La intel·ligència artificial s’ha colat dins les nostres vides de manera pràcticament indetectable. Des dels poder engegar la rentadora de casa des de l’oficina a poder desbloquejar la pantalla del mòbil amb tan sols una mirada, la tecnologia ha evolucionat molt ràpidament i, com sempre, la societat hem hagut d’anar-hi al darrere. Per primera vegada a la història mundial, la Unió Europa ha aprovat la llei d’intel·ligència artificial, una normativa que pretén posar sobre la taula tots els riscos de la digitalització i donar les pautes legals necessàries per evitar la desprotecció ciutadana. Les negociacions van acabar el passat divendres de matinada i la raó de la demora fou el tractament que volien fer els estats membres sobre les dades biomètriques, és a dir, el reconeixement facial i dactilar. Després d’hores de negociació, els organismes i els 27 van aprovar els últims serrells d’una llei que haurà de servir per millorar-nos la vida, però també tenir-nos més protegits.
El comissari europeu del Mercat Interior i Serveis, Thierry Breton, ha anunciat amb gran entusiasme l’arribada d’aquesta nova llei el divendres de matinada. Amb només la paraula “acord”, acompanyada d’un gràfic, l’autoritat ha mostrat el seu optimisme davant la que ja és la primera llei mundial sobre la intel·ligència artificial. Més tard, en roda de premsa, Breton ha assegurat que “Europa s’ha posicionat com a pionera comprenent la importància del seu paper com a establidora de l’estàndard global”. De fet, les paraules del comissari europeu no són desencertades, el cap lloc del món s’ha regulat la intel·ligència artificial ni els seus possibles usos. Per aquest motiu, doncs, i més després de l’arribada d’una eina com el ChatGPT, les autoritats de la Unió Europea s’havien de reunir per debatre sobre els límits d’aquesta nova tecnologia i les seves conseqüències: “És una fita important, que els ciutadans podem decidir què es pot fer i què no amb la intel·ligència artificial” ha explicat en unes declaracions la secretària d’estat de Digitalització i intel·ligència artificial, Carme Artigas.
El punt clau de la negociació
Ara bé, una de les parts més dures d’aquesta negociació ha estat el tractament de les dades biomètriques, ja que poden portar molts mals de cap. Primerament, s’ha d’entendre la naturalesa de les dades biomètriques, és a dir, aquelles que vinculen la identitat digital amb la identitat física d’una persona. En altres paraules, no és el mateix tenir un username a Internet, que un compte vinculat a la teva empremta dactilar o a la teva cara. Si bé és cert que ja hi ha empreses que tracten amb aquestes dades, com per exemple Apple amb els seus dispositius mòbils, l’ús d’aquesta informació a gran escala podria ser perillós.
En aquesta mateixa línia, doncs, és un la Comissió Europea i el Parlament Europeu han tingut més problemes a l’hora de tancar l’acord. Els estats membres proposaven tenir accés a les dades biomètriques dels ciutadans per l’ús públic, el que ha estat una negativa directa des dels òrgans reguladors per “ser informació d’alt risc”. Tot i això, la llei s’ha tancat amb el permís d’ús d’aquesta tecnologia en casos extrems d’abusos o crims i “sempre amb una ordre judicial”, segons destaca el comunicat europeu. Tanmateix, però, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha celebrat l’acord i ha qualificat la llei de “pionera al món” i de “marc legal únic” per aconseguir un “desenvolupament fiable de la intel·ligència artificial” i per garantir “la seguretat i els drets fonamentals de les persones i les empreses”.
Els perills de la biometria sense consentiment
Una empresa que pot explicar molt bé el perquè de tanta regulació és X, antigament coneguda com a Twitter, que després de passar a mans del multimilionari americà, Elon Musk, no ha deixat de rebre crítiques i amenaces de sancions sobre la seva poca rigorositat en la gestió de les dades. Fa poc més de dos mesos, la xarxa social anunciava que canviaria la seva política sobre les dades biomètriques dels seus usuaris. En aquest sentit, la companyia volia afegir reconeixement facial en els pagaments de la seva subscripció. Segons la informació disponible, però, la xarxa social propietat d’Elon Musk no especifica el tipus d’informació biomètrica que espera recopilar. Tampoc explica com recol·lectarà aquestes dades que, en general, involucren l’escaneig de les empremtes dactilars, patrons d’iris i reconeixement facial. Amb aquesta nova normativa, Musk podria tenir més problemes a l’hora de regular les seves polítiques de privadesa de qualsevol manera a Europa. Tot i això, els serrells de com es podria penalitzar o rastrejar les males pràctiques de les empreses encara estan per definir.
Un altre dels exemples de com les dades biomètriques es poden convertir en un concepte nucli de conflicte és la demanda que va obtenir Ryanair, ja que Europa també ha definit que “hi ha d’haver una alternativa i no es pot obligar la gent a donar aquesta classe de dades”. Fa mesos, Noyb -una ONG austríaca- va denunciar a Ryanair per procediments “intrusius”, en demanar el reconeixement facial als seus passatgers. L’organització va presentar una demanda davant l’Agència Espanyola de Protecció de dades (AEPD) contra la companyia aèria de baix cost per vulnerar la privacitat dels viatgers en exigir-los sotmetre’s a un reconeixement facial. Encara no hi ha hagut la resolució, però si la denúncia prospera, a l’aerolínia podria esperar-li una forta multa, de prop de fins a 200 milions d’euros.
Amb tot, doncs, la Unió Europea té entre mans la que podria ser la llei que marqui el futur de la tecnologia, però encara queden moltes pautes a aclarir. La única certesa actual és que la voluntat de regular la tecnologia hi és i que precisament els governs estan treballant conjuntament per buscar la manera de protegir les dades dels ciutadans. Amb l’aparició del ChatGPT la necessitat d’una nova llei per posar límits a les empreses és essencial, però cal esperar a veure com s’acabarà transformant en una realitat.
