La crisi climàtica que viu el planeta fa més urgent que mai la transició cap a fonts d’energia neta, per reduir la dependència dels combustibles fòssils i avançar cap a un model de desenvolupament sostenible. En aquest futur verd hi juga un paper important el desenvolupament econòmic. Des de fa uns anys, la recerca i l’impuls d’un model energètic renovable es troben al centre del desenvolupament econòmic per aconseguir una transició verda. Amb aquest impuls de prosperitat neix Lenium, una empresa catalana que desenvolupa projectes d’energia renovables adaptats a les necessitats específiques de cada client. Aquest procés passa sempre pel filtre de la recerca que des de Lenium han volgut mantenir en la seva marca des d’un inici, el que els ha portat a innovar en iniciatives com els hivernacles energèticament autosuficients que han desenvolupat.
Lenium va ser fundat el 2015 per Esteve Lafita i Hicham El Bokhari, tots dos amb un passat centrat en la cooperació internacional, en un moment en què a l’Estat va haver-hi una crisi en el sector de l’energia renovable, però s’obria una finestra d’oportunitats al Marroc. “Ens vam trobar que a Catalunya hi havia gent formada i amb molt de coneixement, i vam decidir anar a buscar nous mercats”, explica Esteve Lafita en una conversa amb Món Economia. En aquell moment va començar el primer projecte de Lenium, un sistema de bombeig d’aigua a través d’energies renovables. Aquesta estructura encara es troba en funcionament en una font de la Universitat Internacional de Rabat, amb qui la companyia catalana va desenvolupar el projecte, però també és un sistema que s’utilitza en els camps al Marroc per poder bombar aigua amb energies renovables i mantenir el regadiu dels cultius sense utilitzar combustibles fòssils. “És important que en tots els projectes hi hagi una raó i un impacte social, és el nostre ADN”, explica Hicham El Bokhari. En aquest sentit, El Bokhari explica que les seves propostes no estan pensades per Europa, sinó per la zona MENA (l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica) per l’impacte social que poden tenir allà. “Som una empresa mercantil amb ànim de lucre, però per la nostra trajectòria sempre busquem que hi hagi un efecte positiu en les comunitats locals”, afegeix Lafita.
Hivernacles que capten i generen energia
En aquesta línia de treball neix l’últim desenvolupament en el qual estan treballant, uns hivernacles energèticament autosuficients. Des de Lenium, en col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat, han creat un sistema de reg basat en la captació d’aigua ambient, i amb la incorporació de panells fotovoltaics orgànics que també permeten la generació d’energia. “Aquests hivernacles són un sistema autònom que poden estar fora de qualsevol connexió o xarxa elèctrica i seguir mantenint els cultius”, explica Lafita. El projecte també s’ha desenvolupat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya i l’IRTA; i amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, a on es troba un prototip de l’hivernacle. També ha comptat amb finançament del programa Nuclis per part d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. “Encara estem estudiant els resultats, però l’objectiu és poder aplicar aquest sistema en l’agricultura a gran escala, i poder cultivar diversos tipus d’hortalisses en condicions òptimes a llocs on ara no es troben”, explica El Bohkari.
“Amb aquest projecte un dels objectius era poder garantir aliments en zones on és més complicat cultivar, però els efectes de la crisi climàtica en els últims anys mostren que aquí també hi hauria una aplicació”, subratlla Lafita. Des de Lenium asseguren que no tenien al cap implantar aquest nou sistema d’hivernacles a Catalunya quan es va començar a desenvolupar, però consideren que la sequera viscuda al país ha incrementat l’interès en aquests projectes. Lenium també compta amb una filial als Estats Units, a San Diego, Califòrnia, característica també per les seves zones àrides. “Allà el següent pas amb aquests hivernacles serà estudiar l’absorció i injecció del CO2 per veure l’aportació d’aquests ecosistemes en la descarbonització”, afegeix Lafita.
