Europa ha canviat radicalment la seva relació amb els residus en les darreres dècades. L’abocament sense controls exhaustius del segle passat ha deixat lloc a una estructura reguladora que analitza i dirigeix totes les deixalles que produeix des dels ciutadans individuals fins a administracions i grans empreses. L’impuls institucional a aquesta mena de normes, sovint estretament vinculades a millores en la vigilància de la sostenibilitat de les cadenes de valor, consum i producció, ha creat de seu tot un sector econòmic i innovador dedicat a millorar i fer més eficients els processos pels quals s’identifiquen i se separen els materials que acaben a l’abocador. Amb només un grapat d’empreses, el del tractament de residus és un món que la majoria de companyies i institucions de la UE no pot evitar. Una d’elles, l’única de l’Estat i entre les més importants del sud d’Europa, és Picvisa: amb més de 20 anys d’activitat, la catalana ha estat present tot el procés d’aplicació de les tecnologies al reciclatge. “Els primers separadors òptics tenen 30 anys; i nosaltres en tenim 20. Les hem vist de tots colors”, declara a Món Economia un dels cofundadors de la companyia i actual director general, Luís Seguí.
La clau de Picvisa, explica el directiu, és la tecnologia. La catalana, que opera en part des de l’edifici DFactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, no va nàixer com una companyia dedicada a la separació de rebuig. “En origen, érem un concepte d’automatització de processos per al sector de la construcció que encara són manuals”, descriu Seguí; un concepte que, amb la crisi immobiliària vinculada als anys centrals de la Gran Recessió, va haver de buscar nous procediments. Les eines de visió artificial que, en un inici, es feien servir per al control de qualitat de rajoles o teules comencen a aplicar-se al tractament de residus. “Controlem materials: amb la mateixa tecnologia, podem separar les ampolles de polietilè de les de PEV; tot plegat per valoritzar els productes”, raona el directiu. En endavant, una proposta que havia sorgit centrada en el programari enceta un camí que acaba per concentrar-hi tota la cadena de valor. De programes per ajudar als robots a fer la feina, han passat a fer les màquines que se n’encarreguen. Així, “les nostres solucions identifiquen amb sensòrica els materials i els separen mitjançant eines pneumàtiques, o bé robòtiques”.
El pas cap a la integració de tot el procés ha convertit, a ulls del CEO, Picvisa en una empresa “molt més completa”, en tant que passa a “integrar el software dins una màquina, que és la que s’acaba instal·lant per als clients”. Així, la part digital és encara el nucli de valor de la firma; però la seva aplicació és el veritable quid del negoci. La decisió, bromeja Seguí, no prové d’un “grup de genis” que van veure una oportunitat impossible d’ignorar. “Sovint és el mercat el que t’empeny cap a una determinada direcció”, continua. En el cas de la catalana, el mateix mercat demanava “donar un servei més complet al client”; i així ho han fet. Ara, des d’enginyeries fins a clients finals, passant per les administracions públiques, van a buscar les solucions de l’empresa en diferents estadis de la cadena, des de la instal·lació de les màquines fins al manteniment d’aquestes. “Bona part de la maquinària va a un integrador; però el servei postvenda es dona a l’utilitzador: són diferents unitats de negoci”, detalla Seguí; totes elles sota el paraigua de Picvisa.
Així, una empresa amb 20 anys d’història ha estat present en la majoria de fases tecnològiques del seu sector. Es tracta d’una branca -la del tractament de residus- que avança a un ritme altíssim. La demanda emergeix d’una important consciència social amb el reciclatge i la sostenibilitat que és, majoritàriament, molt jove; i les administracions han regulat d’acord amb aquesta dinàmica. “Les empreses funcionen a remolc de les normatives; quan hom mira el món ho veu clarament”, constata Seguí. Fora d’Europa, es tracta d’una indústria en franca emergència, en tant que l’aproximació institucional a la qüestió no està tan avançada com a Brussel·les. El sector, que consta només d’un grapat de companyies, mira fora de les fronteres comunitàries per créixer; i Picvisa no és l’excepció. “Bona part de l’expansió implica anar a buscar més àrees geogràfiques fora d’Europa que esdevindran grans demandants”, explora el directiu. En un mercat de pocs players i una alta dosi de confiança, la catalana es pot permetre ara experimentar en nous entorns. En els seus primers anys, però, la penetració va ser més complicada. “La dependència que s’estableix amb els proveïdors és a llarg termini, és un mercat molt poc donat a aventures”, insisteix el CEO; tot recordant els “peatges que vam pagar a l’inici”, ja superats amb l’experiència i la qualitat de l’oferta durant dues dècades.
Tecnologies a futur
Així, amb una proposta de negoci tan tecnològica com la que posa sobre la taula Picvisa, l’evolució de la tècnica és essencial. La regulació, a més, cada cop aplica a més materials les exigències de separació, reciclatge i reaprofitament i, si bé el canvi en el producte no altera el procés, sí “requereix coneixement del sector en si mateix, per saber quines coses té sentit desenvolupar”. “Vam començar amb el vidre, fent servir sensòrica de càmeres de color. Després, per al plàstic, hiperespectroscòpia amb infraroig. Ara, amb el tèxtil, ho combinem tot. Per a la robòtica, apliquem la IA”, narra Seguí; en un procés de llarg recorregut que insereix el conjunt del valor tecnològic al negoci. El capítol present -i futur- del sector és la IA, una eina que permetrà “arrodonir” les cadenes de valor. “La IA ve a completar la cartera d’aplicacions que encara es mantenen manuals”; a integrar i fer més eficient la part “d’interpretació i valoració” que l’anàlisi de materials encara reclama.
Sobre aquest fonament, Picvisa es consolida com una potent generadora de valor. Part del grup constructiu Calaf, la companyia factura uns 10 milions l’any, i volta la quarantena de treballadors. L’expansió tècnica i geogràfica, però, dibuixa un futur immediat ambiciós: “El nostre pla estratègic ens marca doblar la xifra de negoci en entre tres i sis anys”; un ritme més que assolible quan s’observa la munió de productes afegits a l’oferta en els darrers cursos. “Això, juntament amb la internacionalització, fonamenta el creixement”, celebra Seguí.
DFactory, un “espai de sinergies”
Picvisa, com a companyia industrial perfectament integrada al teixit d’indústria 4.0 barceloní i català, forma part del DFactory d’ençà del novembre del 2020. La presencia a l’edifici centrat en la innovació del Consorci de la Zona Franca ofereix, a parer de Seguí, “un punt de trobada i de potencials sinergies” entre tecnologies que es complementen. Les companyies que s’hi concentren -sovint emergents, però no sempre, com en aquest cas- “són molt afins a la nostra activitat: tant IA com robòtica hi estan molt presents”. Així, en un mercat d’altes velocitats, la capacitat de cooperar amb emprenedors del mateix univers de sentit permet “accelerar el time to market”, i aprofitar de la millor manera les tendències de cada sector. “El DFactory ens ajuda a ser més a prop d’altres empreses que poden tenir el que ens cal”, conclou el CEO.
