Els efectes de l’emergència climàtica són cada cop més evidents. D’onades de calor i incendis a intenses tempestes, passant per greus sequeres que posen cap per avall els ecosistemes i la producció alimentària de regions senceres, les cicatrius físiques del que el Nobel de química Paul Crutzen anomenà antropocè són innegables. La distant frenada de les emissions d’efecte hivernacle, la descarbonització i l’acotament de l’activitat industrial han d’anar acompanyades, com a mesures contra els batzacs climàtics, per un important esforç no només d’adaptació, sinó també de prevenció d’uns riscos climàtics que són cada cop menys riscos i més realitats quotidianes. Una empresa catalana s’ha erigit pionera en aquest necessari camí: es tracta de Mitiga Solutions, una derivada del Barcelona Supercomputing Center que va passar d’estudiar riscos d’erupcions volcàniques sobre l’aviació a ser una de les 100 companyies més influents del planeta segons l’ONG Norrsken. “El que fem és, bàsicament, proveir d’intel·ligència climàtica”, explica el seu fundador i CEO Alejandro Martí.
L’oferta, un model de software com a servei que ajuda les empreses a identificar aquests riscos naturals: a descobrir les escletxes que les seves operacions poden patir davant els efectes de la crisi climàtica; gestionar i reparar aquestes escletxes i evitar la seva aparició en el futur. En un inici, recorda Martí, l’scope era molt més petit: la primera versió del programari, creada el 2018, se centrava a estudiar els riscos de les erupcions volcàniques per a les companyies d’aviació. Des d’un primer moment, però, l’equip observa la necessitat de transitar cap a anàlisi multihazard –és a dir, sortir del nínxol i analitzar tots els possibles riscos–. La pandèmia i l’aturada dels viatges en avió confirma aquesta sospita, i obre horitzons de mercat. “El problema no era llavors tan escalable com és ara”, confirma el fundador.
En l’actualitat, Mitiga ofereix una solució basada en un programari com a servei que analitza els potencials riscos climàtics i naturals que poden patir empreses i institucions, repartits en tres verticals, segons l’amplada del focus que s’hi vulgui aplicar: riscos físics, transicionals i climàtics. Els primers, els més evidents; els possibles efectes perniciosos que un fenomen natural pot tenir sobre una propietat, sigui aquesta un edifici d’habitatges, un magatzem o unes oficines –segurament el model més conegut i amb diferència més regulat i parametritzat–. Amb una mirada llarga, els riscos transicionals apunten a les respostes que el client pot preparar. “Es tracta de preguntar com actuarem en conseqüència si el que considerem un risc finalment té lloc”, raona Martí. En aquest sentit, el programari ofereix al client estimacions de l’impacte que podria patir la companyia en cas que els riscos es concretin, “quina és la pèrdua esperada en funció de l’actiu i el seu valor”.
Noves necessitats climàtiques
En la curta mitja dècada de vida de Mitiga, l’activitat ha crescut substancialment. Si bé la proliferació de fenòmens climàtics extrems és un important driver d’aquest creixement –”l’ONU fa poc ha reportat, que espera un augment del 30% en catàstrofes naturals fins al 2030″, recorda Martí –, el gran protagonista és la regulació. Davant aquesta font de riscos per a ciutadans i empreses, les institucions de l’entorn, amb Europa com a protagonista, han començat a exigir cada cop més garanties de seguretat davant possibles batzacs de la natura. Amb motiu, assegura l’empresari, tot apuntant que aquest 30% més de catàstrofes naturals en menys d’una dècada podria generar pèrdues per a l’economia de més de 190 bilions de dòlars. D’aquesta manera, Europa obligarà les empreses a reportar els seus riscos físics, transicionals i climàtics a partir del 2024, cosa que obre encara més el mercat de Mitiga. Es tracta d’un camí, de fet, similar al que han recorregut altres empreses basades en tecnologia a sectors amb cada cop més protagonisme, com ara les energies netes o la sostenibilitat. “Abans no hi havia un mercat clar per als certificats energètics, i ara són obligatoris”, concreta el CEO.
Aquesta escalada de la necessitat de complir amb les noves exigències reguladores i del mercat fa, de fet, que solucions com les de Mitiga es discuteixin cada cop a nivells més alts de les companyies qu en fan ús. “Fa uns anys –recorda Martí– ens buscaven els departaments de sostenibilitat, o d’innovació; ara parlem directament amb el CEO”. Això respón, a més, a la creixent necessitat d’aquests serveis de detecció, prevenció i adaptació de riscos naturals. Les empreses busquen activament la solució de l’emergent; no cal vendre-la porta a porta. “No hem de fer una gran venda tècnica, no ens hem de guanyar l’atenció; amb una plataforma operativa que la gent necessita consumir, tenim cada cop més pull”, celebra l’empresari.
Cada cop més clients
El públic objectiu del programari que ofereix Mitiga s’ha anat ampliant en els seus tres anys de vida, fins a abastar pràcticament qualsevol empresa que gestioni alguna mena d’actiu exposat al risc natural. Exploren la solució una munió de negocis que compten amb una cartera d’actius immobiliaris –oficines, data centers, magatzems o qualsevol altre entorn físic–, sigui per certificar l’absència de riscos davant els organismes reguladors o per descobrir els perills i punts cecs i establir sistemes per a mitigar-los. També ho fan firmes financeres, com ara entitats bancàries o asseguradores que, si bé no controlen els actius que analitzen, sí que poden extraure ràtios i preus per establir les seves assegurances de risc. “Volen saber quina seria la potencial pèrdua pels riscos que pateix un actiu, per així cobrar-te en relació”, exposa el fundador.
A més, les noves onades de fenòmens meteorològics i naturals extrems no faran sinó aprofundir la necessitat de la prevenció pel que fa al risc climàtic, més enllà de la pura reparació. A hores d’ara, en l’àmbit del risc, en paraules de Martí, “la tendència és a la resiliència: un cop passa alguna cosa, posar recursos per reduir les pèrdues”. Això, però, no respon a la conjuntura d’una emergència climàtica que genera perills sostinguts en el temps. “Hem d’anar cap a la prevenció i l’adaptació: abans que passi res, reduir el risc”, argumenta. A més, els batzacs naturals suposen una escletxa no només en la defensa del capital físic de les empreses, sinó també del seu capital humà. “Estem parlant de vides, no només de diners; els esdeveniments extrems sortiran cada dia a les notícies”, alerta. En aquest sentit, la tasca d’anàlisi actual es complementa amb projectes d’R+D+i a anys vista, amb l’objectiu de preparar el programari per als nous riscos que esdevinguin. “Si vaig a una asseguradora a dir que tenim innovació que arribarà d’aquí a tres anys, vindrà d’aquí dos”, ironitza Martí, si bé celebra la capacitat de “treballar amb el BSC per mirar quatre anys endavant”.
Microsoft, un salt qualitatiu
El caràcter innovador i l’apropament a les necessitats del mercat de la solució de Mitiga va cridar l’atenció de Microsoft, que l’any 2020 l’afegeix al seu programa Microsoft for Startups, el que va permetre que el conjunt de les seves estructures operin mitjançant Azure. Aquest partnership, celebra Martí, els ha permès “escalar d’una forma brutal i sense problema”. Més enllà d’aquesta col·laboració, l’apropament entre la catalana i el gegant de Redmond no ha aturat en els darrers anys; i durant aquest mateix estiu Mitiga ha esdevingut la primera emergent de l’Estat a ser finançada pel fons climàtic de la multinacional, el Microsoft Climate innovation Fund. Mitiga, així, va assolir un finançament de 13 milions d’euros en una ronda participada per MS i liderada per Kibo Ventures, que servirà per millorar la seva tecnologia, ampliar la plantilla i escalar l’abast de la seva solució. Sobre la base d’aquesta infraestructura i nou finançament, i amb una activitat de negoci a l’alça, la catalana espera un creixement substancial per al 2023. Segons Martí, la seva força de treball escalaria a finals de curs fins a les 70 persones –ara volta les 50– i, si bé no concreten les xifres, esperen que la facturació es vegi triplicada en termes interanuals.
