El món de la intel·ligència artificial generativa està irrompent al mercat amb molta força i eines com ChatGPT són cada vegada més conegudes i utilitzades. Ara bé, una de les coses que tenen en comú aquestes eines la majoria no són europees, és per això que des de la Comissió Europea es vol impulsar el sector més enllà de la recerca i es permetrà l’entrada de les empreses del sector als tres supercomputadors que hi ha dins de la Unió Europea. Així ho va anunciar la setmana passada presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant el Fòrum Econòmic Mundial, a Davos. Davant d’aquest escenari, la presidenta va assegurar que “Europa està ben situada per a convertir-se en líder de la IA industrial, és a dir, l’ús de la IA per a transformar infraestructures crítiques i fer-les intel·ligents i sostenibles”.
Concretament, Von der Leyen va assegurar que facilitarà a diverses start-ups i pimes l’accés a supercomputadors de categoria mundial perquè puguin desenvolupar i entrenar grans models d’intel·ligència artificial (IA), tal com ja va començar a fer Microsoft amb ChatGPT, que executa també en els seus propis supercomputadors. Tot i aquest gran anunci, el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC), Josep Maria Martorell, assegura a Món Economia que ja fa anys que el centre va veure venir aquest tipus de polítiques i van començar a preparar el Mare Nostrum 5 pensant en el fet que les empreses i els centres de recerca els interessaria treballar al voltant de la IA. Al mateix temps, Martorell celebra l’anunci de la Comissió assegurant que a partir d’ara “no només afegirem investigadors als supercomputadors, sinó que també a empreses”.
En una línia semblant es pronuncia el president de la comissió de Digitalització i Innovació de Pimec, Juanjo Berbel, que celebra que les petites i mitjanes empreses puguin accedir a unes infraestructures i tecnologia que fins ara els havia estat molt difícil. Alhora, però, alerta que la clau d’aquest anunci de la Comissió Europea serà com implementar aquest accés. Si això passa, comenta Berbel, el teixit empresarial tecnològic català farà un gran salt endavant i més ara que el país ja compta “amb un ecosistema especialitzat i cada cop més ric”.
Què suposarà pels supercomputadors?
En aquesta línia, Martorell assegura que poder donar un accés més fàcil a les empreses a la seva infraestructura facilitar que el centre “executi la seva missió” que no és una altra que “participar en l’avenç de la IA a Europa” i ajudar a transferir nou coneixement i que aquest pugui arribar al teixit empresarial. Alhora, comenta que també propiciarà la creació de noves empreses al voltant del BSC i desenvoluparà encara més aquest ecosistema tecnològic al voltant dels supercomputadors europeus, situats a Barcelona, Milà i Hèlsinki. Tanmateix, Martorell destaca que la creació d’aquest ecosistema més competitiu també facilitarà que Barcelona pugui continuar atraient i desenvolupant nou talent tecnològic per al país.
Durant la seva intervenció a Davos, Von der Leyen també va afegir que es posaran a disposició de les empreses “espais de dades europees comunes i una enorme quantitat de dades en totes les llengües de la UE, perquè la IA ha de funcionar també per als que no parlen anglès”. No obstant això, la política alemanya, va demanar que no s’oblidi que “la IA és també una oportunitat molt important, si s’utilitza de manera responsable”, ja que “pot augmentar la productivitat a una velocitat sense precedents”. “Els pioners seran recompensats, i la carrera mundial ja ha començat. La nostra competitivitat futura depèn de l’adopció de la IA en la nostra activitat diària”, va comentar la presidenta.
Objectiu: capil·laritzar cap a tots els sectors
Pel que fa a la intenció de les empreses, Berbel assegura que l’objectiu principal d’aquesta nova política hauria de ser que les empreses tecnològiques puguin capil·laritzar els avenços a tots els sectors possibles. En altres paraules, Berbel reclama que es pugui trobar casos d’ús per millorar les operatives i poder tenir empreses més competents. En aquest sentit, L’empresari assegura que per arribar a revolucionar tot aquest teixit empresarial català falta saber quins són els usos concrets de la IA en els diferents sectors.
Per tot plegat, i seguint la màxima del president de la patronal Antoni Cañete, Berbel reclama que si de veritat es vol passar la tecnologia dels supercomputadors a les pimes, aquestes s’han d’incorporar en la presa de decisions perquè “només així” les empreses creixeran en aquest sentit.
Com s’arribarà a les pimes?
Més enllà de què pot aportar aquesta política a les empreses, un punt que serà essencial perquè s’acabi desenvolupant aquesta política és el com es farà. En aquest sentit, Martorell apunta que el que hauria de passar és que des d’Europa es llencin diverses licitacions on empreses o conglomerats d’empreses presentin diversos projectes. Un cop analitzats els projectes, els millors tindran a accés a la tecnologia dels supercomputadors. Si finalment es fa així, que encara no està anunciat, Martorell assegura que seria “la manera òptima” d’arribar a les pimes.
Per altra banda, Berbel comenta que si finalment es dona aquest sistema, “s’enriquirien els projectes del BSC” i de la resta de supercomputadors. Alhora, l’empresari també es posa deures, assegurant que les patronals també han d’aconseguir arribar a les pimes i sensibilitzar-les del bon servei que poden donar aquestes infraestructures. De moment, explica Berbel, des de Pimec han obert un canal amb la Generalitat per posar en perspectiva de les pimes l’estratègia de la IA a Catalunya.
