Un projecte de recerca liderat per un consorci català consolida una inversió milionària per millorar l’alimentació dels animals. La iniciativa busca obtenir nous antioxidants naturals, extrets del reaprofitament de productes de la indústria alimentària. El projecte, sota el nom de Lipoxifeed, cerca reconvertir “residus” alimentaris en nous ingredients alternatius per optimitzar el menjar del bestiar i les mascotes, amb un resultat “més sostenible que els sintètics” sense perdre eficàcia. Amb una inversió d’1,5 milions d’euros, el consorci compta amb els recursos de la Universitat de Lleida, i està liderat per l’empresa Tècnica Pecuaria S.A (ITPSA). Tot plegat forma part de la comunitat de tecnologies de la producció alimentària COTPA, de la mà de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció.
Més enllà de les esmentades, el consorci compta amb la participació del grup bonÀrea mitjançant la Corporació Alimentaria Guissona; així com el servei de nutrició i benestar animal de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha contribuït en el projecte la companyia alimentària Norel S.A. Tots els actors han aconseguit resultats “satisfactoris” en diversos punts de la cadena de valor estudiada. En concret, el SniBA Uab ha realitzat estudis in vivo a pollastres; mentre que Norel ha obtingut una nova matèria alternativa que “permet millorar la rendibilitat i sostenibilitat de la producció”. La UB, per la seva banda, ha aportat una avaluació dels efectes de la composició estudiada sobre la carn animal.
“Noves línies” industrials
Els estudis del consorci permetran, segons celebra Acció, “plantejar noves línies de desenvolupament” en aquesta branca de la indústria alimentària. La innovació lligada a les noves inversions servirà per introduir antioxidant als pinsos dels animals de granja i les mascotes, si bé no es descarta que pugui arribar a l’alimentació humana. En paraules del responsable d’R+D d’ITPSA, Javier Estévez Medina, els antioxidants investigats són “ingredients clau en la indústria alimentària perquè permeten allargar la vida útil i l’estabilitat de matèries primeres, pinsos i aliments”. En l’actualitat, les solucions sintètiques –menys sostenibles– milloren el rendiment de les naturals –una tendència que pretén revertir el consorci català–. A mitjà termini, Estévez Medina busca “obtenir antioxidants eficaços d’origen natural i més sostenible, al mateix temps que es garanteix el valor nutricional i la qualitat organolèptica del pinso” tractat.
1 
