L’atracció de talent i companyies internacionals ha estat una de les prioritats de l’ecosistema emergent a Barcelona. Start-ups I multinacionals han vist a la capital del país un nucli creatiu i corporatiu amb pocs paral·lels a Europa: més de 2.000 negocis de nova creació i prop d’un centenar de bases tecnològiques per firmes d’escala global –Danone, Lufthansa, Cisco o Lidl, entre altres, en donen bon compte- ocupen oficines i edificis al que ja es considera un dels entorns privilegiats de l’evolució tecnològica europea. “Barcelona és un imant d’atracció internacional de talent”, apunta Carlos Trenchs, del fund Aldea Ventures, tot celebrant la “maduració” d’una xarxa tecnològica barcelonina que ja es mira cara a cara amb alguns dels grans competidors europeus -amb seguretat en producció, no tant en salaris-. El congrés Tech Spirit, la reunió anual dels professionals i impulsors de l’impacte de les noves tecnologies al país que arriba enguany a la quarta edició, celebra amb inversors globals i casos d’èxit aquest caràcter que s’hi detecta. “Fa 10 anys, aquesta reunió no es podria haver celebrat”, recorda Trenchs. Ara, per a l’inversor, la barreja del talent local amb el d’arreu del món que pot celebrar Catalunya obre les portes a un potencial inimaginable la passada dècada. Si assoleixen una convivència productiva, estima, “amb el nostre nivell d’ambició, el món és nostre“.
On va el personal altament qualificat i on aterren les empreses, però, sempre els hi segueix el capital. Si bé és cert que la producció local d’inversió encara no està als nivells d’altres nuclis productius de noves tecnologies -com pot ser Londres, Nova York o, és clar, San Francisco-; els fundadors del país semblen trobar capital fins i tot en una conjuntura inversora tan hostil com l’actual. “Els millors fundadors poden i han de poder triar”, destaca Mick Halband, de Lunar Ventures -un vehicle d’inversió especialitzat en companyies de tecnologia profunda i altres branques altament especialitzades-. “Les grans companyies poden venir d’arreu”, afegeix. Barcelona reuneix les condicions perquè hi sorgeixin; amb una potent estructura formativa en l’àmbit tècnic i centres de recerca amb capacitat per moure la maquinària que acaba generant innovació per al mercat. “Les oportunitats estan fortament incentivades per l’ecosistema local, amb molta presència d’espais científics”, lloa Halband -un “avantatge europeu” que mercats més potents a l’altra banda de l’Atlàntic no gaudeixen-.
El capital local, però, sembla estar encara certament endarrerit en comparació amb el que poden oferir ecosistemes com els Londres o Nova Yorks del planeta. Si bé és cert que, en paraules del CEO i fundador de l’emergent barcelonina Fermat, Pol Baladas, “hi ha més que suficient capital disponible” per als emprenedors locals, els inversors catalans i de l’Estat busquen “respostes més específiques a preguntes com qui és el client, o com és el model de negoci”. És a dir, una inversió més especialitzada que pugui acompanyar les empreses des d’una fase matinera, amb rondes en fase pre-seed o seed, és una de les mancances que encara es troben -en termes generals- a Barcelona. Fermat, sense anar més lluny, compta amb un equip d’inversors procedents d’Alemanya -la mateixa Lunar que representa Halband-; del Regne Unit i dels Estats Units. Fora de les fronteres de l’Estat, raona Baladas, “els inversors acullen millor presentacions més variades”; més exploradores, sense tanta concreció pel que fa al dibuix final de la companyia.
En mercats globals, doncs, això obliga a mirar, ja de partida, molt més enllà de l’entorn directe quan es vol fundar una firma tecnològica des de Barcelona -com passa en molts altres entorns europeus-. La xarxa emprenedora específicament catalana, però, facilita el procés amb un punt de partida ja de seu marcadament global. “L’avantatge de Barcelona és que és un punt d’atracció per al talent internacional”, comenta Sarah Drinkwater, de Common Magic -un dels VC que dona suport a Fermat-. El funcionament mateix de la capital del país com a hàbitat empresarial, doncs, empeny els founders a “començar amb una mentalitat més ampla”; i a conservar un cert tarannà local sense perdre la consciència que, especialment per a propostes digitals, el mercat és el món. “No és una batalla local contra global; sinó construir cap al món des d’un grup particular”, aconsella Drinkwater -una rutina cap a l’èxit que Barcelona, coincideixen els ponents, facilita-. “El co-lead de Gemini -la nova plataforma d’intel·ligència artificial de Google- és d’aquí, un fet que no rep gaire tracció”, engresca Baladas.
Alineació inversora
Per al fundador de Fermat -una companyia d’IA nascuda a la ciutat encara en fases inicials, però amb potencial, segons els mercats, per esdevenir una eina global per als professionals creatius- el capital, amb l’estat actual del mercat tecnològic, ja no és una eina que encaixi en totes les empreses de la mateixa manera. “Pensem a buscar el nostre equip d’inversors com en la nostra plantilla”, postula Baladas: perfils diferents i complementaris, tots ells amb un encaix correcte per a les necessitats concretes de l’empresa. En el cas de la catalana, Lunar ofereix el push tècnics -“som nerds buscant geeks“, bromeja Halband-, mentre que Common Magic assisteix en la creació de comunitats d’usuaris i la sortida al mercat. L’especialització inversora, doncs, es fa especialment necessària en un ecosistema com el barceloní que no només és ric en emergents; sinó que les més exitoses tenen sovint un caràcter especialment tècnic. Un recent informe d’Acció, sense anar més lluny, identificava més de 300 start-ups deep tech al país, amb necessitats i oportunitats extremadament específiques que un fund generalista no és capaç d’adreçar, o no al principi.
Cert és, però, que l’entorn monetari no és extremadament favorable per als inversors. Les pujades de tipus d’interès, a més d’una maduració del capital risc cap a iniciatives aterrades amb capacitat per ser rendibles a relativament curt termini, ha alentit l’embranzida de molts dels vehicles europeus -fet que no té contrapartida als Estats Units, subratlla Drinkwater-. “Els americans són molt actius amb la inversió, mentre que els europeus són molt més cautes”, comenta. Això genera el que els inversors anomenen un “mercat molt dual”: mentre que les empreses més engrescadores són capaces de triar amb llibertat qui hi inverteix i qui no, la majoria es troba dificultats per aterrar exactament el capital que busca. La clau, per a Halband, és la cerca sense descans. Un emprenedor, aconsella, “ha d’entrevistar tants fons com sigui possible, per poder triar el que tingui més química, el que comparteixi els valors” de la companyia. Fins i tot si l’entorn inversor és especialment actiu -no és el cas de Barcelona, o no, com a mínim, en fases primerenques-, el nou empresari està obligat a “crear l’espai d’oportunitat més gran possible; i l’única manera de fer-ho és obrint fronteres”.
Creure en Barcelona
Els inconvenients, especialment en l’àmbit de les primeres inversions, que encara pateix Barcelona, per als ponents, no són ni de bon tros suficients per aturar el creixement del mercat tecnològic a la ciutat. “Barcelona és una ciutat especialment atractiva en termes de capital cultural”, celebra Drinkwater -amb una producció acadèmica pròpia destacada; però també amb un estil i nivell de vida que la fa especialment atractiva per al talent d’altres indrets-. Tant la inversora com el fundador, doncs, reverteixen a un argument que sovint s’escolta en els entorns innovadors: la ciutat ha de confiar en sí mateixa. “Barcelona ha de tornar a creure en si mateixa”, exigeix Baladas. La manca d’autoestima, és cert, no és un fenomen endèmic de Catalunya: “Les ciutats solen pensar-se a si mateixes en els termes de com eren ara fa cinc anys; a Londres li passa molt, especialment després del Brexit”, lamenta la representant de Common Magic. L’ecosistema català, conclouen, hauria de “cridar als quatre vents sobre els seus casos d’èxit”.
