El model de finançament de les start-ups no ha canviat. Les empreses emergents que necessiten una petita empenta per començar a treballar, generalment de capital, acudeixen a inversors externs o fins d’inversió especialitzats per tal d’aconseguir les metes que es proposen. Fa gairebé dos anys, pràcticament totes les empreses aconseguien navegar l’ecosistema dels inversors i obtenir un contracte de finançament, perquè amb la caiguda dels tipus d’interès era molt més senzill accedir als diners, fins i tot si eren a fons perdut. Un cop acabada aquesta “borratxera de diners” els mateixos inversors han decidit fer una passa enrere i ja no són tan actius en la recerca de noves empreses sinó que amb prou feines tenen temps per mantenir les que ja tenen en cartera. És per això que la nova era d’inversors del futur busquen empreses que tinguin la capacitat de créixer de manera orgànica, perquè amb la retallada de fons i el poc accés el capital és més important ser estable que ambiciós.
“Els fundadors estan espantats, ja no surten al mercat com abans, però no els culpo”, explica Caroline Chayot, partner en el vehicle d’inversió, Atomico. Per a ella, aquesta nova tendència ha marcat un abans i un després en la manera que els inversors es relacionen amb els fundadors de les empreses, perquè ja no hi ha tants recursos per invertir i s’ha de ser més selectiu. Tot i això, l’experta assegura que no ha canviat la mirada cap als emprenedors i que continuen tenint els mateixos requisits a l’hora d’invertir en una companyia, però que ara per ara s’ho miren més: “Hem fet una reestructuració, però continuem treballant per mantenir la nostra visió”, conclou. En el marc del Mobile World Congress (MWC), Chayot s’ha reunit en un escenari amb diferents representants de vehicles d’inversió que han coincidit en afirmar que no és la millor època per a emprenedors i inversors i que “aquests últims 18 mesos ha canviat moltíssim la tendència”, ha reconegut Miguel Arias, de Kfund.
Una de les claus que han prioritzat a l’hora de fer una bona feina amb els emprenedors és ser-ho un mateix. Pepe Agell, de Pear VC, un vehicle d’inversió americà que ha aterrat fa poc a Europa, ha explicat que hi ha una clara relació de confiança si la persona que vol invertir en una companyia n’ha fundat una abans. “El millor que pot passar és que el teu inversor hagi sigut un emprenedor en una època passada”, ha dit l’expert, que ha afegit que aquest és el seu cas i que això “li ha donat una mirada diferent per reclutar noves empreses”. A més, ell mateix ha estat l’únic en discutir el problema de la falta de finançament, ja que ha valorat la seva manera de destriar les start-ups i ha dit que amb la fràgil situació actual “és més fàcil distingir els bons emprenedors i la gent talentosa”. Una opinió amb la qual Chayot no ha acabat d’estar d’acord, perquè ella mateixa ha reconegut que “s’han reduït molt els recursos per poder invertir“, encara que l’empresa mereixi una oportunitat.
Confiança i intimitat, les claus pel bon govern
Les claus més essencials per mantenir la connexió entre inversors i emprenedors és la confiança. Així ho han afirmat els tres ponents, que han assegurat que quan es trenca la confiança es perd una part molt important de la feina. “La intimitat que tenim amb les nostres empreses fa que puguem parlar lliurament dels problemes i les seves solucions”, ha dit Arias, tot i que ha assegurat que “no sempre és una tasca fàcil”. Paral·lelament, Argell ha repetit que és relativament senzill reconèixer la gent amb més capacitat per muntar una empresa i que “els emprenedors tenen un ADN concret“. A més, ell mateix ha recordat que en aquesta nova era, la seva companyia premia molt més les empreses emergents que ja tenen en cartera que no pas les que han d’aconseguir: “El 80% dels nostres esforços actuals s’inverteixen a ajudar el creixement de les nostres empreses”.
El talent es troba a les universitats
Pel que fa al perfil dels emprenedors, els ponents han acordat que hi ha una clara tendència d’èxit en el moment que es comença a invertir en universitats. En aquest sentit, el partner de Pear VC ha assegurat que ells treballen amb alguns estudiants, que potser encara no han acabat el seu grau, “però tenen molt bones idees que s’acaben convertint en empreses exitoses“. Per a ell, el talent més cru i fàcil de modelar es troba en els universitaris, però també ha reconegut que “faltem més qualitats per ser un bon emprenedor”. Arias ha assegurat que el fundador perfecte no existeix i que més aviat és una combinació de qualitats que tenen totes les persones de l’equip. “He vist mil vegades que l’empresa no funcioni perquè l’equip no acaba d’encaixar”, ha dit l’expert, que ha afegit que “es tracta de buscar una bona manera de col·laborar entre tots i que les qualitats siguin compatibles“.
Amb tot, doncs, els inversors estan d’acord en afirmar que la tendència està canviant i els fons s’estan reduint. Les start-ups ja no tindran accés a capital il·limitat com passava fa uns anys i hauran d’arribar a la primera reunió amb els inversors amb les idees molt clares. Ja no cal només ambició sinó tenir una bona idea i les nocions per poder-la convertir en una realitat, perquè tal com ha recordat Chayot: “Entrem en un ecosistema de menys empreses i menys oportunitats, però molta més qualitat”.
