La regulació de la intel·ligència artificial ja és una realitat. D’ençà que el desembre es va acordar donar llum verda a la normativa de la IA, les expectatives estaven altes per la decisió del Parlament Europeu, ja que si era afirmativa i el Consell de la UE la ratificava, es convertia en la primera llei de regulació de la intel·ligència artificial en el món. Finalment, doncs, aquest dimecres ha quedat aprovada la norma amb 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions i, per tant, els eurodiputats han confirmat que la llei continuarà endavant. En concret, aquesta norma anirà lligada a l’ètica i regularà sobretot tot allò que poden o no poden fer les empreses, persones i institucions públiques amb la IA. Per exemple, un dels punts més controvertits ha estat el reconeixement facial, que només es podrà utilitzar en casos molt puntuals; o el ChatGPT que s’haurà de tenir constància de tota la informació que se’n desprèn.
Tal com ha anunciat el Parlament Europeu aquest dimecres en un comunicat, la norma prohibeix la vigilància massiva en espais públics, però permet que es puguin fer servir càmeres d’identificació biomètrica, amb autorització judicial, per qüestions com prevenir una amenaça terrorista o per localitzar i identificar una persona que hagi fet tràfic de persones o explotació sexual. Per tant, l’ús de les dades biomètriques no es podrà fer servir sense el consentiment previ de les persones, a no sé què serveixi a un mal major. En el cas dels sistemes d’intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, la norma europea estableix una sèrie d’obligacions i hauran d’especificar si un contingut està generat a través d’intel·ligència artificial. També s’hi identifiquen sistemes de risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals.
Unes negociacions que han durat mesos
El Parlament Europeu i el Consell de la UE van tancar l’acord per regular la intel·ligència artificial la nit del 9 de desembre després de gairebé 40 hores de negociació en què les posicions s’havien encallat en els límits de les dades biomètriques. Concretament, els estats volien que la vigilància biomètrica com les càmeres de reconeixement facial en espais públics i que utilitzen la intel·ligència artificial en temps real, es pogués fer servir en determinats casos, com per exemple casos d’abusos sexuals o prevenció del terrorisme, cosa que el Parlament Europeu considerava que violava els drets fonamentals. De moment, doncs, l’acord ha continuat endavant i ben aviat hi haurà més informació sobre la llei. Un cop aprovada pel Parlament Europeu, la norma encara ha de ser ratificada pel Consell de la UE perquè entri en vigor el 2026.
