Amb l’arribada de la pandèmia i, sobretot, del confinament van agafar molta rellevància totes aquelles activitats relacionades amb el món dels videojocs. Per a molts la possibilitat de poder jugar online amb altres usuaris o amics va suposar una nova finestra al món per mantenir el contacte. D’aquesta realitat un dels sectors que va sortir millor parat va ser el dels esports electrònics i els streamers, que ara, quatre anys i mig després han vist com les xifres d’aquells temps semblen ara impossibles amb l’excepció de comptades excepcions, com La Velada del Año organitzada per Ibai Llanos. La bombolla ha rebentat, però el sector “no està en crisi”; “s’està reposicionant” i buscant noves alternatives per construir un sector encara més sòlid per arribar a la seva audiència potencial, apunta el CEO de la Liga de Videojuegos Profesional (LVP), Jordi Soler. En aquesta línia, el màxim responsable de l’empresa organitzadora de tornejos d’esports electrònics de l’estat explica que la baixada de les visualitzacions no només afecta els eSports, sinó a tots els creadors de contingut. “Ningú està content, és evident” assegura Soler, però recorda que en comparació amb la pandèmia o als anys posteriors, Twitch, la plataforma de directes més gran del món, ha perdut la meitat dels espectadors. Un dels factors d’aquesta davallada podria ser la tornada a la presencialitat i la gran quantitat d’oferta d’oci que hi ha. Ara bé, per contra, Soler recorda que els videojocs -la base de sector- continuen guanyant usuaris cada dia que passa, la qual cosa suposa que “hi ha una base molt sòlida pel sector” de cara als pròxims anys.
Per la seva part, el responsable d’eSports del Barça, Jordi Guarte, coincideix en aquest retrocés de les audiències i assegura que després del boom durant la pandèmia, l’interès ha baixat i el sector “s’està normalitzant” i camina cap a “l’estabilització”. Tot i això, Guarte assegura que el projecte competitiu del Barça és molt sòlid i, fins i tot, la secció va tancar el 2023 amb beneficis i està complint els objectius que van portar el club català a endinsar-se en el sector l’any 2018 per atreure noves audiències i generar nous ingressos. Tot i els bons resultats, el directiu també recorda que aquest sector, de moment, no aporta grans beneficis al club.
Des del punt de vista professional, el creador de contingut en català, Norman López, més conegut a les xarxes per @LopezNorman44, comenta que “la salut del sector cada cop és millor”, encara que avança “a poc a poc”. En els últims anys, explica López, hi ha molts projectes a Catalunya que s’han consolidat i que ja s’estan professionalitzant, com les lligues professionals impulsades per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, entre molts altres exemples. De fet, assegura que ell mateix es guanya la vida creant contingut en català, que és l’objectiu de molts jugadors, encara que reconeix que per a la gran majoria dels projectes l’aspiració, com a mínim de moment, és arribar a un nivell semblant al de la segona RFEF del futbol. Més enllà de la salut dels projectes actuals, López reclama que s’assentin les bases del sector dels esports electrònics i crear acadèmies de gaming perquè no acabi sent una bombolla de veritat i tots els avenços dels últims anys acabin sent “paper mullat”.
El sector necessita un canvi de paradigma
Tot i aquesta baixada dels espectadors i que aparentment pugui semblar que el sector travessa una crisi, Guarte, Soler i López sostenen que s’està travessant una vall i que, per tant, el sector tornarà a la senda del creixement. Per un costat, Soler apunta que el sector li cal un canvi de paradigma que implica, a la força, una millor manera de monetitzar les audiències, un fet que fins ara només ha fet, pràcticament en exclusiva, Twitch i d’altres plataformes de streaming. Ara bé, aquest impuls va lligat als desenvolupadors dels videojocs, ja que són els propietaris i, en última instància, qui organitza els tornejos. Aquí rau el conflicte perquè el negoci principal de la majoria d’aquestes empreses no són els tornejos professionals, sinó els jocs en si i tot el que es comercialitza al seu voltant i xoca frontalment amb la LVP, per exemple.
En aquest sentit, Soler assegura que si el professionalisme fos el principal negoci ja fa temps que aquestes empreses tindrien una visió diferent de l’esport i haguessin començat a aplicar una línia de negoci més semblant al dels esports tradicionals. Tot i això, assegura que aquesta realitat “tard o d’hora” acabarà arribant perquè totes les empreses que organitzen tornejos, com la LVP, prefereixen tenir “1.000 espectadors fidels” que paguen per un producte de qualitat no pas “200.000 usuaris anònims” que ho vegin gratuïtament. Per altra part, les desenvolupadores -com Riot Games o Activision- prioritzen el fet d’augmentar la seva base de fans i deixen en segon pla la monetització de l’usuari. Tot i aquesta divergència, Soler assegura tots els actors del sector ja treballen per encaminar-se cap a aquesta monetització. Aquest conflicte entre dues de les parts també genera que tant les lligues que no estan organitzades directament per com els equips professionals hagi de viure, en gran part, dels patrocinadors i no puguin treure, de moment, cap rèdit dels seus fans si no és a través de marxandatge. En aquest sentit, Soler lamenta que el model de negoci es mantindrà pràcticament intacte fins que no es produeixi aquest canvi radical de paradigma, ja que “donarà molt més valor als usuaris”.
Creixement dels clubs
Pel que fa als equips en concret i no tant a les competicions, la immensa majoria també busquen créixer any a any i arribar a cotes més altes, tant competitivament com en l’apartat del negoci. Aquest també és l’exemple del Barça, que de cara al futur s’ha posat entre cella i cella internacionalitzar el projecte i sortir de les lligues de l’estat, assegura Guarte. Amb el videojoc que ho té més fàcil és amb el Valorant, ja que la lliga espanyola -que ja ha guanyat aquest any- permet al primer classificat jugar una competició internacional que dona accés la lliga europea, de la qual, desgraciadament, han quedat eliminats. Ara bé, l’any que ve ho tornaran a intentar i ja estan muntant un equip que els permeti complir els objectius. On és més complicat, explica Guarte, és al League of Legends (LoL), ja que la màxima competició europea és una lliga tancada on només es pot accedir comprant una plaça o ajuntant-te amb un tercer. La compra de la plaça, que ronda els 20 milions d’euros, és una opció completament descartada per la situació econòmica actual del club, i no sempre els membres de la lliga estan disposats a comptar amb un soci. Per tant, en el LoL l’objectiu del Barça és guanyar la SuperLiga i classificar a l’European Masters, la segona competició continental més important.
Ara bé, també hi ha una possibilitat que el Barça surti a l’estranger amb el LoL a través un altre tipus d’estratègia que seria associar-se amb un equip estranger que ja estigui disputant una lliga puntera, com són les de la Xina, Corea del Sud o els Estats Units. Aquesta és una via que ja han explorat altres equips de futbol, com per exemple el PSG, que està associat amb Talon a Taiwan i són un dels millors equips del país. Això implicaria un cobranding amb un altre equip i Guarte assegura que per més que sigui difícil que passi és una possibilitat que hi ha sobre la taula. Ara bé, el directiu del Barça també avisa que el club “serà molt curós” a l’hora de buscar aquesta aliança, ja que no pot donar la imatge del Barça a qualsevol.
L’ús del català, un fenomen contracultural
Dins del món internet un dels idiomes que més triomfa és, sense dubte, el castellà. La gran majoria de creadors de contingut aposten per usar aquest idioma, pel fet que els permet arribar a un públic potencial amplíssim, que no només comprèn Espanya, sinó tota Llatinoamèrica. Això ha provocat que els creadors catalans, o una gran part d’ells, hagin renunciat a usar el català. I, fredament, les audiències ho demostren. Ara bé, hi ha diverses excepcions, com el mateix López o el Barça, que ja fa temps que van decidir usar sempre el català, tant en les seves comunicacions a les xarxes socials com en els seus streamings.
De fet, López assegura que els eSports tenen un bon futur com a sector a Catalunya i poden deslligar-se una mica del castellà i les lligues estatals. De fet, ja hi ha diversos projectes que no ho estan com per exemple el d’ACA eSports, un club andorrà de videojocs de conducció, o Game eSports Electronics, una empresa que ja opera diverses lligues oficials en català lligades al circuit estatal de LoL i Valorant. Per arribar a completar aquest cercle virtuós, el creador de contingut reclama que el país “teixeixi sinergies” i els usuaris comencin a consumir el producte exclusivament en català, perquè ja és possible. Sense anar més lluny el Barça ofereix tots els seus partits de tots els eSports on competeix en català.
Per altra banda, Guarte relata que en els últims anys el club ha fet una gran aposta pel català i per mantenir els valors del club. “Si volem ser els millors” ho hem de fer des de Barcelona, explica el directiu, “i no ho aconseguirem si no enganxem als aficionats culers”. Això passa, inevitablement, perquè el club faci servir el català. Alhora, Guarte afegeix que aquesta aposta del club també pot servir per fomentar l’ús del català en els videojocs, un fet que tradicionalment ha quedat en segona línia. Tot i aquesta aposta, el directiu del Barça reconeix que usar el català actualment en el món dels esports electrònics és “contracultural”, ja que tot just s’està introduint en els últims anys i la cultura de consumir-los en català.
