Entre els diversos sectors que han disparat el seu rendiment des de la pandèmia, el dels semiconductors ha ocupat una especial centralitat. L’augment de la demanda de dispositius electrònics arran del confinament –ordinadors, tauletes, smart-tvs– ha tensat el mercat tecnològic, especialment intensiu en microxips lògics. La transició cap al vehicle elèctric ha augmentat substancialment la demanda de microelectrònica al sector de l’automòbil, que exigeix un gran volum de xips analògics –especialitzats en sensors–. La infinitat de sectors que aposten per la digitalització han generat importants colls d’ampolla en una indústria eminentment internacional, depenent de relacions comercials globals. En aquest context, Catalunya pretén esdevenir un nucli rellevant. Amb unes 104 entitats dedicades entre empreses, universitats i centres de recerca dedicats, que ocupen unes 4.400 persones, la facturació del vertical al país s’eleva fins als 160 milions d’euros –una xifra que creixerà substancialment quan es materialitzin les noves inversions anunciades per diverses multinacionals al territori–.
Segons les estimacions del Govern, la microelectrònica i tota la seva cadena de valor a Catalunya és una referència a escala del sud d’Europa, si bé encara és incipient en comparació amb alguns dels grans mercats del nord del continent. Les dades facilitades pel departament d’Empresa i Treball revelen que un 81,4% de les companyies que tracten amb semiconductors al país són pimes. Si bé només un 8,1% dels 86 negocis catalans són start-ups, més d’una quarta part encara no han fet els 10 anys. Val a dir, però, que la producció i gestió d’aquesta mena de materials i circuits ha penetrat bona part de l’ecosistema productiu català. Segons apunta el Govern, més d’un terç de les empreses que operen amb semiconductors registra xifres de vendes per sobre dels 10 milions d’euros –si bé en molts casos aquest és un complement a un core business diferent, com la química o la tecnologia mèdica–. Per a consolidar aquest impuls, el Govern ha celebrat una reunió amb una cinquantena d’actors rellevants del sector, en què han celebrat “els grans actius de Catalunya” per establir-se en referència a una indústria de futur.
El disseny, la principal matriu
Catalunya, segons el departament –i com confirmen entitats rellevants del sector, com ara el BSC– té un especial potencial en els primers estadis de la cadena de valor: la recerca i desenvolupament i el disseny de microxips. Segons les dades d’Acció, fins al 37,2% de les companyies estudiades es dediquen, de fet, a aquestes dues àrees. La clau de volta del protagonisme català en les baules amb més pes de l’economia del coneixement de la cadena de valor de la microelectrònica és el seu sistema de recerca. El mateix supercomputing center és la peça central d’una maquinària que també inclou l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels –un actor referent en la investigació en el camp dels xips fotònics–, o el mateix l’institut nacional de microelectrònica, a Bellaterra. Fins a sis universitats del país, liderades per la UPC, ja imparteixen formació relacionada amb el sector; i uns dotze centres de recerca la poden complementar.
En la resta de punts de la cadena de valor, Catalunya està substancialment menys desenvolupada. Un 18,6% de les empreses del sector es dediquen a serveis auxiliars; mentre que fregant el 20% centren el seu negoci en els circuits electrònics. Menys encara es dediquen als equipaments (3,5%), una indústria concentrada especialment als Països Baixos; i a la fabricació. En aquest darrer estadi de la producció de microelectrònica només funcionen dos centres a tot el país. El primer, una petita sala blanca associada al centre nacional de microelectrònica, produeix tirades molt limitades. Pel que fa al segon, la darrera inversió d’Ideaded, deixarà dotze milions d’euros i uns 100 nous llocs de treball a Viladecans.
Explorant el mercat
Segons apunten des d’Acció, les administracions del país continuen explorant opcions per accelerar el sector a Catalunya. En concret, Empresa i Treball ha anunciat fins a 22 projectes potencials d’inversió estrangera per part de multinacionals del sector. Si bé cap d’aquestes iniciatives s’ha concretat encara, i el calendari està lluny de tancar-se, les estimacions de la conselleria eleven aquest possible nou capital fins als 1.600 milions d’euros, en una munió de projectes que podrien crear un total de 1.800 llocs de treball d’alta especialització al país.
Si bé Catalunya sembla centrar la seva potència tractora en el disseny i la recerca en semiconductors i microcomputació, proliferen les crides des de l’empresariat del país a postular-se per rebre una gran factoria. El projecte FabCat, que aglutina universitats i agrupacions empresarials catalanes ha arribat a fer propostes d’emplaçaments, si bé l’elevat cost d’una gran planta productiva de microxips –s’estima en més de 20.000 milions d’euros, l’equivalent a un 10% de l’economia catalana– complica el procés. De fet, el sector confirma que, per traccionar un projecte d’aquesta mida, caldria la participació d’un dels tres gegants del sector: la nord-americana Intel –que ja s’ha compromès a una gran inversió a Barcelona, de la mà del Supercomputing center, en un laboratori d’innovació centrat en l’arquitectura RISC-V– la sud-coreana Samsung o la taiwanesa TSMC.
La d’Intel és la més significativa d’una sèrie d’inversions internacionals que consoliden Catalunya com un ecosistema d’alta productivitat per als microxips. La darrera, l’ampliació de les instal·lacions de Cisco –que implica el creixement de 1.200 metres quadrats del seu actual complex i un nou edifici de 3.000 metres quadrats a Catalunya–, dedicada a la innovació en el sector dels xips industrials; o l’aterratge de la nord-americana MPS confirmen les bones perspectives de les administracions. “Tenim la seguretat que disposem de tots els ingredients per fer un pas endavant”, ha assegurat el president de la Generalitat Pere Aragonès.
4 
