La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha marcat el dia 25 de gener al calendari com el dia per donar el tret de sortida a la taula de diàleg social destinada a treballar en la reducció de la jornada laboral. Així ho ha anunciat la vicepresidenta durant la seva intervenció acompanyada de CCOO i UGT després d’haver signat l’acord per apujar el salari mínim interprofessional per aquest 2024. En aquest sentit, Díaz ha assenyalat que es tracta d’un dia important perquè es començarà a abordar la qüestió de la reducció de jornada que “fa 40 anys que està congelada”: “Reduirem la jornada laboral que porta congelada 40 anys al nostre país, però sense reducció salarial, perquè això és el que farà que continuem apujant els salaris al nostre país”, destaca.
La idea de reducció de jornada laboral amb la qual treballen és passar d’un total de 40 hores setmanals -sense comptar les hores extres- a un total de 37,5 hores a la setmana. L’objectiu fixat per l’executiu espanyol és aconseguir aquesta rebaixa de 2,5 hores setmanals de cara a l’any vinent sense que comporti una reducció dels sous. De fet, durant la intervenció d’aquest dimecres al matí, la vicepresidenta segona ha recordat que aquest és un dels punts que quedaven recollits en l’acord de govern signat entre la seva formació, Sumar, i el PSOE, que ha permès que tant Pedro Sánchez com Díaz mantinguin la seva presència a la Moncloa.
Millorar la productivitat laboral
Díaz assegura que la idea de reduir la jornada de 40 hores a 37,5 hores setmanals respon a l’objectiu d’establir un model de relacions laborals que permeti incrementar la productivitat dels treballadors, ja que, actualment, Espanya es troba en un llindar d’eficiència inferior al d’Europa: “Continuarem lluitant per l’ampliació dels drets laborals i socials”, argumenta la ministra. Durant la mateixa intervenció, i fent referència als sous, Díaz també ha demanat obrir un debat sobre els “elevadíssims sous” que es cobren als consells d’administració d’algunes grans companyies: “Mai en parlem, parlem de l’SMI, del salari de les persones més necessitades”, conclou.
1 
