La innovació en el sector de la Salut ha estat una de les grans assignatures pendents de Catalunya en l’última dècada. Tot i que en els últims anys el país s’ha posat les piles per establir-se com un dels hub més potents d’europa en la matèria, així ho afirma el director general de Biocat, Robert Fabregat, en una conversa amb Món Economia. “Històricament, s’havia parlat que érem un hub de referència al sud d’Europa i ara ja parlem d’un hub de referència i innovació d’Europa perquè les dades ja ens posen a aquests nivells”, sentencia Fabregat i és que al llarg del 2022 -a falta de coneixer les dades del 2023 el pròxim 12 de febrer- Catalunya va batre el rècord d’inversió captada per les empreses del sector salut. Pel que fa al futur, però Fabregat és manté molt optimista i confia en Catalunya és consolidarà entre l’èlit mundial gràcies a fer el “salt qualitatiu que falta” que passa per establir un sistema productiu al país.
Cada any que passa sembla que la Bioregió de Catalunya creix i es consolida com a hub europeu dins del sector de la salut. Podem dir que ja som una referència europea dins del sector?
Històricament, s’havia parlat que érem un hub de referència al sud d’Europa i ara ja parlem d’un hub de referència i innovació d’Europa perquè les dades ja ens posen a aquests nivells. Quan ens comparem, des del punt de vista de capacitat de generar recerca, estem al capdavant en publicacions científiques, amb els highly cited papers -que no deixa de ser la recerca d’excel·lència-, amb la captació de fons competitius en recerca… I amb tot això ens comparem amb altres països per nombre d’habitants i estem sempre dins del top- 5 de tota Europa. A part, en l’àmbit d’Espanya som el sector que exporta prop del 50% dels productes farmacèutics. Estem al capdavant, no només d’Europa, sinó que també del món, en desenvolupament d’assajos clínics. Espanya està entre el top 10 de tot el món en aquest punt, però el 75% dels assajos que es fan a l’estat són a Catalunya. El que ens cal ara mateix és consolidar-nos, fer aquest creixement, aquest salt qualitatiu que falta. Però ja juguem la primera divisió.
Què ens falta per fer aquest pròxim pas per consolidar-nos?
Fins ara nosaltres hem consolidat molt les fases de l’inici i del mig del procés de recerca i innovació, però ens falta madurar en la part final. Som un ecosistema que ha generat moltes start-ups en els últims anys, i això provoca que s’escali, però ens falta tenir aquella gran empresa localitzada, escalada -aquest concepte de scale-up-. I també que les grans empreses que tenim consolidin la capacitat de producció a Catalunya. Tenim empresa catalana històrica, però no ha fet un salt productiu. Les empreses internacionals, que són moltes –AstraZeneca, Alexion…- venen a fer recerca, però encara falta la part de la producció.
En tota la cadena de valor ens falta la capacitat de produir. Ho vam veure, per exemple, durant la Covid amb Hipra, que és un referent perquè va ser la primera empresa europea en treure una vacuna, però vam arribar una mica tard en aquesta carrera perquè no tenim l’ecosistema prou consolidat en aquestes fases finals. Per això ens estem centrant molt en la capacitat perquè aquests productes arribin al mercat, de tenir empreses que realment apostin per la producció… No només és tenir bones start-ups, sinó que aquestes es consolidin aquí.
Dit ràpid, ens falten plantes que fabriquin aquest tipus de productes?
Sí, ens falten unes quantes multinacionals que apostin per produir aquí a Catalunya, i que les empreses catalanes que han anat creixent es consolidin com a referents internacionals. Està molt bé que una start-up creixi, però si al final s’acaba venent a una gran empresa… Que també està molt bé, però ens caldrà consolidar-la, perquè això genera llocs de treball i capacitat per cobrir tota la cadena de valor. Ara, en tota aquesta cadena, hi ha un petit gap que hem d’acabar de cobrir i poder-ho fer aquí, a Catalunya.
Tenim l’espai físic a Catalunya per desenvolupar aquesta industrialització? Perquè en els últims anys ha costat molt reindustrialitzar espais, com per exemple el cas de Nissan…
I tant! És qüestió d’iniciativa privada per fer-ho realitat, però l’espai hi és. Mira, tornant a l’etapa de la Covid, Reig Jofre va adaptar i invertir a les seves plantes per tenir capacitat de producció per la vacuna de Jansen. Al final, i perquè aquesta vacuna va arribar una mica tard, aquella inversió que va fer Reig Jofre els ha permès ser un dels centres de desenvolupament que s’han identificat a escala europea per, en un futur, formar part de la producció. Hipra, per exemple, també ha apostat per Catalunya.
És a dir, l’espai hi és i l’aposta també. Ara cal que acabi d’arribar la inversió. També és cert que aquest sector té unes necessitats molt concretes que altres sectors no tenen, però tot l’ecosistema s’hi està adaptant. Per exemple, el Port de Barcelona s’està adaptant per necessitats concretes d’importació i exportació del sector farmacèutic, perquè la conservació i seguretat és diferent.
Els ingredients els tenim, cal acabar de fer el salt d’apostar per l’empresa, sigui catalana o internacional. Ssi em preguntes on tenim posat el focus pel que fa a la cadena de valor, és a poder cobrir-la del tot. Un cop puguem cobrir des de l’inici fins al final de la cadena acabarem tancant el cicle i la capacitat de producció de totes aquestes tecnologies.
Quins són els factors que han fet que Catalunya pugui arribar a ser un hub de referència a Europa?
El primer, i és la base de tot, és tenir una bona ciència. A Catalunya, des de fa un parell de dècades, va haver-hi una aposta molt clara per la recerca. Això ha fet que hàgim superat moments complicats com crisis econòmiques i sanitàries… hi ha una recerca molt bona i molt potent amb uns centres de recerca de referència internacional, i les dades objectives de publicacions ens situen allà. Això vol dir que es fa molt bona recerca, i que hi ha investigadors de referència.
També tenim unes infraestructures per a la recerca molt potents, no només els mateixos centres, sinó infraestructures en l’àmbit internacional com el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba o el CNAC. I una formació molt potent, perquè la nostra gent ha marxat fora formant-se aquí i han estat reconeguts com a grandíssims professionals. Aleshores, un dels grans reptes que tenim al davant és retenir aquest gran talent, o recuperar-lo. I després, quan ja passe, a la part més de transferència, ja hi ha hagut una iniciativa en l’àmbit de l’emprenedoria molt potent, molta gent amb ganes de tirar endavant les seves start-ups, les seves spin-off. Això fa que avui dia Barcelona sigui identificada com una de les principals regions d’Europa pel creixement de noves empreses.
Això també s’ha ajudat perquè en els últims 20 anys s’han desenvolupat firmes d’inversió de sector localitzades a Catalunya que són molt potents que han aconseguit molts recursos per finançar noves empreses, o per captar finançament internacional. Tot això, sumat al fet que tots aquests actors es troben molt a prop, a l’entorn metropolità de Barcelona. I, evidentment, que Barcelona com a ciutat és molt atractiva. La suma d’aquests ingredients ha fet un caldo de cultiu ideal. A diferència d’altres ecosistemes, hi ha una xarxa amb molta interacció entre tots els actors.
Ara comentaves que Catalunya genera molt bon talent, però al final molt d’aquest talent acaba marxant fora. Què cal fer des de les institucions perquè tota aquesta gent es quedi a casa, o perquè tornin els que van marxar?
Tenim claríssim que hem de retenir el talent que generem, que volem captar talent internacional i recuperar el que va marxar. A més, en el si del sector cal una formació diferent de la de fa 20 anys, ara necessitem més enginyers, estadistes o informàtics en el món de la salut, no només metges i infermeres. No negaré que és complex, però el talent és clau. Amb això vull dir que és un dels grans reptes perquè si volem créixer necessitarem tenir aquest talent per engrandir el sector.
Dit això, la problemàtica l’hem d’abordar per diferents costats: per una banda, una crisi econòmica molt gran que va reduir moltíssim la inversió pública en recerca i innovació i que va provocar que aquest talent no trobés sortides. Per altra, jo crec que, tradicionalment, s’ha pensat que el talent que generàvem tenia una única sortida en l’àmbit de la recerca i la innovació, que era el sector públic; quan aquest talent pot tenir moltes sortides més enllà de ser professor de la universitat o investigador. Pots treballar sent emprenedor, pots anar al sector privat, i molts més àmbits.
Ara estem en una situació diferent, i per això estem notant que molta d’aquesta gent està tornant. En primer lloc, el sector públic ha anat recuperant gran part de la inversió, i això porta més oportunitats. En segon lloc, el sector privat està apostant molt per Catalunya i s’estan generant nous llocs de treball. Un exemple és AstraZeneca, quan ara fa un any hi va apostar amb el seu hub d’innovació, que suposaran 1.000 llocs de treball. I, en tercer lloc, la gent que s’ha format en l’àmbit de la recerca ja ha entès que la col·laboració publicoprivada és imprescindible i això fa que les sortides laborals siguin molt més àmplies. Dit això, hem de treballar des del sector públic i privat perquè són els dos amb els que sumaran i portaran noves oportunitats.
Cada cop ho sentim més, sobretot des de la Covid, però hi ha aquesta sintonia entre sector públic i privat en el món de la salut?
Sí. Jo crec que des del sector de la salut ho estem aconseguint. La pandèmia va ajudar a entendre que l’evolució va cap aquí. De fet, cada cop hi ha més de col·laboració publicoprivada, però venim d’un passat -fa 20 o 30 anys- on semblava que el sector públic no podia treballar amb el privat. Ara ja fa molt de temps que treballem en això, i el nostre patronat està focalitzat en generar aquestes sinergies i confiances. La foto d’ara respecte a fa 15 o 20 anys no té res a veure. Tenim moltíssimes iniciatives publicoprivades entre hospitals i empreses que entenen que aconseguirem que el sector creixi agafant el millor de cadascú. El sector públic ha d’arribar fins a certs espais i el privat a uns altres, però poden treballar plegats. Tenim molt clar un objectiu, defensem un model públic i universal de salut que sigui accessible per a tothom, però per reforçar aquest model, la col·laboració publicoprivada és necessària i imprescindible. A més, el sector privat també té ganes d’ajudar.
La transferència tecnològica és una de les grans debilitats del sistema català. Com es pot solucionar aquest conflicte? Com es pot incentivar des de Biocat?
Un dels nostres reptes és ajudar al creixement empresarial, especialment en la fase inicial. En aquest sentit, busquem com transferir el coneixement des de la universitat o el centre de recerca cap al món de l’empresa. Un altre repte, ja més en la fase final, és com aconseguir que aquesta tecnologia arribi al sistema. Pel que fa a la transferència, és cert que encara és un repte pendent, però també és veritat que hem millorat molt.
Per altra banda, Catalunya també té com a repte el creixement, però hem millorat molt en inversió pública i hi ha hagut diverses apostes des de la política com la llei de la ciència o el pacte nacional per la societat del coneixement… Tot plegat va encaminat a ajudar aquesta transferència, com formar gent específica en aquests entorns públics perquè identifiquin oportunitats i es puguin transferir, com fomentar que hi hagi molts més projectes i col·laboracions concretes entre el sector privat i l’acadèmic… Tots tenim clar que és un punt a millorar, però això ens ha fet, en l’àmbit europeu, arribar que Catalunya sigui considerada Strong Innovator per primera vegada.
És evident que en els últims anys les administracions han fet coses malament, és la manca d’inversió una de les principals?
Hi ha una part molt important, que no només s’ha donat a Catalunya sinó a tota Europa, de com es va abordar la crisi del 2008 i la diferència de com s’ha abordat la crisi de la Covid. En aquell moment es va considerar que s’havia de retallar en recerca i innovació i ho vam patir. Per altra banda, durant l’actual crisi sanitària i econòmica després de la pandèmia, Europa ha optat pels fons NextGenerationEU per fomentar la innovació. Pensar que per afrontar millor les necessitats del futur no cal invertir en ciència és un error i crec que en aquest punt tots hem après.
L’altre error és pensar que el sector públic és l’únic que ho podrà fer, per això aquestes sinergies amb el sector privat són importants. A Catalunya ho entenem així, cal apostar per la ciència i la innovació en salut. Aquesta seria la part més política. Nosaltres des de Biocat intentem ser un punt de nexe i tirar endavant iniciatives i programes que permetin aquestes col·laboracions. D’alguna manera, busquem ser els dinamitzadors, amb iniciatives i accions concretes.
Hi ha moltes empreses que es queixen que els NextGenerationEU no estan arribant tant com voldrien i que el govern espanyol no els està acabant de gestionar tan bé com faria falta. També passa el mateix dins del sector salut?
A veure, els fons es gestionen des de l’estat i és cert que hi ha molts diners i s’estan fent moltes coses. En el nostre cas tenim el PERTE de salut d’avantguarda, que està aportant molts recursos als nostres centres i hospitals. Recentment, per exemple, en la convocatòria per fomentar les teràpies avançades, el 70 o 75% dels recursos disponibles han vingut a centres de Catalunya. També és veritat que des de l’Estat no s’ha fomentat prou, creiem, la col·laboració publicoprivada, sinó que s’ha destinat només cap al sector públic. També hi ha una bona part que ha anat cap al sector privat, però pel que ens diuen les empreses, els fons són difícilment accessibles. Pensem que s’estan perdent certes oportunitats de fomentar aquesta col·laboració i amb això encara insistim perquè pensem que hi ha marge. Al final, hi ha molts recursos que potser no han complert les expectatives que el sector esperava al principi. Per això també hem demanat moltes vegades que es pugui transferir la capacitat de gestionar aquests recursos perquè des de Catalunya, o des de qualsevol altre territori, és més fàcil donar resposta a les necessitats. Encara no tirem la tovallola, hi ha possibilitats!
En els últims anys l’accés a finançament per part de les start-ups s’ha complicat a causa de la crisi. Hem aconseguit millorar les dades de l’any passat a Catalunya?
La situació econòmica i geopolítica lligada a l’augment dels tipus d’interès ha fet que aquest 2023 hagi estat més difícil accedir a finançament i això ens ho han corroborat els inversors i les empreses. Cal recordar, però, que el 2022 va ser excepcional per a Catalunya. Nosaltres seguíem una tendència a l’alça, però va coincidir que vam tenir tres grans rondes d’inversió, un fet que no s’havia donat mai. Es van ajuntar els més de 100 milions d’euros d’Impress, els 50 milions de SpliceBio i els 51 de Minoryx. Amb això ja sumem més de 200 milions amb només tres empreses. Si traiem això, les dades, que les publicarem el dia 12 de febrer, ens situen en una situació de creixement, més o menys com el 2021. Veiem que el sector segueix la tendència de consolidació.
Per altra banda, la situació de dificultat l’està vivint tot el món. Tot i això, estem contents perquè no hi ha hagut una davallada de la inversió. Tot i les dificultats es nota que tenim un ecosistema madur amb projectes molt potents, perquè si no fos així no aconseguiríem els recursos. Estem aguantant les complicacions.
Al final ens hem de quedar amb la foto general. Aquestes tendències d’inversió s’han de mirar a 10 anys vista, perquè si et quedes amb un any concret pot haver-hi alts i baixos. En els últims 10 anys el sector ha seguit creixent i consolidant-se malgrat que, per culpa de la situació econòmica, tot està una mica més difícil que abans. Això encara posa més valor el que estem fent aquí, tenim projectes molt potents que fins i tot en temps complexos estan aconseguint recursos als mateixos nivells que fa un parell d’anys.
En el vostre últim informe anual vau comentar el sector de les ciències de la vida representava el 8,7% del PIB amb 1.350 empreses en total. S’han aconseguit mantenir aquestes bones dades?
El sector segueix en bona dinàmica, ens seguim consolidant com un sector referent. Som capdavanters tant des del punt de vista social com del sanitari. A més també ho som des del punt de vista productiu i econòmic, perque el sector genera molts llocs de treball altament qualificats, amb salaris per sobre de la mitjana, etc. Seguim sent un sector atractiu i continuem creixent. De fet, actors d’altres sectors veuen el sector salut com una oportunitat. Per exemple hi ha inversors que no havien invertit mai en salut estan començant a entrar. Hi ha gent que treballa en l’àmbit TIC que està començant a explorar com aplicar les seves aplicacions en la salut. Som un sector amb moltes oportunitats.
Pot ser que això passi perquè sempre hi ha malalties noves que s’han d’investigar?
És cert que la salut sempre serà un sector amb pacients. Cada cop tenim una població més envellida i cada cop viurem més anys i això comporta malalties que ara no tenim que s’hauran de tractar, més cronicitats… Això comporta que el sistema de salut -en el nostre cas un model públic i universal- s’ha de transformar. Això ha de permetre donar resposta a més població i fer que segueixi sent eficient i sostenible des del punt de vista econòmic. Necessàriament implica més innovació i inversió.
A més qualsevol que inverteixi en aquest sector té un retorn social. No és el mateix que invertir en el sector armamentístic. En el món de la salut hi ha retorn econòmic i social, i sempre hi haurà pacients. Per això hi ha gent que estava en altres sectors, fins i tot l’immobiliari, que van entrant al sector salut.
Hi ha algun subsector que sobresurti entre els altres?
Tot depèn del paràmetre que agafis com a referència. Si tu penses en facturació, la part farmacèutica sempre serà la primera. Però, conceptualment, o qualitativament, hi ha dos grans subsectors, com són la part més digital o health tech i les teràpies avançades. Aquests dos apartats ajudaran a transformar el sistema i fer-lo més accessible. També hi ha la intel·ligència artificial, que ens pot ajudar a diagnosticar abans certes malalties.
L’altre subsector que està agafant volada des del punt de vista mèdic és tot el que té a veure amb les teràpies avançades, una cosa amb la qual hi estem treballant molt des de Biocat. Tot això inclou les teràpies cel·lulars, la teràpia gènica, la medicina generativa… En definitiva, tot allò que fa uns anys semblava ciència-ficció. Ara ja és possible pensar que una teràpia cel·lular pot ajudar a curar un càncer quan la químio i la radioteràpia no han funcionat perquè són teràpies molt personalitzades. Hem decidit apostar-hi perquè han de ser les solucions del futur. És cert que ara són molt cares, però en uns anys no podrà ser que tinguem això a disposició i no puguem posar-ho a disposició de la gent que ho necessita.
Què aporten els diferents salons que se celebren a Barcelona al voltant de les ciències de la vida? Com aconsegueixen dinamitzar el sector?
Una altra de les nostres línies estratègiques és la projecció de la bioregió, perquè volem ser actors internacionals i que se’ns visualitzi. Aleshores, pel que fa a tasca internacional hem de ser a tot arreu i explicar el que estem fent. Intentem que altres actors vinguin cap aquí perquè no és el mateix explicar-ho a que la gent vingui i et conegui. Dins d’aquest punt, captar esdeveniments internacionals és clau. Aquest any, per exemple, el 4 Years From Now, que està dins del MWC, tindrà un espai dedicat exclusivament al digital health perquè han vist que el sector salut en l’àmbit digital és brutal i estarem allà presents amb un estand propi. El pròxim mes de març també portarem el BioEuropeSpring, que és el principal esdeveniment per generar connexions en l’àmbit biotecnològic i farmacèutic. Al juny també se celebrarà a Barcelona el Resi, un congrés d’inversors que no s’havia celebrat mai a Europa.
Tot això ho fem perquè es conegui el nostre ecosistema. Els congressos arrosseguen molta gent que coneix de primera mà tot el que s’està fent i també intentem que hi hagi permanència i perquè això també provoca que la nostra gent també sigui més capaç d’explicar les coses i es generin sinergies. Volem que es vegi Barcelona com un centre d’innovació en salut a escala internacional.
De cara a futur, quines són les expectatives per a Catalunya els pròxims anys? La clau de tot plegat és que la producció s’estableixi a Catalunya?
Resumint una mica -i aprofitant el nostre pla estratègic-, amb el sector hem consensuat cinc eixos principals. El primer és la transformació del sistema de salut, que amb la pandèmia vam veure que hi ha dificultats i cal modernitzar-nos. La millor manera de fer-lo és provocant que la innovació entri al sistema. El segon eix és tot el que implica les teràpies avançades, com podem fer que tot això que sembla ciència-ficció es desenvolupi i arribi als pacients. En tercer lloc, com fer créixer el sector empresarial i com consolidar-lo. Això vol dir com provocar que hi hagi més transferència i inversió a les empreses i fer que la innovació arribi al sistema. No serveix de res que ho tinguem, però que no pugui arribar al mercat. El quart eix és el talent, com el captem, com el retenim i com el formem. L’últim és la projecció internacional i el posicionament. Aquí insistim molt, perquè volem ser un actor referent internacionalment. Al final, volem ser la porta d’entrada a Europa de tots aquells que pensin en innovació dins del sector de la salut. Som vuit milions d’habitats a Catalunya, i quan viatgem fora venem el país i Barcelona com aquesta entrada a un mercat d’uns quants centenars de milions d’habitats com és l’europeu. Volem posar el focus aquí, i també debatre i decidir qüestions estratègiques: per exemple, com ha de ser el futur amb l’accés a les dades de salut, amb les teràpies, en l’àmbit regulador. Volem ser un agent actiu a l’hora de definir tota mena de qüestions de futur.
