La producció de figures i peces de plàstic viu una constant tensió. El model clàssic, la injecció de plàstic en motlles, presenta problemes especialment logístics: la necessitat de producció a escala dificulta l’adaptació a tendències com la fabricació sota demanda, i es fa complicat localitzar les tirades a l’entorn geogràfic immediat. Per altra banda, la impressió 3D permet línies productives més curtes, exactament el que busca el client, però els acabats i la diversitat de materials complica la demanda –fet que no es dona amb la injecció, amb “costos molt baixos i acabats molt bons”–. Per resoldre aquest dilema, ara fa quatre anys, l’enginyer català Ferran Navarro posa en marxa Siocast, una proposta que “dona els avantatges d’impressió 3D i injecció de plàstic junts”. Prop de mitja dècada després de la seva posada en marxa, l’empresa, ara instal·lada a l’edifici Dfactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, té complet encaix al sector i busca una important expansió productiva amb una segona generació del seu sistema.
A grans trets, Siocast s’encarrega de la producció d’ítems de plàstic mitjançant l’ús de motlles de silicona. De la seva línia surten des de figures de jocs de taula a petites joguines i col·leccionables; així com peces completes per a processos indutrials. Es tracta, però, d’un procediment tremendament innovador, marcadament diferent les cadenes productives tradicionals. “Dona els avantatges de la injecció i la impressió 3D juntes”, explica a Món Economia el fundador i CEO de l’emergent Ferran Navarro. “Aporta una capacitat de fabricació local, 3D, sota demanda; amb customització i fabricació immediata”, declara l’emprenedor, que celebra especialment la velocitat amb la qual poden cobrir la demanda dels seus clients, un “temps fins al mercat curt” difícil de trobar en competidors més tradicionals. L’aposta del procediment, que combina ambdues tendències –el modelatge 3D per generar els motlles, la injecció per fabricar les figures i peces– parteix de “molts anys treballant en la impressió 3D” i la indústria al seu voltant, explica Navarro; i una bona lectura de les necessitats sectorials. Abans de Siocast, comenta el CEO, “no hi havia com resoldre les demandes del mercat”.
“La indústria s’ha acostumat als avantatges del 3D, però encara no hem resolt els seus problemes”, descriu. Així, el client viu a la cerca d’acabats i materials de qualitat, a una velocitat raonable i amb els avantatges logístics de la impressió, com ara la fabricació de proximitat o sota demanda. L’aposta per la silicona com a material de referència, amb la injecció de plàstic posterior, és el camí que ha pres la catalana per “resoldre tots els problemes” d’aquelles empreses que necessiten peces de plàstic. La clau de Siocast, doncs, és la seva capacitat de “cobrir tota la cadena de valor” amb la seva proposta, des d’un disseny fins a la fabricació final. “Podem entregar peces a tres o quatre dies, amb un detall altíssim”. L’ús concret dels materials i la maquinària de l’empresa permet, doncs “refinar i escalar” els conceptes clau de la impressió 3D fins al punt de lluitar per ser una peça clau al seu mercat.
Aquestes noves capacitats, segons la companyia, permeten “obrir molts mercats”. Es tracta d’una indústria, la dels productes de plàstic, acostumada a esquemes tradicionals, sovint difícil d’atraure a noves capacitats. Ara bé, la projecció de Siocast hi ha apropat “líders mundials”, tant dels nínxols productius on s’han especialitzat com d’altres àmbits empresarials. “Venen moltes empreses demanant coses amb nous materials que no podíem lliurar”; empreses de sectors com la moda o el calçat, amb unes exigències d’acabat o de materials complicades de complir per a la primera generació de solucions de la companyia. És per això que, actualment, es troben en les primeres passes d’una segona generació, encara de portes cap endins, però que permetrà “lliurar molts dels productes” que fins ara eren impossibles.
Superant obstacles
Ara, apunta Navarro, ja s’ha fet el salt; però els primers mesos de vida de Siocast es van trobar amb complicacions. “La generació 1, quan surt al mercat, era massa revolucionària perquè les empreses hi fessin cas”, detalla el CEO. En pandèmia, a més, no es podia optar per mostres físiques, més útils a l’hora d’esmicolar prejudicis. Anys després, amb clients d’escala global a la seva cartera, la companyia ja “ha explotat”. “Anem directament al B2B, perquè els projectes que executem requereixen desenvolupament i recerca”, expressa Navarro, que apunta la integració, també, d’altres tecnologies d’avantguarda, com ara la robòtica o la intel·ligència artificial, en els seus processos. “A la nova tecnologia veiem una projecció molt alta”, celebra l’emprenedor, tot apuntant que “la veurem créixer en diferents tecnologies”.
Avantatges del Dfactory
La situació de la companyia, val a dir, és difícilment millorable. Ja fa més d’un any que Siocast opera a Barcelona des de l’edifici del Dfactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Aquest espai, segons Navarro, aporta diversos avantatges competitius al seu desenvolupament, des de l’equip professional des dels contactes. “Ser aquí a l’edifici ens aporta visibilitat, contactes; un espai on portar clients i distribuïdors”, declara. Els professionals del sector, a més, s’hi apropen per la imatge de marca que aporta Dfactory, tal com confirma el CEO, que declara que “s’atreu talent només pel fet de ser-hi”. “S’hi fan congressos, conferències… Hi ha partners que ens escalen projectes, obertura a noves indústries”, en un espai que afavoreix el “trànsit” d’idees dins l’ecosistema tecnològic barceloní. Dfactory, en definitiva, ha estat per a Siocast una font de “visibilitat, credibilitat i oportunitats per expandir-se”.
