“S’accepten criptomonedes“. Així rebia la pàgina de donacions del president electe Donald Trump els potencials votants republicans que esperaven contribuir al finançament de la cursa -finalment reeixida- per la Casa Blanca d’enguany. Ja el 2016, amb la primera victòria electoral del magnat, els actius digitals van disparar el seu valor a l’espera d’un Despatx Oval històricament amistós. Només un any i mig després de la seva presa de possessió, sense anar més lluny, bitcoin va saltar de poc més de 750 dòlars per moneda fins a més de 18.000, una eufòria als mercats que va acabar esclatant després de la pandèmia, amb la davallada que ja es coneix com a criptohivern. El segon assalt del novaiorquès a la presidència arriba en un moment molt millor per al mercat: havent superat el nyap d’FTX i amb un ETF a temps real en dòlars a l’esquena, la moneda de Satoshi Nakamoto encarava les eleccions per sobre dels 60.000 dòlars. En aquesta tendència s’emmarca la gran promesa del trumpisme a l’especulació amb criptoactius: Washington, assegura, esdevindrà en els pròxims quatre anys la “capital crypto del planeta”.
No és, val a dir, una sorpresa. Malgrat els dubtes que les criptomonedes han aixecat entre els cercles financers històricament republicans, Trump s’ha envoltat per al seu retorn al poder de figures extremadament amistoses amb aquesta indústria. Diversos dels perfils de fora de la primera línia política que han accedit al seu cercle de confiança, de fet, són coneguts pel seu suport als criptoactius i a tot el seu univers -cada cop més vinculat als reductes en línia de l’alt right-. El mateix Elon Musk, gran valedor tecnològic del president electe, és la cara més visible de dogecoin, la moneda mem per excel·lència; mentre que Robert F Kennedy Jr, fill i nebot de la nissaga Kennedy, cèlebre conspiranoic antivacunes i prospectiu secretari de salut de la nova administració, va ser el keynote speaker a la darrera convenció global de bitcoin. Allà, quan encara constava com a candidat independent a la Casa Blanca, es va comprometre a projectes tan llunyans de la política econòmica actual com ara la creació d’una reserva estratègica de BTC -o, com ell ho anomenava, una “bitcoinització per ordre executiva” de l’economia estatunidenca, no diferent de la que Nayib Bukele ja va aplicar a El Salvador-. No en va, doncs, les principals monedes descentralitzades del planeta s’han disparat a ràtios inimaginables en les darreres jornades, en el que els analistes ja han arribat a anomenar el Trump Bump.
Trump, val a dir, no ha estat l’únic republicà que ha posat a volar el valor de les criptomonedes. El senador demòcrata per Ohio Sherrod Brown va ser, durant els darrers quatre anys, un dels legisladors més buscats pels inversors. D’ençà de la caiguda de l’exchange FTX i l’empresonament del seu fundador, Sam Bankman-Fried, Brown ha esdevingut la veu que ha liderat l’impuls del congrés estatunidenc per la regulació dels criptoactius. “Les stablecoins i el mercat crypto són un mirall del nostre mateix sistema trencat, amb encara menys fiscalització i sense cap mena de norma”, deia a finals del 2021, a punt d’esclatar la primera bombolla de monedes digitals. Segons el Washington Post, aquesta posició va ser suficient perquè el grup Fairshake, destacat lobby electoral pro-crypto, hagi invertit més de 40 milions de dòlars a favor del seu rival conservador, Bernie Moreno -una de les figures que el mateix Trump va seleccionar per a les curses senatorials d’aquest 2024-. Amb la derrota de Brown, no només cau un dels grans opositors a la desregulació al sector, sinó que accedeix a la cambra alta un perfil que se situava entre els més propers a l’especulació digital ja abans de comptar-la entre els seus principals donants.
“Fora els guarda-raïls”
La gran promesa trumpista a les criptomonedes és la de “calmar l’SEC”. És a dir: desregular. Els principals portals del món crypto són més que explícits respecte dels avantatges que suposa un govern ultra amb els marges legislatius i judicials dels quals gaudeix Trump. El portal Coingeek, una de les referències quant a continguts sobre la petita inversió en actius digitals, assegurava en un recent article que “amb una còmoda majoria de dretes i la capacitat d’omplir els jutjats de referents republicans, el cel és el límit per als actius especulatius digitals durant els pròxims quatre anys”. Durant els primers mesos de presidència, la comunitat espera avenços substancials en termes d’estructura de mercat. Trump, de fet, és el primer a apuntar-se a aquest calendari: a l’estiu, en els mesos centrals de la campanya, el president electe es va comprometre a “nomenar un grup d’experts presidencial sobre bitcoin i crypto” durant els primers 100 dies al Despatx Oval.
Els noms, en un mercat tan regulat per les sensacions del capital, prenen tanta importància com la regulació, si no més. En un esdeveniment organitzat per especuladors digitals, el líder conservador es va comprometre a “imposar unes normes escrites per gent que estima la indústria de criptomonedes, no que l’odia” -en referència, precisament, a perfils com Sherrod Brown; però també a dirigents d’organismes independents, com el president de l’SEC Gary Gensler o la dirigent de la Comissió Federal de Comerç Lina Khan, enemiga pública número 1 dels criptoinversors-. Sobre el primer, Trump ja ha declarat sovint que una de les seves primeres mesures econòmiques com a president seria destituir-lo. Cal recordar que Gensler va ser una de les figures més contràries a atorgar a Bitcoin l’ETF que el va permetre començar a operar com a actiu en borsa a temps real -l’espurna que va recuperar el rendiment de la moneda de Satoshi Nakamoto a finals del 2023-. Les intencions del president electe estan clares: entre els noms que més sonen per ocupar el primer despatx del regulador borsari estatunidenc destaca Dan Gallagher, actual cap legal de l’exchange Robinhood. Si bé és cert que Gallagher ja va ocupar diversos llocs destacats en la comissió durant l’era Obama, el capital llegeix el moviment com l’entrega completa de la regulació als interessos del sector crypto.
Valors sense aturador
Sobre aquest programa de suport, les principals monedes del mercat registren alces inaudites en els darrers set dies. D’ençà del dimarts electoral, Bitcoin -la més poderosa amb una diferència abismal, ha escalat un 26,3%, fins a situar-se en l’absolut rècord de 85.765 dòlars per actiu, amb una capitalització total, segons la calculadora Coin Market cap, d’1,7 bilions -europeus- de dòlars. La segueix de molt lluny ETH, la moneda construïda sobre la blockchain Ethereum, que ja supera els 3.000 dòlars després d’una alça del 36% en només una setmana. Solana, generalment considerada tercera en discòrdia, ja supera els 100.000 milions de capitalització total, amb uns 220 dòlars per moneda. Fins i tot el mem del gos de Musk s’encareix a un ritme gegantí: la Dogecoin de Musk ja supera els 32 cèntims per moneda, una pujada del 104% en set dies. L’impuls de Trump, doncs, esdevé -com a mínim en aquestes primeres jornades- un corrent que eleva tots els vaixells entre els actius digitals especulatius. A l’espera dels moviments dels primers 100 dies de presidència -si fa no fa el primer quadrimestre del 2025- aquesta pot ser la tendència de tota la segona administració Trump.
