L’adveniment de la intel·ligència artificial, més enllà dels camps que ja han descobert aplicacions disruptives, és encara un misteri. El director associat del Barcelona Supercomputing Center, Pep Martorell, així ho constata: preguntat pels seus efectes sobre el teixit social, defuig una resposta clara: “fer una predicció que no puc provar no m’agrada gaire”, resol l’expert. Les revolucions com la que s’albira, com es pot extreure del debat que tanca la primera jornada de l’edició d’enguany del festival Tech Spirit, organitzat pel Tech Barcelona, l’entitat empresarial del món tecnològic barceloní, tenen capes i arestes, i resoldre-les és un procés inimaginable a curt termini. A parer del president de la Fundació .Cat Genís Roca, ja ara -encara a l’espera del desenvolupament concret de la tècnica-, la IA “ha canviat les regles de joc de la societat, les maneres de fer política, de guanyar eleccions, d’exercir el poder”. Estats i administracions, doncs, muten amb programaris com el ChatGPT i les seves evolucions, però no han entès encara com inserir-los en el seu aparell normatiu; una meta indispensable, a parer de l’expert, per explorar els límits del fenomen. Cal fer-ho, apunta, malgrat que aquest és “molt difícil de constituir, perquè l’evolució és molt dinàmica”. “L’altre dia sentia a dir que els Estats Units innoven i Europa regula. Bé, algú ha de fer-ho!”, sentencia Roca.
Les capacitats de la IA, segons els ponents, fan que l’abast del seu estudi i de les normes que la regulin sigui pràcticament holístic: els efectes van des de l’organització social fins al repartiment de la riquesa, passant per la preservació de la cultura o la llengua. Així ho constata Roca, en defensa d’uns “biaixos necessaris” en la construcció dels algorismes. “Sense un biaix, no apareixeria als cercadors d’internet ni un sol contingut en català”, en tant que es troben superats quantitativament per un oceà d’articles i vídeos en anglès. “En la ciència les coses són més objectives; però quan el repte és defensar el català a internet, tenim molts problemes”, raona. El gran obstacle, doncs, és l’accés als processos pels quals s’introdueixen els biaixos en les equacions, i quins són els que acaben definint les aplicacions que fan servir els usuaris. La forma en la qual la IA marca l’organització social, com en la majoria de disrupcions tecnològiques, és d’allò més econòmica; i la forma en la qual es produeix i es crea riquesa -i els problemes que generarà- estan al centre de la futura societat digital.
Una “evident” pèrdua de treball
La primera qüestió, tractada sempre en els debats sobre IA, és el seu efecte sobre el mercat de treball. Per a Roca, però, no hi ha discussió: cal descomptar, ja ara, una pèrdua substancial de força de treball. “Hi haurà un salt rotundament negatiu”, lamenta l’expert, tot acusant bona part del món tecnològic de “ser una mica cínics”. “Per definició, una tecnologia redueix la feina, totes ho han fet. Hem de deixar de dissimular”, argumenta. Les lectures que asseguren que el canvi digital destruirà feina, però en crearà nivells suficients, tenen problemes tant qualitatius com quantitatius: en primer lloc, apunten els ponents, no en generarà tants per cobrir tots els que es perdin. I, en segon, hi haurà una escletxa generacional i de formació. El president de .Cat posa l’exemple de la indústria del transport: “els taxistes que perdin la feina quan arribi el cotxe autònom no els podràs posar a programar cotxes autònoms”. Així doncs, un important grup poblacional es trobarà sense activitat; mentre que el que mantingui la feina l’haurà d’adaptar; atès que “ja no seran treballadors eficients si no saben fer servir aquestes eines”. Així, un primer pas essencial, afegeix Martorell, “cal dedicar esforços a l’upskilling, atraure talent, fer apostes per infraestructures i aliniar-se al 100% amb les estratègies europees” d’adaptació tecnològica.
El forat material que deixarà aquesta revolució -exacerbada, explica el dirigent del BSC, per un “món global” que no estava present en anteriors canvis industrials- requereix, a parer de Roca, tornar a pensar l’organisme social incorporant les seves noves normes. Ara per ara, i a l’espera encara d’aplicacions definitives de la IA, el contracte social es troba en un interregne: “hi ha coses del vell acord industrial que ja no serveixen, i hi ha coses del nou digital que encara no funcionen”. El repte de la governança política digital és “triar”: identificar quins factors tradicionals encara funcionen i quins han de ser actualitzats; i arrelar les característiques digitals que són desitjables per al món que ve. A parer de l’expert, el caràcter global de les activitats digitals dificulta les fórmules de redistribució de la riquesa que van marcar el benestar del segle XX. “Es genera riquesa però no es reparteix; per això Jeff Bezos pot tenir 1.400 milions de dòlars”, argumenta. Europa, amb la seva absent unitat fiscal, permet, a més, deslocalitzar les contribucions de les empreses digitals allà on les normes són més beneficioses, com ara Irlanda. “Fins que no es resolgui això -etziba Roca- la societat digital empobrirà els territoris; i això deriva en conflictes”.
Liderar la transició
La transformació que portarà sota el braç la IA, doncs, és d’un abast comparable als grans trencs tecnològics de la història. Atès el volum i profunditat del canvi que ve, Martorell reclama “jugar-hi un paper”. “I això vol dir liderar, en el món actual no hi ha segons i tercers”, apunta. Barcelona, i Catalunya en general, tenen la capacitat d’esdevenir un node imprescindible per a la teranyina digital mundial, si bé el dirigent del BSC hi detecta un important “coll d’ampolla”; un del qual el sector de les noves tecnologies fa temps que alerta: la producció de talent. La capital del país, lamenta el tècnic, no té prou accés als professionals que necessita per implementar el trànsit. Recorda, de fet, una recent reunió amb diverses empreses de semiconductors, que van discutir la quantitat de potencials vacants que acumulaven al seu organigrama. “Quan vam arribar als 600, ja vam deixar de comptar”, ironitza. Malgrat el potent sistema de coneixement del qual Catalunya pot presumir, continua, “només amb l’oferta que podem generar com a societat, no n’hi ha prou; no n’hi ha hagut en el passat i no n’hi haurà en el futur”. La solució, ben discutida: atracció i més formació. Sense això, “sabria greu que Barcelona no jugui un paper rellevant” al sistema món.
