L’atur creix a Catalunya fins a les 387.200 persones durant el quart trimestre. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística, el país registra 21.900 persones aturades més en els darrers tres mesos de l’any. La taxa, així, s’eleva fins al 9,91%, sis dècimes més que entre el juliol i el setembre, quan es va quedar en el 9,31%. Amb aquest rendiment, el mercat laboral català consta entre els que més atur generen i més ocupació creixen en comparació amb el trimestre anterior de tot l’Estat, només superat per les Balears.
Si es compara amb el mateix trimestre de l’any anterior, però, s’observa un lleuger augment de l’ocupació d’un 0,6%, unes 20.800 persones ocupades més que entre l’octubre i el desembre del 2021. Si s’observen les xifres d’atur en termes interanuals, la variació també és negativa, tot i que molt lleugera: respecte del quart trimestre de l’any anterior, es tanca el 2022 amb 8.200 persones aturades menys, una millora del 2% -un clar alentiment de la tendència, que s’havia assentat per sobre del 10% durant tot l’exercici-. Així, tot i el descens intertrimestral, les dades d’ocupació totals a Catalunya són positives. De fet, les 3.519.000 de persones treballadores al país no s’assolien des d’abans de la crisi financera -l’any 2008, quan la xifra va tancar el curs per sobre dels 3.600.000 milions d’ocupats-.
Barcelona lidera l’atur
Per demarcacions, Barcelona és la que tanca l’any amb una taxa d’atur més elevada -la única, de fet, que registra una desocupació superior a les dues xifres- amb un 10,15%, unes 294.200 persones sense feina. La segueix Tarragona, que amb prop de 39.000 desocupats es queda en un 9,81%. A Lleida, el 9,47% d’atur que pateixen al quart trimestre representa poc més de 20.000 persones sense ocupació, mentre que a Girona, la que registra millors dades, l’atur no arriba al 9%.
L’atur recula a l’Estat
Al conjunt de l’Estat espanyol, la desocupació es va contraure al quart trimestre en unes 79.900 persones en comparació amb l’any anterior. Amb això, la taxa espanyola es queda en el 12,87%, quatre dècimes per sota del tancament del 2021. Talment com a Catalunya, les xifres d’atur i ocupació del conjunt de l’Estat són les millors en els darrers 15 anys, amb un mercat laboral que, si bé alenteix la recuperació posterior a la pandèmia i l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna, ja es troba en un estat de salut més robust que abans de la crisi financera del 2008.
Com en el cas català, el quart trimestre espanyol ha estat marcat per la destrucció d’ocupació. Amb 81.900 persones treballadores menys si es compara amb el període anterior, l’atur a l’Estat va créixer entre l’octubre i el desembre un 1,47% en comparació amb les dades de l’estiu. En aquest sentit, des del ministeri d’Afers Econòmics apunten a un comportament del mercat laboral “en línia amb l’alentiment econòmic global”.
Cop a la temporalitat
Segons el departament dirigit per la vicepresidenta primera Nadia Calviño, però, les xifres del quart trimestre mostren el “canvi estructural” provocat per la Reforma Laboral, amb un augment substancial de la contractació indefinida. Les dades de l’EPA apunten a un creixement dels empleats amb contracte fix superior al milió i mig de persones, mentre que els assalariats amb models de contractació temporal disminueixen dràsticament, en prop d’1,2 milions -el que suposa una reducció de set punts de la taxa de temporalitat, fins al 17,9%, per primer cop propera a la mitjana europea-.
En el cas català, la tendència és similar: el mercat laboral del país tanca el curs amb 205.000 treballadors indefinits més que ara fa un any. La taxa de temporalitat, per la seva banda, s’ha retallat en dos punts percentuals, fins al 14,5%, un mínim històric a Catalunya. Val a dir que la reducció de la temporalitat és lleugerament més significativa entre els homes que entre les dones -les treballadores signen el 60% dels contractes temporals al país-. La taxa de temporalitat masculina se situa, així, en l’11,8%, pel 17,1% de la feminina.
