La reducció de la jornada laboral ha estat un dels punts més criticats del nou acord entre PSOE i Sumar. La negociació dels partits ha portat a diferents conclusions sobre algunes qüestions que Sumar volia posar sobre la taula: incloure els lloguers turístics a la llei de l’habitatge, un estatut del becari i l’augment de les baixes de maternitat i paternitat. Però, sense dubte, la proposta que més polèmica ha estat l’acord per reduir la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals de cara al 2025. Entre elogis dels sindicats i preocupació dels empresaris, la reforma es posaria en marxa un cop Sánchez sigui investit, però amb la condició de portar-se al diàleg social.
“Aquesta mesura s’ha basat en dues teories de millora, una vertadera i una enganyosa”, explica Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. L’expert descriu com aquesta iniciativa busca donar més espai d’oci als treballadors, fer-los treballar menys hores i poder conciliar millor amb les famílies. Aquesta seria la part vertadera, però l’enganyosa -tal com remarca l’expert- és que aquesta mesura acabi per reduir l’atur a l’estat espanyol. En aquest sentit, la teoria respon al fet que si els treballadors estan a la feina menys hores, es necessitaran més mans. “L’exemple francès demostra que aquesta assumpció no és certa”, afegeix Cunyat, ja que recorda que en el país veí no s’han observat canvis en les taxes d’ocupació d’ençà que van reduir la jornada laboral a les 35 hores.
Si bé és cert que amb la primera afirmació ja es podria entendre que la mesura continuí endavant, ja que la salut dels treballadors cada vegada és un punt essencial per a les empreses, les patronals veuen amb preocupació aquesta possible llei. D’aquesta manera -sense posicionar-se en contra la iniciativa- han dit que els fa patir “la caiguda de la productivitat“. Aquesta afirmació, tal com diu l’expert de la UOC, no és ben bé certa: “No hi ha una manera de quantificar si amb menys hores, la productivitat d’un treballador és menor”. No obstant això, Foment del Treball pensa diferent, i en el seu comunicat resumeixen que no es pot aplicar la normativa en tots els sectors, perquè no hi encaixa: “Hi ha sectors que per la seva pròpia naturalesa no seria viable aplicar aquest tipus de mesures, i en aquells en què es pogués aplicar s’hauria d’analitzar el seu impacte en diferents qüestions com ara la càrrega i distribució del treball. La generalització no és una bona recepta”.
Però, el que realment ha fet enfadar als empresaris és la poca voluntat de diàleg que han vist per part del govern espanyol. Tot i que l’executiu de Sánchez ha repetit en diverses ocasions que la normativa només es troba sobre el paper i que volen buscar el consens de totes les parts implicades, la realitat és que s’han plantejat unes iniciatives que no comptaven amb el suport dels empresaris: “Qualsevol proposta que comporti modificacions en les regles de joc al món laboral entre empreses i treballadors ha de discutir-se i acordar-se necessàriament entre els agents socials” ha etzibat Foment, que també han titllat la iniciativa de “nou intent d’usurpació de competències”.
L’augment de costos, un conflicte en un país de pimes
Entre les teories del govern i les preocupacions dels empresaris, Cunyat confirma que hi ha un paràmetre en el qual sí que es veurà afectada l’estabilitat de les empreses: els costos laborals. “Mantenir el lloc de feina d’una persona que treballa menys hores, però li paguen el mateix augmentarà el cost”, explica l’expert. Així doncs, tot i que sigui una mesura pensada per a la salut dels treballadors, podria suposar un esforç extra per algunes empreses, i sembla que els empresaris no estan disposats a acceptar-ho. Val a dir, però, que en un país amb un teixit empresarial compost -majoritàriament- de petites i mitjanes empreses “això podria ser un problema”. Segons explica Cunyat, “sembla que el govern espanyol no ha tingut en compte la naturalesa de l’empresariat del país“, replica. Així doncs, reflexiona sobre la diferència en l’impacte de l’augment de costos en una multinacional o en una petita empresa. “A més també hem de tenir en compte que ens trobem en un moment fràgil, on ja hi ha un augment de costos de producció”, afegeix l’expert.
Una altra de les preocupacions sobre la normativa és el compliment d’aquesta per part de les empreses: “Sense un consens amb l’empresariat, la normativa perilla”, explica Cunyat, que fa referència a la manera de buscar els forats en la llei. Una d’aquestes possibles fissures podria ser el reajustament dels salaris, ja que un cop s’aprovi, tots els contractes nous es basaran en les hores treballades, però els antics tindran de base les 40 hores. En altres paraules, els treballadors amb més antiguitat podran cobrar més que els nouvinguts. “Es podria crear una dualitat en el mercat de treball”, lamenta l’expert.
Assemblar-se a Alemanya o a França
El que és innegable és que aquesta normativa posa el treballador en una posició més còmode, on la seva jornada laboral s’acaba reduint, el que provoca més temps per dedicar a la vida fora de la feina. És per això que els sindicats han celebrat l’acord, però han assegurat que és un punt de partida. Camil Ros, secretari general d’UGT Catalunya ha dit que només “és un pas més del camí cap a les 35 hores setmanals sense reducció salarial”. De fet, per a Sumar tampoc és una decisió definitiva, ja que ells buscaven rebaixar la jornada fins a les 32 hores setmanals i finalment han cedit a les 37,5 hores, però el model francès és l’objectiu que es marquen els sindicats.
Els empresaris, en canvi, afirmen que es necessiten reformes, però no necessàriament una reducció de la jornada laboral. En aquest sentit, Foment del Treball ha recordat que “la jornada ha de ser flexible en funció de les necessitats de cada sector i empresa i no s’han d’imposar uns criteris uniformes”. Aquest model es podria assemblar molt més el que tenen a Alemanya, on en comptes de reduir les hores de treball, han flexibilitzat les jornades. “El que es necessita és consens de totes les parts implicades per treure l’aigua clara d’aquesta iniciativa”, diu Cunyat. Aquesta taula de diàleg social, però, podria ser complicada d’executar, ja que mentre els sindicats demanen fer un pas més fins a arribar a la reducció a les 35 hores setmanals, els empresaris es mostren preocupats pels esforços que hauran de fer per aplicar la normativa.
