La marca Barcelona, lamenta Miquel Martí, no ha estat tradicionalment lligada a la innovació. Si bé a tots els grans entorns internacionals, a totes les capitals tecnològiques i de negoci, es mirava cap a Catalunya a la cerca d’investigació i creativitat, el pont cap al mercat no ha estat sempre excel·lent. Versat en el més que dinàmic sector biotecnològic de la ciutat -havia estat director de desenvolupament corporatiu de Biocat– Martí va contribuir el 2013 a la fundació d’una entitat que aspira a estendre el desenvolupament tecnològic per totes les indústries de la ciutat. Al primer fortí de Tech Barcelona, el Pier01, el CEO rep TOT Economia per parlar de transferència tecnològica, relacions amb les administracions i del model de ciutat i de país necessari perquè l’ecosistema innovador català es consolidi, com suggereixen els principals rànquings internacionals, a una posició privilegiada de la transformació de l’economia mundial.
Què vol ser el Tech Barcelona per a l’ecosistema tecnològic barceloní?
Volem ser un catalitzador. Pretenem reforçar l’ecosistema local perquè sigui atractiu a escala internacional i ser un dels principals protagonistes del procés. D’alguna manera, un pal de paller, sempre des d’una visió privada. I et dic privada perquè, efectivament, som una entitat privada, però la vocació és de servei públic. No depenem de cap administració, però tenim una visió que va més enllà de l’empresarial: De ciutat, de país, basada a convertir Barcelona i Catalunya en un hub tecnològic de rellevància global.
Abans de plantejar aquest pal de paller, detectàveu la necessitat d’un espai en què les tecnològiques de la ciutat poguessin convergir com a sector?
La resposta és sí. Jo vinc de Biocat, que ja feia una mica de pal de paller del sector biotech; i traient-hi el bio i quedant-me amb el tech, sorgeix aquesta idea. Necessitàvem una visió que superés el sector públic; que des de l’empresa un actor aglutinés moltíssima gent -Tech Barcelona avui dia representa més de 1.300 empreses-. Amb aquesta visió de servei públic, però des del sector privat, creiem que oferim bones oportunitats; i les dades ens reforcen les hipòtesis. És l’ecosistema el que ha acabat constituint-nos com a paraigües de l’ecosistema.
Com ha canviat això des del vostre naixement? El sector s’identifica més a si mateix?
Definitivament sí. Quan vaig començar en el projecte, a Barcelona no existia res; però ara l’ecosistema és reconeixible, i la ciutat com a marca ha passat a aparèixer a tots els rànquings internacionals. I aquest era l’objectiu. A nosaltres no ens preocupen els competidors locals; en absolut. La competència és internacional. No em preocupa Madrid, València… Són peces en un context més estatal que pot ser beneficiós per al conjunt -tot i que volem guanyar, no ens enganyem-. Però no és una competició d’Estats, aquí competeixes amb París, Berlín, Helsinki, Estocolm. Volem assemblar-nos a Londres, a Boston; una referència és Silicon Valley. Competim amb aquests, perquè les companyies venen perquè hi ha un ecosistema sòlid i tenim una ciutat on es pot viure tot l’any.
En tecnologia, especialment en tecnologies estratègiques, es parla per una banda d’Europa com a mercat conjunt; però per l’altra, com tu dius, els competidors són París o Berlín. Com es transita aquesta fina línia?
Les nostres companyies sempre acaben tenint una visió més internacional que no pas Europa. La principal ambició a escala europea és una unificació de marc regulador i fiscal. Però les companyies amb ambicions internacionals no obren alegrement a qualsevol ciutat d’Europa. Quan parlem d’internacionalització ens interessa treballar conjuntament amb entitats similars a la nostra per ser igual de competitius que altres països.
El que fem és, no només com a país sinó com a ciutat dins d’un país, buscar influir en la definició de les diferents cartes magnes. Les regions i ciutats tindran un paper clau en com s’implementen les polítiques d’impuls de la innovació.
Quant a organització, com és, en comparació amb entitats tradicionals, la representació empresarial al sector tecnològic?
El que més ens toca és escoltar molt. Els emprenedors, crec jo, sempre tenen necessitats molt similars; start-ups i scale-ups acaben necessitant el mateix amb diferents graus d’intensitat: Diners i talent. Per exemple, una biotech necessita molts diners, però no és tan intensiva en talent. Una empresa digital, per la seva banda, necessita finançament, però també molta gent per créixer ràpid.
El que ens toca és escoltar molt, tant a les start-ups com a les corporacions, que tenen les seves pròpies necessitats. Som com una finestra d’aire fresc per a les grans companyies; els hi aportem una informació de l’ecosistema que o trigaria mesos a arribar o no hi arribaria mai. Sovint les corporate es perden petites coses que estan passant i que, si no s’aprofiten, poden anar a la competència.
Un procés imprescindible per a aquest reforç és la transferència tecnològica. Com ha d’actuar el Tech per fomentar el salt de la tecnologia de l’acadèmia al mercat?
Perquè l’ecosistema sigui complet ens cal un bon perfil digital. Tenim un gran potencial pel que fa a empreses de base tecnològica, però és cert que no s’ha traslladat encara tot al mercat. El que ens toca a nosaltres és estar a prop dels espais des d’on es transfereix: Acadèmia, grups de recerca… De tal manera que tinguin un partner que els acompanya més enllà de l’entorn universitari per a la construcció i creixement de companyies.
Quines són les escletxes de l’acadèmia que, com a partner, el Tech pot tapar en el procés de transferència tecnològica?
Segurament, fins ara la nostra transferència es queda en el món acadèmic. És una realitat que encara no som prou bons transferint. Tenim un gran potencial de recerca bàsica, però encara no l’hem concretat en la construcció d’spin-offs. Qualsevol acompanyament que aporti aquesta visió empresarial -des de la creació de la companyia fins al creixement, l’atracció de partners de desenvolupament, clients, inversors…- aquesta és la part en què complementem les oficines de transferència de les universitats catalanes, o dels instituts de recerca.
Podem contribuir a apropar més la demanda al pol de coneixement, involucrant-nos amb estructures de governança de les mateixes universitats. A més, aportem una capacitat de connexió a la realitat empresarial rellevant. Tant quant a informació com pel que fa a conneixons, aportem accés a múltiples agents. L’objectiu és que la xifra de companyies amb base científica sigui molt més gran.
El mercat sempre busca aquestes noves idees…
Talent, idees i fins i tot companyies.
Per la banda de les universitats, hi ha un interlocutor actiu per al sector privat?
Ha evolucionat. Hi ha més interès en la creació de derivades tecnològiques. No et diré que és una bogeria, perquè no ho és; tot i que ja hi havia exemples, com el programa Innova de la UPC o el Business Shuttle de la UPF. Però ens cal que es transfereixi més, també perquè s’inverteixen molts diners públics en recerca bàsica – és una qüestió de balanç-. Com a país, com a ciutat, necessitem moltes més companyies per assolir més casos d’èxit.
Sense que vagi en detriment en inversions en recerca, s’ha de finançar més la innovació per crear més companyies. Això serveix un per consolidar l’ecosistema local; dos perquè el talent i altres companyies i inversors s’hi interessin més. És un cicle que no pots aturar, perquè si deixes de girar no et podràs recuperar.
Barcelona ha pogut celebrar inversions molt importants en els darrers anys. Quina relació es planteja el Tech amb les multinacionals que s’hi apropen?
Tenim molta relació amb hubs digitals que aterren a la ciutat. És bastant comú que quan una companyia internacional vol instal·larse a Barcelona, passi per les nostres oficines. Demanen una primera capa per entendre l’ecosistema. Danone, Nestlé, Pepsico, Alexion… Independentment de la indústria; perquè defensem la tecnologia com a driver de qualsevol sector. Gran consum, tecnològiques pures… De fet, dels nostres 80 partners la gran majoria són companyies internacionals.
Quin efecte té que una gran multinacional decideixi instal·lar una branca tecnològica a Barcelona?
El principal motiu pel qual venen és el talent. Els prop de 100 hubs que hi ha a Barcelona hi són per la gran capacitat de la ciutat i el país per generar i atreure talent internacional. Fan girar la roda, perquè són demandants de perfils molt especialitzats; i mai en tens prou en temes de talent. Són capaços d’alinear-se amb iniciatives com la nostra per demanar més talent, contribueixen amb al seu coneixement en la formació d’enginyers al territori. Totes aquestes companyies tenen una certa voluntat de generar solucions; i busquen col·laborar entre elles per contribuir com més ràpidament millor al core business de les seves matrius.
Parlàveu d’una visió transversal de la tecnologia a tots els negocis. Tot i això, la darrera aposta de Tech Barcelona, el Pier07, és molt més vertical, dedicat a la tecnologia de la salut. És l’especialització el futur d’una entitat com la vostra?
És una especialització com a mínim amb una perspectiva ampla. Ja hi ha entitat especialitzades en aquest sector, i ho fan de nassos. Per nosaltres, la idea continua sent recuperar la marca Barcelona vinculada a la innovació. Com? Pensant Barcelona com un campus universitari urbà, amb diversos espais com passen coses. En aquest sentit, som agnòstics, perquè volem anar a moltes indústries. Per pensar tota la ciutat com un hub tecnològic, hem de pensar en tot el que necessita la gent.
Què fan les persones a les ciutats? Es mouen; llavors un dels pilars és la mobilitat sostenible. Però mobilitat sostenible vol dir vehicle, urbanisme, connectivitat, electrificació, comunicacions, transport públic, transport aeri, marítim, logística… Ens agrada ser-hi al principi, per barrejar totes les branques, que és com surt la innovació. La clusterització és el passat: hem de ser transversals per nodrir-nos de molts sectors.
I pel que fa al sector salut?
Què ha de fer la ciutat per a les persones? Garantir-hi la salut. Som molt afortunats a tenir un dels sistemes de salut més importants del món, que ha de continuar caminant cap a un concepte molt més tecnològic per l’evolució de la piràmide poblacional. S’han d’aplicar solucions més tecnològiques que facin cohabitar les actuals solucions de salut amb altres coses que puguin passar. A més, l’ecosistema biotech de Barcelona és molt rellevant; només l’any passat hi vam doblar la inversió. Per tant, la salut és un no-brainer, però sempre des d’aquest punt de vista privat: ens interessa la transferència, volem que hi hagi moltes més companyies per solucionar els problemes de la gent, en aquest cas relacionats amb el sistema de salut.
La idea del campus, al final, aspira a transformar la innovació a la ciutat més enllà de dos marcianos en un garatge. Ara el garatge potser és al mig de la ciutat i les solucions es desenvolupen allà on hi és la gent. Que la tecnologia deixi de ser un element estrany per anar involucrant el ciutadà en la definició de les solucions.
El sector healthtech, com deies, és especialment potent a Barcelona. Hi ha altres indústries que tinguin aquest fonament per impulsar-se des d’aquí?
Retail, indiscutiblement. Mobilitat, no tant perquè ja tinguem la massa crítica, però la tindrem. Fintech, per necessitat: No sent capital d’Estat, les finances tecnològiques hauran de ser-hi potser no tant des del punt de vista dels diners, sinó de la tecnologia aplicada als diners. Energia, economia blava… Hi ha moltes coses importants passant al món tecnològic, i sí o sí han de passar a Barcelona.
Hi ha coses que aquí encara no han passat, i que hi hem de caminar. Per exemple; agrotecnologia i gestió de l’aigua, per com ha evolucionat el que ens ha de passar al futur. Crec que la tecnologia pot millorar tant com adquirim els aliments com la qüestió de l’aigua en un país on els recursos hídrics cada cop van a menys.
Quant a l’encaix dins l’ecosistema, com ha de ser la relació del Tech amb altres entitats amb horitzons similars -un Cercle Tecnològic o un Barcelona Health Hub, per exemple-?
Poden haver-hi altres entitats amb objectius similars amb què tinguem més o menys contacte. Però si comparteixes objectius i ets respectuós amb com executes, si a les altres entitats els hi va bé a nosaltres també. Perquè al final, tot va de reforçar l’ecosistema.
Les entitats, com deies, aporteu la pota privada del procés; però també té una pota pública. Quin és el rol de les administracions, siguin barcelonines i catalanes, en l’impuls del sector tecnològic?
Els objectius han de ser conjunts; si no hi ha una visió compartida no anem enlloc. I ha de ser una visió que superi els cicles polítics, de 10, 20 o 40 anys. Hi ha una part de polítiques, que treballem amb tots els nivells administratius. I hi ha una part d’influència, i aquí acompanyem en la promoció exterior de Barcelona per atreure inversions i companyies cap aquí. I com en el cas de les empreses, les entitats públiques que reben peticions de grans multinacionals acaben passant per aquí. Les administracions també necessiten aquesta part privada per explicar des de l’empresa com és l’ecosistema.
Confluir políticament és més fàcil cap a fora que no pas cap a dins. L’evolució del mercat tecnològic a Catalunya també demana un model de país i de ciutat. Com es reclamen les necessitats de l’ecosistema pel que fa a les polítiques locals?
Formem part d’una llista interminable de comissions, subcomissions, iniciatives… Per formar part del diàleg. No és el més fàcil del món, perquè podem tenir visions compartides, però també hi ha línies polítiques. En el nostre parer, la construcció de ciutat i de país ha de traspassar el dogma. La definició d’objectius, de construcció i execució de proposta de valor, és on ens posem.
L’Ajuntament, per exemple, té una visió de com ha de ser la ciutat que ha anat modelant des de l’inici del primer mandat. És el que és, hi pots estar més d’acord o menys. Hi ha coses més positives per al sector i coses més negatives. Igual que la Generalitat. El que hem d’aconseguir és que els punts comuns d’ambdues parts serveixin per assolir els objectius a llarg termini.
Per acabar, es poden assolir a mitjà termini els objectius que us heu marcat per al sector tecnològic?
La meva visió és positiva. Crec que s’estan assentant les bases, tot i que potser anem tard en alguna cosa. Les preocupacions actuals són les que hem de tenir. Potser hem d’augmentar la capacitat d’executar, i fer-ho tan ràpidament com es pugui. Però la transferència és sobre la taula, la innovació hi és, l’educació integradora forma part del full de ruta del país… Amb millor o pitjor execució, però hi és. La inclusió del talent femení s’està veient en etapes inicials; tot i que si haguéssim invertit abans en igualtat de gènere estaríem molt més avançats. No hem de deixar d’invertir en recerca bàsica, hem d’impulsar que aquesta es transfereixi, i si continuem tenint la ciutat que tenim, en 10 anys tindrem resultats extraordinaris.
Diu que els fulls de ruta hi són, però hi ha problemes d’execució. Quines són les escletxes?
És un tema de recursos; no tenim recursos infinits. Aquí sí que entra la política: Determinar l’objectiu i prioritzar accions és la clau. És això el que s’ha d’acabar de treballar. Nosaltres buscarem els recursos i executarem part d’aquesta visió. Però una part molt important de la responsabilitat la té el sector públic, que ha d’ubicar els recursos allà on calen perquè l’execució sigui ràpida i assolim com més aviat millor els objectius que ens han de permetre generar riquesa i redistribuir-la.
