L’economia blava es considera la setena economia més important del món, amb una valoració d’uns 2,5 trilions de dòlars anuals. El 80% del transport de mercaderies es fa per mar i els ports s’han convertit en un dels actius més importants de qualsevol societat. Ara bé, aquesta joia no és infinita i d’ençà que el canvi climàtic i la sostenibilitat han entrat a l’ordre del dia mundial, mantenir els oceans i mars nets s’ha convertit en una prioritat. És per això que molts governs han començat a implementar mesures per fer més sostenibles els transports, però també les infraestructures marítimes. Catalunya no n’és una excepció i des de l’administració es busquen projectes d’empreses i emprenedors disposats a posar la salut marítima per sobre de tot. No obstant això, el canvi és més lent del que avança el canvi climàtic, ja que els vells costums dels inversors encara no tenen en compte aquestes noves tecnologies com l’única sortida pel sector.
“És com el mercat del cotxe elèctric, nosaltres hem aconseguit un aparador, però ara cal que algú compri el nostre producte”, explica Gemma Pagès, cofundadora i directora de comunicació de Zephyr, una start-up que es dedica a construir vaixells elèctrics. En el marc de la presentació de l’informe d’Acció, Tecnologies de l’economia blava a Catalunya l’emprenedora i experta ha lamentat que encara hi ha certa reticència al sector a canviar i que tot i els esforços, l’administració ha d’implicar-se més en el canvi: “El mercat elèctric a Catalunya encara no és madur”, continua Pagès. L’electrificació dels vaixells, però, no és l’única oportunitat que es presenta per millorar la sostenibilitat del sector marítim. De fet, l’estudi reconeix que hi ha 1.078 empreses a Catalunya que ja treballen en innovació en economia blava. “Aquesta és la vertadera revolució blava”, remarca Maria Dolors Nuñez, líder d’equip d’anàlisis d’oportunitats tecnològiques d’Acció, qui afegeix que “l’ús sostenible dels oceans porta al creixement sostenible de les societats”.
La gran massa d’empreses que es dediquen a l’economia blava a Catalunya són pimes i facturen en conjunt 5.556 milions d’euros i donen feina a 23.876 persones. Els àmbits de treball van des del transport de les mercaderies fins a la biotecnologia aplicada a l’economia blava. A part, l’estudi també revela que és un sector molt dinàmic on quatre de cada deu companyies tenen menys de 10 anys de vida i el 3% són empreses emergents. Amb tot, doncs, Catalunya té un sector molt preparat per a fer el canvi cap a una economia blava completament sostenible, però entre les reticències a canviar dels inversors i la manca d’avenç en les infraestructures públiques, encara no es pot explotar tot el que es voldria. “França té els seus ports electrificats i des d’allà es poden carregar els nostres vaixells”, explica Pagès, qui insisteix que “aquí això encara no passa”.
Pel que fa a la reticència a canviar del sector, Marc Hervás, cap de sostenibilitat de MB92 Group comenta que en el cas de la seva companyia es dediquen a fer informes positius sobre canvis sostenibles en les maneres de treballar. Gràcies a aquests estudis, se’ls fa més senzill presentar projectes sostenibles als seus compradors o inversors. “És la manera que tenim de a poc a poc anar introduint aquestes noves metodologies”, descriu Hervás. MB92 Group treballa directament amb propietaris d’embarcacions, ja que són una companyia de manteniment i reparació de vaixells i això els dona cert avantatge a l’hora de proposar millores. Amb aquesta incisió en el mercat, la companyia es converteix en un gran aliat del canvi. En una situació similar es troba Pablo Bou, cap de creixement de BlueNetCat, Xarxa marítima de Catalunya, des d’on aconsellen a les empreses que volen entrar a treballar en aquest sector. “Fem xerrades, formacions i també acompanyem a les empreses a millorar”, explica Bou.
Aprofitar els recursos marins per a l’economia
Una de les conclusions de l’estudi d’Acció revela que la investigació sobre la biotecnologia i les algues és un dels punts que més pot fer créixer l’economia blava. En aquest sentit, i en línia amb la necessitat de tenir més en compte el medi ambient que demanen els experts, l’informe argumenta que estudiant la vida al fons marí està estretament relacionat amb l’exploració de les oportunitats que ofereixen els recursos marins. I precisament aquesta investigació no només es pot fer servir per als serveis del sector marítim, sinó que el coneixement d’aquests recursos pot servir per a l’elaboració de productes biològics aplicables en la salut, l’alimentació, la cosmètica o l’energia.
D’altra banda, l’estudi també posa sobre la taula la necessitat de millorar la propulsió dels vaixells, sobretot en termes de descarbonització. Així doncs, les dades que ha analitzat Acció demostren que el transport marítim és un dels pilars de l’economia blava i cal treballar en més combustibles verds. A aquest paràmetre, Pagès afegeix que no només és el treball de comercialització, sinó també el de vendes. “El preu continua sent un gran hàndicap per a la implementació del vehicle marítim elèctric”.
Catalunya es posiciona per a liderar el canvi
El sector marítim és un els més tradicionals del país. Aquesta és una de les raons per les quals és un dels més difícils de canviar. Ara bé, segons les principals conclusions de l’estudi, Catalunya gaudeix d’un bon posicionament en les activitats portuàries, la bioeconomia i el transport marítim. Aquestes són les activitats que es consideren més tradicionals, però gràcies al seu èxit, també s’han convertit en els punts on més inversió entra per a poder fer un viratge cap a la sostenibilitat. Catalunya, a més, també està molt ben posicionada en les oportunitats dels nous mercats i tecnologies. Segons l’estudi d’Acció destaquen les oportunitats en energies renovables, la biotecnologia, la dessalinització, la robòtica submarina i la recerca.
En definitiva, Catalunya reuneix totes les qualitats per convertir-se en un territori pioner en la millora i cura dels oceans. Les oportunitats de creixement empresarial en l’economia blava i la predisposició pública de finançar-los estan fent que moltes empreses comencin a treballar en noves metodologies per a netejar els nostres oceans. Les iniciatives com la de Pagès o Hervás només són la punta de l’iceberg d’un sector que aglutina més d’un miler d’empreses i que tal com prediu la mateixa líder de l’estudi Maria Dolors Nuñez: “Continuarà creixent”.
