El passat 2 de febrer, pocs dies abans que les protestes de pagesos que han marcat l’agenda europea durant els dos primers mesos del 2024 arribessin a Catalunya, un grup de camperols catalans va viatjar a Madrid. Davant els problemes del sector i la incertesa a Europa, el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, dirigit per Luis Planas, va convocar les organitzacions representatives del sector per debatre les mesures a prendre. A l’Estat n’hi ha tres: Asaja, UPA i COAG. Només una de les tres –COAG– té representativitat a Catalunya, mitjançant els Joves Agricultors i Ramaders Catalans (JARC), la segona organització agrària del país. Els productors catalans que es van concentrar davant el ministeri, però, formaven part d’Unió de Pagesos, el sindicat agrari més votat al camp català el passat 2021, amb un 56% dels sufragis i un 66% de la veu sectorial, segons les dades del Departament. Membres de l’entitat presents a les concentracions recorden a Món Economia que la jornada no va sortir com s’esperava: no només el ministeri no els hi va permetre l’entrada, sinó que van acabar rebent una sanció per ocupació de la via pública. “Sempre anem amb la mateixa conya: els que són dins de la reunió són els altres”, explica Joan Caball, president de la Unió.
L’escletxa de representació que deixa fora Unió de Pagesos del diàleg del camp a l’Estat té un origen, per dir-ho així, tècnic. L’any 2011, el ministeri d’Agricultura reconeix les tres entitats que a hores d’ara ostenten la representativitat sectorial, d’acord amb certificacions emeses per les entitats territorials –unes entitats, en molts casos, triades per eleccions celebrades a finals dels 90–. Posteriorment, l’any 2014, sota l’autoritat del ministre del ram Miguel Arias Cañete, per decidir la representació de les organitzacions agràries a l’Estat. Si bé la norma contempla que s’han de tornar a celebrar eleccions, una disposició addicional supedita els nous comicis a l’aprovació d’un nou reglament electoral. “Som al 2024, i el reglament encara no s’ha fet”, lamenta Caball, tot sentenciant que “la democràcia encara no ha arribat plenament al camp espanyol”. Aquesta disfunció, apunta el dirigent, és la que sosté Asaja, UPA i COAG al capdavant de les converses oficials amb el camp. A Catalunya, on sí que se celebren votacions per tancar la representació agrícola, Asaja i UPA no arriben al 14% dels vots emesos; mentre que COAG hi participa mitjançant la JARC, que ara fa quatre anys va fregar el 30% de la representativitat.
La participació de la JARC dins COAG, segons l’entitat, garanteix que es traslladin les necessitats catalanes a la conversa espanyola. Així ho constata Joan Carles Massot, president de la JARC, que defensa a Món Economia la necessitat de participar en tots els nivells administratius. “Entre totes les propostes, algunes són competència de Catalunya, altres del ministeri, i fins i tot a Europa”; recorda Massot. Així, per a Unió de Pagesos, la manca de reconeixement per part de l’Estat és “com si et falta una pota”. Manca una pota, també, al camp català: la base de les dues entitats més representatives de Catalunya és molt diferent. Mentre que la JARC, en paraules del seu president, “és una patronal, representa empresaris”, les files d’Unió es componen “dels que no són grans, el model familiar d’agricultura”, amb interessos específics, com apunta Caball. “Produïm aliments i fem més coses: gestionem i donem vida al territori”, declara el president, tot subratllant la diversitat interna de la pagesia catalana. “És una fal·làcia dir que tots els pagesos són iguals”, afegeix.
Aquest punt cec, denuncia el dirigent, fa que “moltes coses de la realitat catalana no s’hi veuen”. Bona part de subsectors liderats pel camp català, com ara el porcí, el fruit sec o la fruita fresca, sorgeixen a les converses amb l’Estat només parcialment. “Parlar de fruita a Espanya sense que hi hagi la part catalana és una entelèquia”, reflexiona Caball. La distància territorial la reconeix també la JARC: el mateix Massot apunta que “no són el mateix les necessitats d’un pagès català que les d’un de Castella i Lleó”; una complexitat que, més enllà dels actors designats pel ministeri, “dificulta encara més la feina de l’administració”. Amb tot, el president d’Unió es mostra crític amb una situació de conservació institucional que, als seus ulls, respon als interessos complementaris de ministeri i grans patronals. Les tres organitzacions espanyoles, rebla, “tenen un estatus que no mereixen i que fan valdre”; mentre que el ministeri està còmode perquè, declara, “els té agafats” –té cert control sobre Asaja, COAG i UPA sota l’amenaça d’activar convocatòries electorals que podrien fer virar la representativitat–.
El camp català no es comunica
L’escull regulador que deixa fora –amb les graelles electorals del Departament a la mà– prop del 56% del camp català de les converses amb Agricultura es resoldria, segons Caball, eliminant la disposició addicional que obliga a aplicar un nou reglament. La confederació d’entitats de tot l’Estat de la que forma part Unió de Pagesos –Unión de Uniones–, seria, segons els resultats electorals de cada territori, la segona organització més representativa de tot l’Estat si tornés a convocar-se el sufragi. Les entitats agràries, però, estan lluny d’una unitat d’acció que permeti pressionar el ministeri. Com reconeix Massot, la comunicació entre les organitzacions catalanes “és bastant millorable, les estatals en tenen molt més”. Si bé des de la JARC reiteren la “mà estesa” a la resta d’entitats, des d’Unió denuncien instàncies d’exclusió per part d’Asaja, COAG i UPA. Segons Caball, de fet, quan Agricultura ha convidat organitzacions fora de les tres representatives, les incumbents han arribat a amenaçar d’aixecar-se de la taula. Unió, així, busca altres camins per traslladar les seves exigències a l’executiu –mitjançant els grups parlamentaris, tant a Madrid com a Brussel·les, per exemple–.
Encaix amb les mobilitzacions
Més enllà de la capacitat representativa de les entitats catalanes, les dues amb més sufragis coincideixen a detectar certa incomoditat de les plataformes convocants de les mobilitzacions pageses a Catalunya. Es tracta d’un fet que no es dona en la majoria de l’Estat: fora del territori català, les estructures vinculades a Unión de Uniones tenen, en paraules de Caball, “el copyright” de la plataforma 6F; i convoquen, de fet, la manifestació que portarà els tractors a la seu del ministeri d’Agricultura el pròxim dia 21 de febrer. A Barcelona, però, es van arribar a presenciar crits de “fora sindicats” durant la concentració a la Plaça Sant Jaume. “Això passa per un desconeixement de la tasca que fem les organitzacions”, diagnostica Massot. “No hem acabat de difondre bé el nostre treball”. Similar és la percepció del president d’Unió de Pagesos, que comenta com “a mesura que hi vas parlant, vas explicant el que fas”; i s’acaben trobant punts d’unió entre les organitzacions i molts manifestants que no en formen part.
Durant les jornades d’ocupació de Barcelona, de fet, molts pagesos sense afiliació apuntaven a la manca d’afiliació de Revolta Pagesa –l’entitat que ha posat el seu segell a les mobilitzacions a Catalunya– com un factor d’atracció per a nous manifestants. Així i tot, amb el pas del temps i la interlocució de l’administració, els mateixos camperols apunten que “els sindicats han aportat molt”, especialment pel que fa a l’estructura. “Si jo truco al Departament i dic que soc de Revolta Pagesa, no sé si m’atendran”, ironitza Caball, tot recordant la capacitat de diàleg amb les institucions que conserven les entitats representatives. Una percepció que, més enllà de les diferències, comparteix Massot: “quan s’ha de sortir, els que estem més acostumats som les organitzacions”. “Les coses s’han de fer de manera correcta”, postil·la el president de la JARC.
Les fitxes de Madrid i Brussel·les
Les mobilitzacions al camp català, afegides a les del conjunt de la UE, han arrencat gestos d’unes administracions a tots nivells. Mentre que el Govern s’ha compromès a millorar les ajudes per la sequera i reduir la burocràcia, mentre que el ministre Planas ha posat sobre la taula la retirada de l’obligació del Quadern de Camp Digital –una controvertida mesura de fiscalització que la Unió Europea només recomanava–. Brussel·les, per la seva banda, s’ha compromès a retirar restriccions fitosanitàries, així com a reduir les exigències d’emissions al sector agrari. Les reaccions a aquests oferiments de les administracions, dins les entitats del camp català, han estat rebudes entre la celebració i el recel. Massot hi confia més, i arriba a descriure la mobilització del 21 com a “simbòlica, perquè el ministre ja ha llançat les mesures”. Caball, per la seva banda, és més incrèdul, i exigeix fets. “Tornen a seure, i posen coses sobre la taula, però en els pròxims dies s’ha de concretar”, sentencia el president, que equipara les reaccions ministerials a la llarga tasca del cultiu. “El que han fet és anar a comprar la llavor; volem que reguin les normes i que les normes donin els seus fruits”, reflexiona.
1 
