Ja fa anys que Catalunya va decidir apostar per les tecnologies més innovadores per fer un pas endavant en el sector industrial. Una d’aquestes tecnologies és la quàntica, un camp on en els darrers anys s’han començat a veure els primers projectes que realment són disruptius i ja s’han establert com alguns dels més importants d’Europa en el sector. Els dos exemples més clars són Qilimanjaro i LuxQuanta, però darrere hi ha molts més projectes, com Quside, que fonamenten un vertader ecosistema innovador que pot revolucionar la recerca i teixit empresarial del país. Tant és així que el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ja ha anunciat que el Govern té previst aprovar, abans que acabi l’any 2024, l’Estratègia de Tecnologies Quàntiques de Catalunya, que actualment es troba en fase de redacció.
Aquest sector pot arribar a beneficiar diversos sectors com el de la ciberseguretat, la sanitat -a través de la detecció primerenca d’algunes malalties-, noves tècniques de neuroimatge, materials quàntics amb propietats extraordinàries o el disseny de molècules per a la síntesi de nous fàrmacs, entre altres aplicacions que encara es desconeixen. Tot plegat, segons els càlculs del Govern, podria arribar a tenir un impacte econòmic a escala mundial de, com a mínim, uns 100.000 milions d’euros de cara al 2030. Unes posicions que fan pensar que el sector quàntic podria ser un gran aliat per a molts sectors econòmics en els pròxims anys a Catalunya.
En aquest sentit, la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Gina Tost, comenta a Món Economia que actualment la quàntica es troba en la segona fase de la seva particular revolució en la qual es comencen a donar les primeres aplicacions comercials que han donat un nou impuls al sector. Al seu torn, la líder de l’Equip d’Anàlisi i Detecció d’Oportunitats Tecnològiques d’ACCIÓ, Dolors Núñez, explica que l’auge d’aquesta tecnologia es pot atribuir a diferents factors “com el punt de transició dels avenços teòrics a l’aplicació pràctica, les millores en la manipulació quàntica, el desenvolupament de tecnologies quàntiques de comunicació o la generació de nombres aleatoris, que tenen un impacte important en criptografia i seguretat de les comunicacions”. Tots aquests factors, asseguren Tost i Núñez, han provocat l’aparició d’un nou ecosistema d’empreses i start-ups, que tot i el seu estat incipient estan explorant aplicacions en diferents camps, com en els casos de LuxQuanta i Qilimanjaro. De fet, la majoria dels experts coincideixen a reconèixer que actualment és difícil posar un sostre a la tecnologia.
Futur amb possibilitats il·limitades
Pel que fa al futur tots els experts coincideixen a apuntar que encara no es coneixen totes les potencialitats d’una tecnologia que encara es troba en una fase molt embrionària. De fet, en els últims anys han començat a sortir les primeres empreses, però encara són start-ups en fases inicials. És per això que des de les administracions se li vol donar una empenta a través de la nova estratègia quàntica de Catalunya, que buscarà generar oportunitats de creixement econòmic i d’ocupació d’alt valor afegit al país. A més aquesta estratègia anirà acompanyada d’un informe de situació del sector que oferirà una visió general de situació actual.
En aquest cas, l’estratègia se centrarà en el benefici de les comunicacions ultrasegures -gràcies a la criptografia quàntica-, a la detecció primerenca d’algunes malalties -gràcies als sensors quàntics-, amb els materials quàntics i al disseny de molècules per a la síntesi de nous fàrmacs -gràcies a la computació quàntica-. En aquesta línia, Tost assegura que aquest tipus de polítiques són importants si el país vol pujar a la revolució tecnològica ha de prestar atenció aquest tipus de sectors econòmics i invertir en la seva infraestructura i talent. A més assegura que si tot aquest procés no es fa ara d’aquí a 10 anys potser ja és massa tard. Una opinió que comparteix el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, que afegeix que si no es fa així passarà com amb el sector dels xips, que s’ha hagut de fer molt de pressa perquè la UE hi va arribar tard.
Els centres de recerca, el pilar del sector
Un dels pilars del sector quàntic català són, sense dubte els centres de recerca, que ajuden a crear un ecosistema realment potent. Des d’ACCIÓ, Núñez apunta que “Catalunya té un ecosistema emergent amb gran coneixement i molt dinàmic, amb centres de recerca i universitaris punters”. Això, afegeix l’experta, “suposa un impuls per a tot l’ecosistema, i obre un ventall de possibilitats de cooperació amb la indústria local per explorar tot el potencial” de la quàntica. En aquest cas estem parlant del Barcelona Supercomputing Center (BSC) -que és el centre coordinador del projecte Quantum Spain, que impulsa la computació quàntica a l’estat, i que serà la seu d’uns dels primers superordinadors quàntics d’Europa- i de l’ICFO -centre coordinador de la iniciativa europea Quantum Flagship, que vol impulsar a Europa cap al lideratge quàntic-.
En aquest sentit, Torner, apunta que la presència d’aquest tipus de centres potencia el sector perquè en tractar-se d’una ciència deep tech cal disposar del talent per tal de poder incorporar-lo a les empreses que van sorgint. En aquest sentit, assegura que un percentatge elevat dels treballadors de, per exemple, LuxQuanta o Quside han estat treballadors del centre en el passat. Per altra banda, Artur Garcia, el líder del grup de tecnologies quàntiques del BSC assegura a Món Economia que en moltes ocasions el centre “serveix d’expert en els requisits computacionals que algunes indústries o problemes científics necessiten” i, a més, té la capacitat “per identificar potencials aplicacions” de la tecnologia en qüestió. Tot plegat porta que en tots dos casos les seves investigacions acaben generant en spin-off de tecnologies quàntiques.
La revolució arriba de la mà de la IA
A més, tant Tost com Núñez remarquen que el gran creixement que han experimentat en els últims anys diverses tecnologies com la intel·ligència artificial i el Big Data han provocat que s’hagi accelerat el creixement i la recerca entorn de les tecnologies quàntiques, perquè faciliten un processament més ràpid i eficient d’un gran volum de dades. A més, la quàntica facilita una resposta més ràpida a problemes cada vegada més complexos que els ordinadors convencionals no poden solucionar.
Tot i això, la CEO de Qilimanjaro, Marta Estarellas, explica que a part de la intel·ligència artificial un altre factor que ha impulsat la quàntica en els últims anys és la voluntat d’Europa d’assolir sobirania tecnològica per tal de no perdre la carrera enfront d’altres regions. Una visió que comparteix Torner, que assegura que la ciberseguretat quàntica serà molt important geopolíticament parlant, ja que permetrà augmentar molt considerablement la seguretat de comunicacions dels governs o fins i tot d’informació confidencial dels ciutadans, com la mèdica o la bancària. Tot i això, el director de l’ICFO assegura que el vertader salt de la quàntica arribarà “quan entri en funcionament el primer ordinador quàntic realment potent”, per bé que apunta que encara no es pot predir quan arribarà aquest ordinador.
Tot i aquest creixement del nombre d’empreses que es dediquen a la quàntica, Torner assegura que aquesta tecnologia encara trigarà uns anys a arribar directament als ciutadans de forma directa. De fet, el director de l’ICFO ho compara amb el que va passar amb els navegadors, que van començar tenint un ús militar, però amb el pas dels anys els tenim per tot arreu, ja que el mòbil o els cotxes tenen GPS. En aquest sentit, Torner apunta que acabarà passant el mateix, especialment amb la criptografia quàntica, encara que va per llarg aquesta arribada.
