Barcelona torna a aturar-se durant una setmana per rebre un MWC cada cop més expansiu. El gran congrés planetari del sector tecnològic aterra a la ciutat amb unes expectatives que revelen que ja ha assolit els seus màxims: l’impacte econòmic de més de 500 milions d’euros i el llindar dels 100.000 visitants han esdevingut ja la màxima del congrés de la patronal mòbil GSMA, que supera de molt l’àmbit dels telèfons cel·lulars. Com ja és tendència, especialment en els darrers dos anys, la intel·ligència artificial serà la protagonista de les quatre jornades que ompliran a vessar Fira de Barcelona amb visitants de tot el planeta. Ara bé, el tarannà de l’edició del 2025 serà ben diferent del que ha dominat des del 2022: després d’una llarga successió de fulls de ruta a llarg termini, promeses i horitzons que no acabaven de concretar-se, el teixit empresarial català cercarà al recinte Gran Via solucions concretes. “La IA ja estava aquí el 2023 i el 2024 -explica Carles Gómara, consultor sénior d’innovació de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat Acció en conversa amb Món Economia- però parlàvem d’expectatives, i no del seu aterratge”. El 2025, com a mínim, els potencials consumidors venen a veure la tecnologia tocar de peus a terra. “Ara ja som en la fase d’implementació“, insisteix Gómara.
El darrer informe de la dècada digital del Cercle Tecnològic de Catalunya demostra que l’omnipresent discurs sobre la IA no concorda amb la minsa presència que encara té en els processos empresarials i de consum. Només el 8% de les empreses amb presència digital del país, assegurava el document, fan servir solucions basades en intel·ligència artificial. “Encara estem buscant aquells processos que podem automatitzar, quines tasques podem simplificar”, declara Joan Ramon Barrera, president de l’entitat tecnològica. Ara bé, des de mitjans del 2024 “s’estan duent a terme proves pilot per veure com la IA pot impactar en el negoci”. Sobre aquests nous intents de baixar a terra la tecnologia, doncs, expositors i congressistes de l’MWC 2025 arribaran als pavellons de Fira expectants per veure de quines maneres les grans companyies han materialitzat els discursos de les darreres edicions. “Fa temps que les principals organitzacions creen oficines d’IA per governar-ne el desplegament, buscant casos d’ús i èxit”, recorda Barrera; i l’MWC esdevé l’espai principal per descobrir els nous camins. Per al dirigent empresarial, els models de llenguatge natural són l’actiu que, ara per ara, més s’apropa a les necessitats de negocis i consumidors, si bé queda temps encara perquè se’n coneguin totes les aplicacions. “La IA és encara un tema d’estatus; segurament les dades i el núvol estan molt més avançades”, declara.
Així, el gran salt es podrà veure en la concreció sectorial de la IA. El 2024 moltes de les companyies encara parlaven en termes transversals, defensant la capacitat de la tecnologia d’afectar tots els àmbits d’una empresa tecnològica, però el 2025 es podrà veure -o així ho vol l’empresariat tecnològic del país- com “millora la vida” de cada professional i indústria, en paraules del CEO de Tech Barcelona Miquel Martí. “Igual que altres anys ensenyaven la poteta, aquest any serà el boom”, promet l’expert. Alguns dels grans avenços, a més, afecten directament branques empresarials centrals per a la indústria barcelonina. Martí posa l’exemple de les ciències de la vida -tant en la medecina com en la farmàcia-. El 2024, val a dir, ja es van poder veure alguns exemples de casos d’ús i èxit en aquest àmbit. El CEO de Google DeepMind Demis Hassabis, ja va celebrar els avenços del projecte AlphaFold en el tractament de proteïnes per elaborar nous medicaments. Eren, però, les excepcions, sense “una gran solució” que ajudés la IA a saltar al mercat generalista. En els 12 mesos entre edicions, les eines són molt més òbvies, amb chatbots d’atenció al client o aplicacions de creació de continguts; i el teixit productiu català cercarà evidències d’aquests avenços. “El MWC serveix per comparar-se, sabem realment on som en el camí de desenvolupament tecnològic. Els nostres punts febles i forts”, raona Gómara.
Catalunya, especialista
El món tecnològic català, en molts dels seus àmbits, és molt més concret que el dels grans mercats del seu entorn. Un país de petites i mitjanes empreses, amb un grapat de companyies d’abast internacional que poc tenen a fer contra els gegants del sector, està millor equipat, asseguren els experts consultats, per oferir productes finals que no pas per teoritzar. “No podem competir amb les històries de les big tech, però som molt bons aplicant”, avisa Gómara. En aquest sentit, el rol dels emprenedors catalans guanya sentit en una indústria encara per explorar. “Un cop hi ha les eines, per a què les fem servir? Aquí és on som bons”, afegeix el responsable d’innovació d’Acció. Amb els anys, la tecnologia barcelonina, que agrupa bona part del potencial del país en l’àmbit, s’ha fet més sòlida. Especialment a l’escala de l’emprenedoria, al voltant del món start-up. Tot i que hi ha insígnies del Principat arreu del congrés, Martí destaca especialment el domini sobre el 4 Years From Now (4YFN), el punt de trobada de les empreses emergents. “És la nostra festa major”, bromeja el dirigent del Tech. En un principi, en paral·lel amb el punt de desenvolupament de l’ecosistema barceloní, la presència catalana al germà petit del MWC era eminentment digital i de menor valor afegit. “Hi havia molt d’e-commerce, de models B2C”, mentre que especialment després de la pandèmia “el nínxol s’ha capgirat”. “Cada cop està més present la ciència, les empreses de base tecnològica; i confirmem que Barcelona té un gran ganxo per atraure i retenir talent”, sentencia Martí.
Amb el temps i les noves capacitats de transferència tecnològica, en uns anys en els quals el pont entre la recerca i el mercat s’ha fet més curt al Principat, Gómara defensa que la posició catalana entre els innovadors del MWC és privilegiada. “Estem en la mateixa lliga que qualsevol altre sector”, assegura el dirigent d’Acció. I això és cada cop més evident per als visitants internacionals. “El congressista xinès no ve al 4YFN; però, quan hi és, s’hi passa. A veure quines idees hi ha, com es mouen les start-ups”, argumenta el cap d’innovació. Es tracta d’una tendència que es veu exacerbada a una Catalunya on les corporacions estan especialment properes a les emergents. Sense la concentració de poder de mercat en poques mans gegantines, les marques tecnològiques més grans del país exploren la base de la piràmide amb facilitat. “L’emprenedoria és un element continu a les corporates catalanes”, subratllen des del Cercle Tecnològic. Barrera, en aquest sentit, apunta que “el MWC compleix perfectament amb aquest rol de punt de contacte”. El repte més clar, però, és que les relacions que s’hi fan acabin sortint al món real. Que les targetes que s’intercanvien pels passadissos de Fira es facin sòlides en negocis dins el país. Dins les quatre jornades, l’agència del Govern ofereix unes estimacions d’allò més falagueres. El 2024, les 107 firmes catalanes que van tenir presència al congrés van tancar acords per valor de 18,7 milions d’euros, un 22% més que l’any anterior. Sense entrar en detall, Gómara assegura que “la previsió és d’un creixement brutal”. “Serà una edició més gran que l’anterior, de rècord”; i l’activitat empresarial acompanyarà el creixement.
Ulls a Barcelona
Els quatre dies del Mobile són, segons les fonts empresarials consultades, un dels grans actius de la ciutat en el camí cap a la rellevància tecnològica internacional. “No és l’únic, però és un dels elements que fan de Barcelona un pol d’atracció de centres innovadors”, comenta Barrera. Malgrat que la capital del Principat encara està “a mig camí” d’establir-se entre les geografies essencials de la innovació -Boston, San Francisco o Shenzhen- cada curs es fan passes al voltant dels congressos de bandera de Fira. “El nom sona molt. A Brussel·les, sempre es parla de Barcelona com un dels destinataris de recursos europeus per la qualitat de les nostres companyies”, celebra Martí. En aquest sentit, afegeix Barrera, el benefici principal del congrés està fora de la seva agenda d’actes. “Que el MWC no es quedi allà a dins, que arribi a tota la ciutadania”, defensa el president del Cercle; per fonamentar, també internament, la marca de la Barcelona tecnològica. “Que aquells que no són tecnòlegs entenguin que hi ha una fira que concentra solucions per ajudar-nos en el dia a dia”, sosté.
