Els avenços en el món digital recorden constantment la revolució tecnològica i les primeres pors que comporta. Lluny de ser un guió per a una pel·lícula de ciència-ficció, la societat està desenvolupant certa reticència a la tecnologia, més en concret a la intel·ligència artificial. De fet, el percentatge de ciutadans de l’Estat espanyol que creuen que els governs haurien de limitar l’automatització de tasques amb intel·ligència artificial (IA) per evitar que les ocupacions siguin reemplaçades per noves tecnologies ha crescut en l’últim any, en passar del 72% el 2022 al 82% el 2023. Segons l’informe anual European Tech Insights, sobre l’actitud dels ciutadans europeus cap a la tecnologia i les qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial (IA), el suport del conjunt dels europeus a aquesta mesura aconsegueix el 68%.
“La literatura acadèmica argumenta que la desconfiança de les persones treballadores envers la IA als seus llocs de treball prové de percebre-la com una amenaça laboral”, explica Albert Sabater, director de la Càtedra–Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), de la Universitat de Girona. En aquest sentit, l’expert confirma la tesi que ja s’ha anat formulant en els últims anys sobre la desconfiança de la gent envers la tecnologia. Tot i això, Sabater també confirma que és una por completament infundada i sense fonaments, i deixar clar que “la IA no funciona independentment de la supervisió humana i, per tant, la por de la pèrdua de feina de les persones treballadores només projecta unes percepcions de capacitats exagerades dels sistemes d’IA per als llocs de treball”. En altres paraules, no hi ha cap teoria que doni suport al pensament que algun dia no es necessitarà una persona coordinant i donant el vistiplau a allò que fan les màquines.
La mateixa opinió té la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Gina Tost, qui assegura que les noves tecnologies i la digitalització no són més que “eines per incorporar en el nou món laboral”. Així doncs, si bé és cert que el món com el coneixem avui dia anirà canviant, “no s’ha de patir per perdre llocs de feina”, remarca Tost, qui afegeix que els estudis catalans més recents posen sobre la taula l’increment de demandes laborals que hi ha al país gràcies a les noves feines que estan apareixent relacionades amb la tecnologia. En concret, Barcelona suma 100.920 professionals digitals durant l’any 2022, fet que suposa un increment del 7,9% respecte a l’any anterior. Segons l’estudi Digital Talent Overview, impulsat per Mobile World Capital Barcelona amb la col·laboració de la secretaria de Polítiques Digitals, en els últims cinc anys s’ha més que doblat la demanda de professionals digitals, passant de 15.856 a 33.624 ofertes de treball anuals.
La necessitat d’una regulació immediata
Que la IA no sigui una amenaça en si no implica que no s’hagi de regular. De fet, tant Sabater com Tost asseguren que una legislació que tingui en compte el poder de la intel·ligència artificial és “necessària”. “Necessitem un marc legal que vigili i controli els algoritmes, si no ens podríem trobar davant d’un augment dels biaixos”, remarca la secretària de Polítiques Digitals. En aquest sentit, el professor de la Universitat de Girona també recorda que en el futur veurem una “convivència” entre els treballadors i les màquines, el que comporta que caldrà aprendre a fer les feines de manera conjunta: “Si bé les habilitats tècniques de la IA són evidents, aquestes no poden superar habilitats crítiques (consideracions ètiques, d’interpretació i comprensió complexa de senyals verbals i no verbals, d’empatia, de curiositat, de creativitat…), i això fa que la coexistència i no pas la substitució sigui més important”, diu Sabater.
Paral·lelament, l’estudi European Tech Insights parla de la voluntat de la societat a cedir les seves dades i privacitat per aconseguir crear aquest marc legal i regular la IA. Així mateix, un 60% d’europeus i dos terços dels ciutadans de l’estat estan disposats a cedir els seus drets de privacitat, compartint les seves dades amb empreses i governs, per combatre amenaces globals com ara atacs terroristes o intents de hackeig. Tot i això, en el cas de l’estat espanyol sembla que els ciutadans prefereixen que la regulació vingui d’Europa. La recerca revela que la majoria de ciutadans de l’estat espanyol (64%) volen que sigui la Unió Europea, i no els governs nacionals o les corporacions, la reguli la IA, un percentatge que supera la mitjana europea.
La formació com a clau de l’èxit
El portal de formació Cursoby.com ha detectat que per al curs 2023-2024 s’ha multiplicat la demanda d’estudis vinculats a la intel·ligència artificial, tant de cursos de formació no reglada com de postgraus i màsters presencials o en línia. La plataforma educativa indica que actualment a l’estat espanyol s’ofereixen més de 200 formacions en aquest àmbit. No és cap secret que la formació s’ha convertit en una de les parts més importants d’aquesta revolució i gran part d’aquesta es troba a Barcelona, ja que és una de les capitals europees amb més oferta formativa i, posteriorment, de talent. “Per a Catalunya és essencial formar els nostres professionals per tal que no hàgim d’importar talent de fora”, argumenta Tost. De fet, segons les previsions del portal educatiu, aquesta tendència d’augment exponencial en el nombre d’alumnes en les diferents formacions focalitzades en la IA es mantindrà també durant els cursos 2024-2025 i 2025-2026.
Actualment, l’oferta més gran d’aquesta mena de formació s’imparteix en universitats, escoles i acadèmies, situades a les ciutats de Barcelona, Castelló, Madrid i Sevilla, o en les seves àrees metropolitanes, si bé l’equip de Cursoby.com posa l’accent en el fet que la modalitat en línia té cada vegada més pes en les formacions de les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). “Malgrat que les persones treballadores poden percebre que perden habilitats específiques amb la IA als seus llocs de treball, conserven habilitats crítiques (humanes i conceptuals) i aquestes beneficien la convivència”, reconeix el professor de la Universitat de Girona, qui afegeix que l’adaptació de les persones a aquest nou món laboral, dependrà de la millora de “les seves habilitats i aptituds per coexistir amb els sistemes d’IA”.
