Integrated Systems Europe, el principal congrés mundial del sector de l’audiovisual, celebra a Barcelona la seva segona edició completa després de la pandèmia. Amb un miler d’expositors, el congrés presidit pel britànic Mike Blackman aspira a fer ombra al Mobile World Congress amb un projecte expansiu que, acompanyat de l’IOT Solutions World Congress, s’estén per sis dels vuit pavellons del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, uns 57.000 metres quadrats de superfície d’exposició. Les aspiracions per a aquesta edició 2023 són d’important creixement. El president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, assegura que des de l’organització traslladen una “ebullició molt més gran que l’any passat” entre els potencials congressistes.
En una compareixença acompanyat de Foment del Treball i el mateix Clúster, Blackman va augurar que aquest 2023 ISE recuperaria a Barcelona les xifres de la darrera edició a Amsterdam –on va passar 16 anys–, pels volts dels 50.000 assistents. En cas que es compleixin aquestes estimacions, se superarien en uns 10.000 els visitants del 2022. Les expectatives d’impacte econòmic, a més, van més que a l’alça. Segons ha declarat el conseller delegat, s’espera que aterrin entre 280 i 450 milions d’euros a Barcelona durant les quatre jornades que dura el saló, un dinamisme de negoci en competència directa amb l’MWC.
Des del sector català –un dels més potents del sud d’Europa en termes d’infraestructura i tecnologia audiovisual– lloen la capacitat de l’ISE per projectar les empreses i emprenedors del país cap als mercats estrangers. El mateix Rutllant apunta que “el nostre consumidor potencial és internacional; i l’ISE facilita que les empreses d’aquí vinguin, comprin, s’associïn amb les més punteres del món”. De fet, des del Clúster observen un ràpid desenvolupament dels projectes catalans més atractius: empreses que ara fa dotze mesos visitaven per primer cop el congrés per situar-se entre les novetats de l’audiovisual, enguany compten amb stand propi per oferir els seus productes a desenes de milers de visitants. “En l’imaginari mundial, Barcelona s’associa al mercat audiovisual”, celebra el president.
Catalunya, cinquè audiovisual del món
L’important potencial del mercat català del sector audiovisual queda palès en l’ampla representació que les empreses del país gaudiran durant les jornades. Segons ha informat el departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, fins a 73 negocis del país exposaran les seves solucions al recinte Gran Via. Els càlculs de l’agència per a la competitivitat Acció situen Catalunya com “el cinquè territori amb més empreses al congrés, només per darrere de la Xina, el Regne Unit, Alemanya i els Estats units” –entre l’elit del mercat AV internacional–. Amb aquestes xifres, el mercat català representa el 63% de la presència de l’Estat espanyol a ISE.
El dinamisme de les empreses locals –amb clàssics com Sono, especialitzada en audiovisual professional i organització d’esdeveniments–, han convertit Catalunya en un evident pol d’atracció per a actors internacionals. “L’ISE català es compon de l’ecosistema creat aquí i un grapat d’empreses globals que s’hi han instal·lat”, assegura Rutllà. De fet, des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fins a Mediapro, passant per una munió d’start-ups, hi ha noms catalans entre els projectes més capdavanters que s’introduiran en societat a Fira de Barcelona.
Des de la tecnologia blockchain per a la gestió de dades de Bloock fins al més prosaic MCSystems, amb solucions de control per a les explotacions de dipòsits agropecuaris, el teixit empresarial català demostra la ubiqüitat de l’audiovisual en els darrers anys. De la producció de continguts i l’organització d’esdeveniments, el sector ha passat a ocupar llocs centrals a la indústria, l’educació, la salut o l’administració d’empreses, i el mercat català s’ha actualitzat segons les necessitats dels seus potencials compradors. A més, l’històric de les firmes del país en l’aplicació de noves tecnologies a l’audiovisual les situa en un lloc privilegiat per actualitzar-se amb les innovacions tecnològiques. “Tenim la capacitat, com a economia acostumada a fer servir tecnologia, d’anar al ritme del mercat”, celebra Rutllant.
Fortnite i vídeos corporatius
Segons apunta Rutllant, si bé la fira barcelonina és cada cop més expansiva i el tractament de l’audiovisual es fa més horitzontal any a any, el 2023 les dues tendències principals seran la realitat virtual i la producció virtual. De la mà del nou motor gràfic Unreal 5, desenvolupat per Epic Games, l’empresa darrera del videojoc Fortnite, permetrà reproduir escenaris diversos –museus, ciutats o ecosistemes naturals– des de dins d’un plató. Aquesta nova capacitat té un enorme potencial transformador no només per al broadcast i el cinema, sinó també per a la producció de continguts culturals o corporatius. “L’estalvi que suposa és descomunal –defensen des del Clúster– abans havies de desplaçar desenes de persones per fer un rodatge; ara ho puc fer a un mateix lloc, amb poca gent i ràpidament”. L’associació aposta per apropar les empreses del país a aquest motor, en tant que “ens faria més competitius”.
Per altra banda, la realitat virtual pren especial protagonisme enmig de les apostes cada cop més ambicioses per tecnologies com la IA o conceptes com el metavers. “Les possibilitats d’aplicar aquestes tecnologies a molts àmbits són cada cop més”, raona el mateix president. Així, apostes com la col·laboració entre les catalanes Marvut Technologies i Arthur Holm mostraran les noves possibilitats de la RV per adherir-se a les cadenes de valor de sectors tan diversos com la indústria, el retail o la gestió i administració d’empreses.
Amb tot, el sostre del congrés és encara desconegut. El primer límit temporal és el 2025, quan acaba l’actual contracte, si bé els organitzadors han reiterat sovint la intenció de romandre a Barcelona gràcies al suport de Fira i les administracions locals. Les “sensacions positives” que transmet el sector, doncs, són el pont cap a un ISE a plena potència, que aspira, a curt termini, a superar els més de 80.000 visitants que va assolir a Amsterdam l’any 2019.
