Les tecnologies de la informació i la comunicació catalanes (TIC) continuen trencant rècords pel que fa a la seva xifra de negoci. Segons el 15è baròmetre del sector tecnològic del Cercle Tecnològic de Catalunya, el teixit empresarial especialitzat en l’economia digital del país va facturar més de 23.500 milions d’euros el 2022, un creixement de més de 1.000 milions d’euros (+4,4%) que representen una variació propera al 9% interanual. Els ingressos totals del passat curs suposen, d’aquesta manera, un 9% del PIB –una petita contracció de mig punt a la ràtio sobre l’economia total, que s’explica principalment per la recuperació d’altres sectors econòmics–.
D’aquesta manera, les tecnològiques sostenen a Catalunya nou anys d’alces en la facturació, amb un important creixement tant en noves empreses com en força laboral. Segons les dades del baròmetre, el teixit empresarial del país ja compta amb més de 17.800 negocis, uns 1.000 més que un any abans –un muntant que també encadena una dècada d’alces–. Segons el president del Cercle Tecnològic de Catalunya Joan Ramon Barrera, l’increment de nous negocis respon a la consolidació del sector arran de l’acceleració de la transició tecnològica durant la pandèmia. “El sector es consolida, creix i és motor de l’economia del país”, subratlla el dirigent empresarial, tot apuntant que Catalunya aporta prop del 20% del valor afegit de les empreses tecnològiques de tot l’Estat.
Així, les empreses tecnològiques del país –que el Cercle defineix com aquelles que proveeixen serveis tecnològics o bé les que tenen la tecnologia a un lloc central del seu model de negoci– acumulen ja més de 123.000 treballadors, un creixement de més de 10.000 empleats any a any. La força de treball a les TIC catalanes recupera d’aquesta manera la tendència ascendent que va perdre el 2021, quan la contractació extraordinària durant la crisi de la covid es va erosionar amb una pèrdua de prop de 15.000 llocs de treball. La xifra actual, però, s’apropa ja als gairebé 130.000 ocupats en tasques tecnològiques que es van assolir l’any 2020.
A diferència del creixement d’ara fa tres anys, la secretària de polítiques digitals de la Generalitat Gina Tost assegura que “les persones que s’han incorporat ara al sector ho fan en llocs més estables”. “Els indicadors externs ens haurien de fer anar cap a baix, però la contractació creix”, constata Tost. Barrera concorda en la seva anàlisi, i celebra que “les empreses abans no es digitalitzaven, però ara sí” –els perfils TIC són centrals a les cadenes de valor empresarials, mentre fa mitja dècada no se sabia exactament quin seria el rol d’aquests professionals–. El retorn de la “creació neta de treballadors” després de l’efecte pandèmia, a més, fa créixer la presència catalana a la base espanyola de treballadors tecnològics fins al 19%.
El talent, la gran batalla
Segons un recent informe de l’agència per a la competitivitat de l’empresa Acció, el conjunt del teixit empresarial català necessita avui mateix 12.000 professionals TIC per abastar tota la demanda de nova activitat. “Només els aconseguirem creant, captant i retenint talent”, assegura Tost, que subratlla la “confiança” del sector en continuar creixent en nombre de treballadors. Entre els empreses consultades pel Cercle, però, apunten que l’elevada competitivitat internacional a què s’enfronta Barcelona dificulta que els empleats més qualificats triïn les empreses catalanes per treballar. Més d’un 70% dels empresaris, de fet, assegura que hi ha importants disparitats salarials amb altres hubs internacionals, mentre que un 54% dels consultats detecta escletxes en les condicions laborals que les firmes catalanes poden prometre a un treballador.
“Els nòmades digitals –lamenta Barrera– poden treballar des d’aquí a una companyia del Regne Unit o els Estats Units”, dos mercats amb què en l’actualitat, Catalunya no pot competir en termes retributius. A més, el teixit empresarial local, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, és incapaç d’oferir alguns dels beneficis que les empreses internacionals, tant fora com dins de les fronteres catalanes, poden incloure en els contractes laborals. “Bonus, incentius, flexibilitat… els treballadors són els que decideixen on treballen, i les empreses s’han de posar les piles”, raona Tost.
Per la seva banda, el president del Cercle aposta per una perspectiva humanista que afegeixi una dimensió emocional a la retribució material. “Hem d’oferir propòsit, sostenibilitat, diversitat… un salari més enllà de l’econòmic que atregui treballadors si tens una empresa aquí”. El creixement sostingut de les TIC del país, però, genera un cercle virtuós: més projectes mol dir més avenç; i finalment millors condicions. “No cal marxar de Catalunya per fer coses increïbles”, promet la secretària.
La IA delimita el futur
Barrera destaca la dificultat de fer balanç sobre l’evolució del sector tecnològic. “La indústria TIC ha madurat en 15 anys el que moltes altres necessiten 60 per fer”, declara. Els constants canvis, les bombolles i les disrupcions tècniques dificulten també mirar cap al futur, si bé en la conjuntura actual és la Intel·ligència Artificial el que sembla marcar el camí –com, val a dir, fa pocs mesos semblava fer el metavers–. Un camí, apunta Tost, difícil de recórrer sense una regulació sòlida. La secretària ha posat en important dubte “decisions operatives” com els grans acomiadaments que han anunciat empreses com ara BT o IBM, que busquen substituir una part de la seva plantilla per noves aplicacions. “La IA és com una calculadora, millora la feina, però necessites un matemàtic que la faci anar”, raona la representant.
En el mateix sentit, Barrera es posiciona contra les crides al perill de la destrucció de treball, tot al·legant que s’obre una oportunitat per a un intens procés de reskilling i upskilling que adapti la força de treball a les noves eines. Sobre els efectes a llarg termini, Tost roman tranquil·la, si bé reclama que l’adopció de la tecnologia tingui certes normes. “Jo no pateixo, però hem de construir murs de contenció per no posar tots els ous a la mateixa cistella”, conclou.
