Brussel·les busca la manera de garantir el relleu generacional en el sector de la pagesia, un problema que fa anys que amenaça el camp, tant català com internacional. Per fer-ho, aquest dimarts la Comissió Europea ha presentat una nova estratègia amb mesures que inclou una recomanació pels estats membres perquè destinin, com a mínim, el 6% de l’assignació nacional del pròxim programa de política agrària comuna (PAC) -aprovada el 2023 i amb validesa fins al 2027- a mesures per fomentar la professió entre els joves. L’objectiu d’aquesta nova estratègia de l’executiu comunitari és duplicar el nombre de pagesos joves de cara el 2040, ja que d’aquesta manera representarien una quarta part del conjunt del sector agrícola internacional. Cal tenir en compte, però, que aquest objectiu depèn de les polítiques que duguin a terme els diferents estats membre.
Els plans de Brussel·les responen a un objectiu concret, però plantegen diverses vies per aconseguir-ho. La troncal, però, és destinar el 6% dels fons estatals de la PAC a elaborar polítiques que afavoreixin el relleu generacional. En el cas espanyol, l’Estat treballa amb un fons de 37.300 milions d’euros. D’aquesta manera, doncs, destinar un 6% a aquest objectiu comportaria destinar 2.200 milions d’euros en aquesta matèria. Més enllà d’aquesta recomanació de gestió de recursos, el pla de Brussel·les també planteja mesures més concretes. A tall de millorar l’accés a finançament o afavorir les condicions de vida a les zones rurals, cosa que permetria garantir -mínimament- el relleu generacional del camp, l’executiu comunitari planteja crear una subvenció de 300.000 euros per posar en marxa una explotació per a joves agricultors.
Un paquet de mesures per incentivar els joves
La subvenció de 300.000 euros no és l’únic mecanisme que plantegen des de Brussel·les. Per lligar el relleu generacional, l’executiu comunitari també proposa “millorar l’orientació” dels fons europeus per afavorir els agricultors més joves, així com facilitar l’accés al crèdit a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI). En aquesta línia, una altra de les mesures que posen sobre la taula des de la Comissió Europea és crear un ‘Observatori Europeu de la Terra’ per “millorar la transparència sobre la propietat i disponibilitat de terres”, ja que d’aquesta manera es permet donar suport “a la successió agrària” i “prevenir l’especulació” dins el camp.
L’última recomanació que plantegen des de Brussel·les és convidar joves agricultors a participar en el programa Erasmus per a joves emprenedors o cofinançar els serveis de substitució d’agricultors durant períodes de malaltia, vacances o de curs per millorar la conciliació. Amb aquest conjunt de mesures, doncs, Brussel·les busca la manera de lligar el relleu generacional dins el camp, un sector especialment envellit. A més, el comissari ha recordat que en la proposta per a la futura PAC 2028-2034, es triplica el nivell màxim de l’ajuda europea per a fer costat a joves agricultors a través d’instruments financers, passant dels 100.000 euros actuals a un nou sostre de 300.000 euros, la qual cosa permetrà un volum de préstec molt major per projecte o, en defecte d’això, una reducció significativa dels pagaments d’interessos. Amb tot, doncs, l’executiu comunitari busca incentivar, encara més, que els joves continuïn treballant al camp per garantir la supervivència del sector.
El camp, un sector molt envellit
Segons les últimes dades, la pagesia és un sector professional molt envellit. En concret, l’edat mitjana dels agricultors a la UE és de 57 anys, i només el 12% té menys de 40 anys. I, de moment, la situació no sembla millorar. El nombre de joves a les zones rurals també està disminuint: entre el 2013 i el 2019, la població de joves de 15 a 24 anys que vivia en zones rurals va caure de 3,6 milions a 1,9 milions, i la de 25 a 29 anys va descendir de 6,9 milions a 5,9 milions: “Aquest desequilibri suposa riscos per a la seguretat alimentària a llarg termini, per a l’autonomia estratègica de la UE en la producció d’aliments i per a la sostenibilitat dels paisatges agrícoles europeus”, asseguren des de Brussel·les.
