Per sota de les seves grans proclames econòmiques, amb els aranzels per bandera, el president dels Estats Units, Donald Trump, va ser el primer candidat de la història a oferir-se obertament a un sector tan volàtil i, de seu, arriscat com el dels criptoactius. Poc abans de tornar al Despatx Oval per al seu segon mandat, Trump es va comprometre amb els seus a convertir Washington en “el paradís de les criptomonedes”. Als seus flancs, electes a les cambres legislatives molt favorables al món crypto, com ara la senadora conservadora de Wyoming Cynthia Lummis. El que ja es considera el Capitoli “més pro-blockchain de la història” ha encetat aquesta mateixa setmana la seva agenda legislativa, amb tres noves regulacions favorables al sector: una centrada a impulsar les stablecoins -les monedes indexades a actius exteriors, com ara els diners fiat-, una altra per establir un marc regulador per als actius digitals, i una tercera per evitar que la Reserva Federal emeti un dòlar digital -una Central Bank Digital Currency, és a dir, una versió cripto de la divisa local-. “Els Estats Units fan un plantejament més obert amb el sector mentre que la Unió Europea es queda completament al marge“, explica a Món Economia el consultor especialitzat Albert Salvany.
Per a Salvany, la regulació clau és la que emmarca les condicions de les stablecoins, la coneguda com a GENIUS Act. Va ser una de les primeres normes que va introduir la majoria republicana després de la presa de possessió de Trump subratllant la rellevància que el Despatx Oval vol donar al món crypto. Amb aquesta llei, Cambra de Representants i Senat busquen definir quines entitats estan capacitades per emetre moneda estable; i quins requisits han de complir per a fer-ho. Principalment, la norma obliga les empreses a mantenir una reserva en dòlars igual al valor de les monedes emeses. Malgrat que es tracta d’una regulació, segons es experts consultats, atorga seguretats a la indústria, i estableix concretament el camí que poden seguir els negocis. Per a Edu Forte, CEO del wallet català CommonSense, la normativa “posa unes regles del joc, estableix uns estàndards bàsics per protegir l’inversor, però també afavoreix el mercat”. L’aproximació, sosté, és oposada a la que ha portat a terme Europa. La coneguda com a MiCA, malgrat que fa demandes similars a la llei americana, prohibeix a tots els efectes alguns actius, com ara la USDT, una moneda basada en el dòlar que es compta entre les més populars del sector. “És antimercat”, critica Forte.
Més enllà del marc regulador que volen imposar les administracions a banda i banda de l’Atlàntic, els experts consultats alerten que, amb una llei tant desparella, Europa s’autoexpulsa d’un mercat que va guanyant pes al món inversor. De fet, per a Salvany, Trump aconsegueix recuperar part del poder perdut pel dòlar amb aquestes lleis, i arracona l’euro encara més com a divisa de referència internacional. Si les monedes estables només funcionen correctament als EUA, argumenta el consultor, aquestes només funcionaran en dòlars. Per tant, serà “un altre actiu més” que només opera en la divisa nord-americana. “Les compres internacionals? En dòlars. El petroli? En dòlars. L’energia? En dòlars. I ara, les criptomonedes també”, enumera. Similar és la lectura que en fa Forte, que equipara els actius que en puguin sorgir als bons del tresor de Washington, que romanen entre els més segurs del món. “No hi ha cap incentiu per a tenir euros. Si tens la moneda que tothom vol, el risc és molt limitat”, sentencia l’empresari.
Bitcoin, el gran guanyador
D’ençà de l’inici de la nova administració Trump, el mercat crypto ha anat guanyant dimensió, inflat per una Casa Blanca que es compromet a inserir-lo a la nova normalitat financera. El gran actiu a les carteres de moneda digital és, amb molta diferència, Bitcoin. La moneda de Satoshi Nakamoto ocupa més del 70% de la banda ampla del món de les criptomonedes i, com a tal, ha estat el més beneficiat per la nova confiança creada als mercats. Ja el 2024, amb l’aprovació dels ETFs de l’actiu -rèpliques al mercat borsari regular del seu valor, que serveixen perquè el capital tradicional hi entri sense dificultats reguladores-, el seu valor va accelerar fins a nous cims. Aquesta setmana, BTC ha superat en alguns moments els 120.000 dòlars, uns 102.000 euros; un llindar inimaginable durant l’hivern financer posterior a la pandèmia. “Vivim un nou canvi en l’univers dels criptoactius”, avisa Salvany: la composició del mercat està mutant completament. La nova regulació, des de l’ETF a les normes sobre el mercat d’actius digitals, han obert les portes de la indústria a actors gegantins que abans n’estaven exclosos, com són els fons institucionals. Es tracta de perfils amb “molta més liquiditat” que els inversors anteriors, fet que fa que es noti una “injecció de capital com no s’ha vist mai” als exchanges de referència. “Les reserves estan sota mínims, hi ha molt poc Bitcoin disponible, i això vol dir que augmenta el preu”, anota el consultor.
A això, afegeix Forte, s’ha de sumar una -per ara- economia més saludable de l’esperat als principals mercats occidentals. “Es descomptava una espècie de recessió global, però, a mesura que s’aplaca aquesta por, el capital busca rendibilitat”, argumenta el CEO de Common Sense. En aquest sentit, la baixada de tipus d’interès, especialment fora dels Estats Units, ha provocat que molts fons tinguin una reserva de capital ampla per dedicar a inversions. Així, tenen més incentius per arriscar-se, i abandonar actius segurs amb premis poc sucosos. “Quan les perspectives són de baixades de tipus, és lògic que el mercat es mogui cap a on hi ha més risc, però també més guany”, afirma. D’aquesta manera, una combinació de regulacions favorables y bonança a les arques dels fons institucionals han fet saltar Bitcoin a una nova estratosfera. Una que, pel perfil dels compradors, pot tenir unes regles del joc més segures que les que manaven fins ara.
Entre poc i massa
Una de les grans crítiques al Bitcoin, i a la resta de criptomonedes, com a actiu financer era la seva volatilitat. Amb moviments molt petits, el preu podia disparar-se durant unes hores, i després caure en picat durant setmanes, generant pics i valls massa inestables per confiar-hi. A parer de Forte, aquest caràcter emergia d’un ecosistema de petits inversors a molt curt termini, que entraven al mercat amb quantitats limitades i en sortien al cap de poc a la cerca del guany immediat. Ara, amb la irrupció del gran capital, aquests ritmes poden ser cosa del passat. “Els fons d’inversió miren a llarg termini”, argumenta Salvany; fet que estabilitza la situació fins i tot si hi ha baixades de preu diàries. Firmes de la talla de BlackRock, Morgan Stanley o Goldman Sachs ja ofereixen ETFs de Bitcoin, i veuen la moneda de forma molt diferent que els petits criptoinversors que obrien el wallet des de casa seva. “Ja no és un mitjà de pagament, és un actiu de reserva com qualsevol altre, com pot ser l’or”, afirma Forte. Així, moltes empreses comencen a obrir als seus clients les portes dels actius digitals, fins al punt que “no fer-ho seria arriscat”. “El més normal a mitjà termini és que recomanin fins a un 5% de BTC a les carteres, que té un risc moderat i un potencial molt gran”, preveu el consultor.
Així, el mercat digital busca una estabilització immediata. Amb pujades i baixades, sí, però més equiparables a les que regeixen els principals índexs borsaris. De fet, després de les pujades de les darreres setmanes, els experts consultats esperen una “correcció” a la baixa, que aterri la indústria més enllà de l’eufòria sortida de Washington. “Ara bé, pot ser una baixada de 10.000 dòlars, no de 40 o 50.000 com havíem vist”. A més, la nova liquiditat institucional fa que els valors siguin molt més resistents; és a dir, “calen molts més diners per moure el mercat”. “Abans, si entrava algú amb un parell de milions i es venia els Bitcoins, hi havia un desastre. Ara, parlem de bilions. Si vens 100 milions de dòlars en Bitcoin, serà com una gota d’aigua a l’oceà”, conclou Forte, expectant.
