Bitcoin ja és un actiu borsari legítim a ulls dels Estats Units. La Securities Exchange Comission (SEC) estatunidenca, l’equivalent de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ha concedit finalment 11 Exchange Trade Funds (ETF) al comptat de la criptomoneda a tants grans fons d’inversió institucionals. D’aquesta manera, si bé la moneda creada per Satoshi Nakamoto no és de seu un actiu als parquets novaiorquesos, els grups que han rebut el permís poden adquirir l’actiu i crear fons cotitzats equivalents al seu valor spot oberts a inversors privats i institucionals. És a dir, sense haver de comprar un Bitcoin, els potencials clients -qualsevol amb suficient capital- poden apostar al seu rendiment mitjançant una cartera regularitzada per un gran broker. El regulador nord-americà és el més gran d’occident, i també un dels més reticents a l’entrada de les criptomonedes al seu mercat: països com Suïssa, el Canadà o altres mercats europeus ja oferien aquesta opció, amb un abast, això sí, substancialment més limitat que el que tindrà als EUA.
La decisió, amplament esperada pel conjunt del sector cripto, arriba després que diverses de les grans firmes de capital dels Estats Units reclamin al regulador la possibilitat d’adquirir Bitcoin i construir carteres cotitzades al seu voltant -un fons regulat no pot adquirir actius que no ho estan; i mitjançant els ETF, Bitcoin passa a estar-ho-. Ara bé, suposa un intens canvi de rumb per a un organisme que feia anys que reiterava la seva manca de confiança, i fins i tot denúncia, no només de l’actiu en concret, sinó de tot l’ecosistema de les criptomonedes. Més que una sorpresa favorable a la indústria, els experts consultats per Món Economia consideren la mesura un reconeixement inevitable d’una realitat econòmica que fins ara l’SEC havia triat ignorar. “Ha guanyat el mercat”, declara el CEO del fons català especialitzat CommonSense Edu Forte.
Veus del sector celebren el cop de timó que el mercat ha forçat a fer a inversors i reguladors. “Si escoltes declaracions de (el CEO de BlackRock) Larry Fink de fa vuit anys sobre Bitcoin, i et poses després les d’ara, sembla una altra persona”, ironitza Forte, tot apuntant que l’atracció per al sector simplement s’ha imposat per sobre de les reserves dels especialistes públics. Cal remarcar, però, que la SEC ha subratllat que dona el seu permís a les cotitzacions de Bitcoin a contracor. L’organisme liderat per Gary Gensler va tancar el comunicat on confirmava la concessió recordant que “ni confirma ni valida” la moneda amb una operació que asseguren que és “excepcional”. “És una institució que s’oposava a les noves tecnologies financeres per defecte”, critica el professor d’economia de la UIC Barcelona Pablo Agnese. Els fets consumats, doncs, han acabat forçant la mà de la comissió. “Encaixen una situació real dins el sistema, amb l’opció més lògica, que era l’ETF”, declara el consultor especialitzat en blockchain Albert Salvany.
Si bé durant les setmanes prèvies a la regularització els valors de Bitcoin van oscil·lar amb força -amb ascensos fulgurants seguits de pèrdues d’uns 4.000 en només unes hores-, la resposta del mercat a la decisió nord-americana no ha estat especialment positiva. De fet, en les últimes hores, el valor de la moneda de Nakamoto ha patit una important davallada, tornant a perdre els 40.000 dòlars. Les fonts consultades per Món Economia aclareixen que la sensació del mercat no ha estat d’eufòria, sinó d’alleujament. “El preu no ha pujat perquè donàvem la decisió per feta”, analitza Salvany. El consultor considera que es tracta “d’un pastís massa gran per deixar-lo escapar”. En aquest sentit, les dades d’Agnese apunten a un mercat amb difícil aturador. “El market cap -el valor de totes les criptomonedes disponibles al món- del sector és proper al PIB espanyol, i Bitcoin suposa entre el 38 i el 58% del total”, calcula el professor. Quantitats massa grans per moure’s exclusivament fora de les carteres multinacionals de Nova York.
L’avi inverteix en Bitcoin
L’ecosistema de les criptomonedes, apunta Agnese, “no és pas user friendly; és complex i aclaparador”. La tecnològica era una escletxa prou ampla per allunyar d’un actiu com Bitcoin -i qualsevol de les criptomonedes al mercat- no només els grans fons d’inversió, expulsats per llei de les cripto, sinó també el retail, l’inversor del carrer que construeix petites carteres a la cerca rendibilitat. La decisió de l’SEC “obre Bitcoin a noves tipologia de client, que ara poden invertir-hi de forma lògica”, raona Forte. Els potencials compradors que operen mitjançant un despatx establert, un broker de referència i carteres establertes s’obren a un nou actiu en un món molt llunyà al de les accions i els actius físics. El nou públic, però, no xocarà, segons pronostica Agnese, amb l’antic. L’aprovació dels ETF, raona el professor, “afectarà poc” el consumidor tradicional de cripto, més jove i “a la cerca d’actius que el mercat d’accions no pot oferir”.
Salvany, però, alerta d’una important “barrera psicològica” que l’inversor tradicional encara haurà de saltar per arribar a la inversió en Bitcoin. Una barrera, de fet, establerta per organismes com la mateixa SEC. “Els mitjans i els reguladors mai parlaven de criptomonedes; i, si ho feien, era per parlar malament”, comenta l’expert. Els criteris per incloure o no criptoactius a un portfolio tradicional són molt específics -s’hi ha d’entrar amb cap-, però “la tecnologia és robusta”. “És una bona inversió sota certs paràmetres de risc; un actiu interessant per tenir en cartera en proporcions determinades”, aconsella Salvany. Un client tradicional amb una carpeta d’actius estable, per exemple, podria permetre’s exposar-se a l’elevada “volatilitat” de Bitcoin i obtenir importants guanys en els cicles alcistes.
Noves resistències
L’elevada variància del valor de Bitcoin que s’ha vist d’ençà de la seva creació -i, especialment, des del boom del sector blockchain arran de la pandèmia- podria tenir, però, els dies comptats. L’obertura al gran mercat mundial de capital tradicional i, sobretot, de capital institucional a la criptomoneda elimina un dels principals factors d’inestabilitat: un perfil inversor a clar curt termini. “La volatilitat de Bitcoin no és intrínseca, reflecteix el perfil de qui hi participa: Si són joves, entren a especular, és fàcil que hi hagi una alta rotació” que impulsi a l’alça o a la baixa el preu, opina Salvany. Els nous potencials clients, des de BlackRock a un comprador particular amb més experiència, tenen “una mirada a més llarg termini”, justifica Agnese.
Val a dir que la volatilitat al preu del Bitcoin no ha estat sempre negativa: com apunten els experts consultats, el valor ha estat el que més ha crescut en vuit dels darrers 11 anys, amb escalades que han arribat al 500% en qüestió de mesos -com ara entre l’estiu del 2020 i el març del 2021, quan la cotització del criptoactiu va partir d’uns 8.000 dòlars per disparar-se fins a prop dels 50.000-. Aquesta mena d’esprints inversors, però, seran més complicats de veure als grans mercats un cop entrin en vigor els ETF. “Esperem que, en el llarg termini, Bitcoin s’estabilitzi -declara Forte-, i deixem de veure les coses abruptes que passaven. Tindrem creixement del 10 o el 20%, però no del 1.000%”.
Més criptomonedes
L’entrada de Bitcoin a la borsa nord-americana de la mà dels 11 nous ETF no va suposar una escalada de valor per a la gran criptomoneda del mercat. Ara bé, altres criptoactius sí que han vist com el seu valor es disparava d’ençà de la decisió de la SEC, impulsat per l’esperança d’un efecte rebot que faci obrir camí per a monedes alternatives. “No hi ha raonaments lògics perquè el regulador es posi en contra dels ETF d’Ethereum si ja ha aprovat els de Bitcoin”, avisa Salvany, que apunta que el moviment del passat dimecres obre la porta a altres monedes “prou capitalitzades” a sortir al mercat de valors. Ether -la moneda principal de la blockchain Ethereum-, per posar l’exemple més clar, acumula una alça de valor del 16% en els darrers dies, fins a pics que han voltat els 2.500 dòlars per actiu.
Ara bé, l’entrada de noves monedes planteja també nous reptes, en tant que altres protocols no es dediquen només al valor monetari. “Bitcoin és només Bitcoin -exposa Forte- però Ethereum és moltes coses”. La validació no només d’un actiu, sinó d’aplicacions descentralitzades, smart contracts i altres valors via ETH sí que suposaria, a ulls del CEO de CommonSense, “grans conseqüències per a tot l’ecosistema”. De fet, i a la vista de l’apropament de la resolució del xoc amb Bitcoin, BlackRock ja va presentar el passat mes de novembre una sol·licitud davant la SEC per activar el seu fons d’Ether. Així, “si acaba oferint valor i competint de tu a tu”, preveu Agnese, el regulador “es veurà obligat” a obrir encara més portes -encara que el share del mercat cripto de la resta d’actius és substancialment menor al de la moneda reina-. Amb tot, els tres experts preveuen una normalització a llarg termini de la relació de les finances amb les cripto, fet que confirmarà que “aporten valor, que són útils”. Ara bé, els primers dies d’acció borsària poden ser una autèntica muntanya russa. “En el curt termini pot passar qualsevol cosa; no poso la mà al foc per què pot passar demà”, bromeja Forte.
