El comissari europeu de mercat interior, l’enginyer francès Thierry Breton, abaixa les expectatives a curt termini pel que fa a la capacitat de la Unió de connectar-se a xarxes de superalta velocitat –o almenys ho fa a curt termini–. Aplicacions com ara la telemedicina, la conducció autònoma o la indústria connectada necessiten un internet ultraràpid, que respongui als imputs de forma pràcticament immediata i faci que la maquinària executi les ordres humanes en mil·lèsimes de segon. “Actualment, la xarxa europea no és suficient”, lamenta Breton, per garantir el funcionament d’aquests serveis. L’escletxa, confirma el responsable del mercat, no és només física. Si bé és cert que els nodes de connectivitat necessaris per operar en línia no són al seu lloc, tampoc hi és el capital –ni les lleis per mobilitzar-lo–.
“Només per completar el desplegament del 5G, calen unes inversions ingents, de 200.000 milions d’euros en els pròxims entre cinc i sis anys”, alerta Breton, tot apuntant que els diners no se senten prou tranquils a Europa per aterrar d’aquesta manera. “El marc regulador està caducat, el vam elaborar en l’era del coure”, lamenta el comissari. Tot plegat, val a dir, és un preàmbul ombrívol per a una tasca per a la qual el francès se sent optimista. El representant de la Comissió Europea ha fet servir la seva ponència com a keynote speaker a la primera jornada del MWC 2024 –el gran congrés tecnològic del planeta, que se celebra al recinte Gran Via de Fira de Barcelona durant tota la setmana– per obrir les portes a una “nova era” de la connexió als 27. “Hem de canviar l’ADN de l’estructura de connectivitat” –un joc de paraules amb les sigles en anglès, DNA, que coincideixen amb el projecte legal més ambiciós de l’administració Von der Leyen pel que fa a l’estructura normativa i material de l’internet al continent: la Digital Networks Act–.
Cofoi, Breton ha deixat enrere les malastrugues previsions per a la xarxa mòbil i sense fils a Europa per dibuixar un futur tecnooptimista. L’Europa de la superbaixa latència, preveu el comissari, permetrà avançar en qüestions pràcticament futuristes, des de la conducció autònoma fins a les ciutats intel·ligents, passant per les intervencions quirúrgiques a distància. Si bé des de Brussel·les es plantegen com catalitzadors dels canvis –amb més inversió i una burocràcia més lleugera–, la responsabilitat de la innovació cau sobre el sistema de coneixement: acadèmia, centres de recerca, empreses i innovadors privats. La CE busca posar la infraestructura per un mercat digital europeu que faci el salt sol. “La inversió en connectivitat no és una fi en si mateixa, sinó un mitjà per a aplicacions en altres sectors desenvolupats a Europa”, declara. Materialment, el primer horitzó és a poc més de mitja dècada vista: “Acabarem amb les connexions de coure l’any 2030”, emfatitza.
Les telecomunicacions, protagonistes
Millorar la xarxa és imprescindible, segons Breton, per assegurar un mercat digital europeu saludable. Ara bé, els operadors també han de fer un pas endavant. En aquest sentit, el comissari aspira a una “veritable unitat de mercat” pel que fa a les grans empreses de xarxa i línia mòbil a la unió. Com en el cas de les infraestructures, les claus per fonamentar grans empreses comunitàries que donin accés als ciutadans a connexió ultraràpida són el finançament i el facilitament administratiu. “Les operadores necessiten agilitat per justificar les seves massives inversions”, argumenta; així com incentius per part dels governs per arriscar el seu capital.
Així, la nova DMA busca crear un “camp de joc igualat”, en el qual l’especificitat del repartiment d’espectre de cada mercat comunitari sigui substituït per una cobertura legal conjunta que permeti “optimitzar el mercat únic”. Per a Breton, una única regulació –i no un mercat “fragmentari”– es fa imprescindible per “facilitar el futur dels operadors paneuropeus”. La uniformitat, assegura, redueix la paperassa, els costos de compliance i les visions endarrerides del repartiment de mercat, sovint inèrcies dels sistemes tecnològics de cada estat membre durant el segle passat. Per altra banda, Breton insta els estats a canviar la perspectiva a l’hora de subhastar i assignar l’espectre radioelèctric. L’espai d’emissió i ús de les ones, segons el francès, “no s’hauria d’assignar al millor postor, sinó al que es comprometi a fer més inversions i més ràpidament” en infraestructures, xarxa i nous serveis.
Futur interconnectat
La connectivitat absoluta que busca establir la Comissió al territori europeu –a la cerca dels “millors serveis” per a ciutadans i usuaris– també obre noves escletxes de seguretat. En primer lloc, l’exposició de la infraestructura serà major, en tant que es trobarà en més punts del continent. En segon, una millora de la potència de computació significa també ciberatacs més potents. “La quàntica encara no pot resoldre les nostres encriptacions, però hem d’assumir que podrà fer-ho”, alerta Breton; tot apressant els governs locals perquè garanteixin “la resiliència i minimitzin els riscos” de les seves estructures d’internet.
Sobre aquest fonament, el comissari busca garantir que “Europa no quedi enrere” en el que considera un dels grans “aixecaments tecnològics a escala global”. Una bona implementació del nou reglament comunitari, assegura, servirà de corrent que elevarà tots els vaixells. El conjunt de la cadena de valor se’n beneficiarà, segons Breton: “Els proveïdors de serveis descobriran noves oportunitats; els estats membre se’n beneficiaran amb més seguretat, llocs de feina i innovació. I les indústries connectades trobaran un nou mercat, així com més productivitat”, enumera. Per tancar la conferència, el francès ha girat el semblant amb què va encetar la seva intervenció. “Confio molt en tots nosaltres per implementar els canvis que calguin”, ha conclòs.
