“Què hauria fet una empresa si l’haguessin avisat del que seria internet l’any 1995?”, es pregunta Aleix Valls, CEO de la catalana Liquid Lab Ventures, un dels business studios del país amb més empenta en les aplicacions de negoci de noves tecnologies. El Web3, el metavers i la internet descentralitzada, defensa el directiu, poden suposar a mitjà termini per a les companyies del país un salt qualitatiu similar al del web social a principis de segle. Ara, encara incipient, moltes de les seves aplicacions estan lluny d’aterrar a les cadenes de valor; però els experts veuen el seu adveniment “imparable”. “Som en el 1995 del metavers“, relliga Valls durant la seva intervenció en una jornada de la patronal Foment del Treball sobre les aplicacions de la blockchain a l’activitat econòmica.
Les imatges que es veuen dels espais al metavers –sales de socialització amb gràfics antiquats i difícilment aplicables a entorns de negoci seriosos– representen encara el que l’exCEO de la Mobile World Capital anomena una “experiència de primera generació”, encara immadura. L’horitzó, però, és molt més proper del que l’actual desenvolupament deixa veure. Segons la directora d’innovació i nous negocis de Mediapro, María Carmen Fernández, “l’horitzó no és 2050, com es diu; és 2030”. Els canvis, explica Fernández, seran “iteratius i incrementals”: no apareixerà de sobte un entorn immersiu fotorealista que canviï el paradigma de la producció, anirà arribant progressivament a mesura que la tecnologia es refini i les empreses l’adoptin.
L’horitzó és el de posar a disposició dels negocis una xarxa de móns –cadascú d’una firma, marca o personalitat– interoperables, que permetin la transició dels usuaris d’uns espais als altres. La infraestructura, el programari i els servidors que suportaran el gegantí flux de dades que reclama el metavers, reclama inversions mai vistes en una plataforma tecnològica. Fins a 70.000 milions d’euros seran necessaris per bastir les connexions per aquest “univers interoperable” al que apunta Valls. Un finançament així deixa al terrat de les empreses la pilota de la usabilitat –si hi ha firmes que encara ara s’estan digitalitzant cap al web 2, com ho faran de cara al 3?–. En aquest sentit, el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, apressa els associats a “disenyar un full de ruta per ser presents als espais que obren les noves tecnologies”.
Mediapro ofereix a l’empresa catalana el seu exemple. La multinacional és una de les capdavanteres en l’oferta de serveis immersius i interactius als seus clients, amb la producció d'”illes” al metavers com Metahype, l’espai de socialització i negoci en realitat virtual en línia de Seat i Cupra, entre altres projectes. El gegant català de Jaume Roures i Tatxo Benet va incorporar el 2019 Visyon, emergent especialitzada en tecnologia immersiva, que compta a la seva cartera de clients de renom com Google, Damm o Red Bull. “No és una finalitat –planteja Fernández– és un nou mitjà per arribar als consumidors i clients”.
Quants hi són, quants en falten
Per ara, els espais relacionats amb el metavers pertanyen principalment a sectors nadius del món digital, com és el dels videojocs. Valls recull exemples com el de Roblox, una plataforma que permet als usuaris crear els seus propis mons virtuals amb jocs i normes específics. L’aplicació compta amb uns 250 milions d’usuaris diaris, la gran majoria joves. A prop queda la famosa IP de Mojang, Minecraft, que amb més de 130 milions d’usuaris és el videojoc més jugat de la història. Fernández apunta cap al perfil d’aquests consumidors –amb 54.000 milions d’euros gastats en actius digitals, gran part de la despesa és en la indústria videolúdica–. “En les noves generacions, l’economia digital no és un debat, és la seva realitat”, exposa.
Valls, però, considera limitada aquesta influència. Si bé és cert que els joves que ara juguen, es relacionen i compren a Roblox o altres espais immersius en 10 anys seran els nous professionals, la gran virtut econòmica del web social és la seva omnipresència. És a dir, per aplicar canvis profunds a la cadena de valor empresarial, cal que totes les franges d’edat i perfils de comprador tinguin accés al metavers i el facin servir. “No hi ha tecnologia més democràtica que el mòbil, perquè ha atret gent de 70 anys –reflexiona el CEO de Liquid– tindrem nosaltres aquesta capacitat?”.
Tots els sectors són metavers
Les aplicacions més cridaneres del metavers són, en general, contingut. Es pensa en videojocs, sèries, streamings i altres formats nadius digitals llunyans, de seu, a la indústria. Tot i això, una empresa com Nike espera que a finals de la dècada el 10% de la seva facturació vingui del Web3. A més, no és només cara al públic on operen les aplicacions immersives. Fernández apunta cap a la capacitat de creació de bessons digitals –còpies exactes de factories o magatzems– que ajudin als processos d’onboarding de nous treballadors, per exemple, a zones logístiques. Ja ho fan servir gegants del sector com DHL o MercadoLibre, l’Amazon d’Amèrica Llatina.
Més llunyana sembla la implantació dels coneguts com a metahumans. Es tracta d’intel·ligències artificials amb presència fotorealista que serveixin per substituir l’atenció al client en format call center, així com altres tasques repetitives de cara al públic. “És un procés que s’ha d’anar incorporant internament a les empreses”, reclama la directora d’innovació de Mediapro. Aquesta arribada progressiva, talment com amb la web social, aterrarà a ritmes diferents segons la indústria. “El B2C es veurà més ràpidament impactat”, mentre que la indústria manufacturera, per exemple, trigarà més a trobar aplicacions concretes del Web3. Els verticals econòmics que mouran el PIB en 10 anys, però, encara són difícils de copsar. “El 85% de les noves ocupacions del 2030 són avui totalment desconegudes” conclou Sánchez Llibre, tot reclamant un “contracte social” que tanqui la bretxa tecnològica en un món que es trasllada cada cop més als núvols.
