caball. En un sentit similar, Pinós assegura que les administracions europees “s’han fotut un tret al peu” amb l’obertura cap al Con Sud. “Mai podrem competir amb països a on hi ha milers i milions d’hectàrees per a produir cereals”, analitza el membre del Gremi. En aquest sentit, la JARc defensa una certa protecció dins un model de “lliure mercat”, en tant que “nosaltres també exportem”; si bé exigeix fer-ho amb garanties. “Cal que treballem tots en les mateixes condicions, que els sectors perjudicats quedin rescabalats”, insisteix Massot. Caball, per la seva banda, identifica la “gran incoherència” de Brussel·les respecte de la seva pròpia cadena alimentària. “A Europa ens omplim la boca d’ecologisme, però ara importarem més productes de l’altra punta del món quan ja els estem fent aquí”, afegeix a l’argument Pinós.
En una lluita que transcendeix les fronteres de qualsevol territori europeu, les organitzacions reconeixen “contactes amb altres” entitats de fora de les fronteres catalanes i espanyoles. “Organitzar-se a escala internacional és molt complicat, però això no impedeix que s’hagi de fer front comú”, indica el representant del Gremi. Al seu torn, Caball reconeix les complicacions de la distància amb la CE i amb Estrasburg. “És lluny, i s’acaba no sabent el que fan”, denuncia el líder pagès; si bé crida a les organitzacions a “ser insistent, metòdic, i no parar d’insistir”, fins i tot a escala comunitària.
Estratègies divergents
Malgrat la coincidència de les anàlisis, el conjunt de les estructures socials del camp català no es troben en el camí a seguir per exercir la pressió necessària sobre les administracions. El Gremi de la Pagesia ja ha preparat diverses convocatòries arreu del territori per recordar les mesures no complertes, i crida a la mobilització general el pròxim dilluns dia 10 -una que, asseguren, serà més ambiciosa que la d’ara fa un any, en tant que “hem estat treballant un any per al sector, i ens hem organitzat internament”-. Per a Caball, però, l’absència d’uns objectius estratègics clars condemna aquest plantejament: “per a un aniversari, millor comprem un pastís i unes espelmes”, ironitza el coordinador nacional. A parer d’Unió de Pagesos, la tasca institucional ha d’anar en paral·lel a la capacitat mobilitzadora per sostenir el missatge del sector als llocs de presa de decisió. “Negociació i mobilització”, equipara el líder pagès. “Sabem que hem de sembrar, però abans hem de preparar la terra”. Més conservador es mostra Massot, que reclama donar temps a les administracions per acabar d’executar la feina que van prometre a principis del 2024. “La mobilització és un extrem, i quan s’hi ha d’arribar, s’hi arriba. Però en aquest moment tenim propostes damunt la taula, i l’administració està receptiva”, rebla el representant de la JARC, que crida a “mantenir la llum oberta” sobre les seves carpetes als principals despatxos. “De raons sempre hi poden haver, però ara estem negociant”; conclou.
