La tecnologia mòbil ha patit molts canvis disruptius en els darrers anys: des dels sistemes operatius exteriors que van portar l’adveniment de l’smartphone fins a les xarxes 5G, la forma en què l’usuari es relaciona amb el telèfon mòbil -i, mitjançant aquest, amb el món que l’envolta- ha canviat a marxes forçades. No és intuïtiu pensar que una de les revolucions més substancials del sector es va pensar a Catalunya: els grans salts tecnològics es fan a Silicon Valley, a Redmond o als mercats asiàtics. L’empresa catalana Fractus, derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya, tindria quelcom a dir: són els responsables de les antenes integrades als telèfons mòbils, un maquinari imprescindible per a la connectivitat tal com s’entén actualment. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies, el CEO i cofundador de la tecnològica Rubén Bonet assegura que, de bon començament, les ambicions de la companyia ja eren profundes. “Des del principi vam voler muntar un projecte gran”, declara.
Els obstacles que han hagut de superar per establir-se als llibres d’història de la telefonia mòbil, però, han estat substancials: sortits de Catalunya a principis de segle, ni l’ecosistema local era tan ambiciós com ara ni el capital estava disponible per a projectes potencialment disruptius. “Quan vam començar, el capital que ens va arribar no era català ni espanyol”, declara als micròfons de l’agència l’empresari. La visió, però, era prou clara per trobar fons: “Vam visualitzar que calia que les antenes fossin més petites i integrades, i vam posicionar la nostra tecnologia per ocupar aquest espai”. Així, gràcies a Fractus, el sector mòbil va poder abandonar les feixugues antenes extraïbles per fer un salt a dispositius més compactes i millor connectats. Primer, la companyia va apostar per la fabricació d’antenes, però va acabar tancat les seves plantes per canviar de rumb i dedicar-se a les llicències tecnològiques. Amb seu a Sant Cugat del Vallès, Fractus “cobreix mercats de tot el món, sobretot els Estats units, Europa i l’Àsia”. Ara, amb més de 100 patents, la firma té a la seva cartera multinacionals com Apple o Motorola. Més complicada és la relació amb Samsung, que, arran d’un judici per infracció de patents, va haver d’indemnitzar l’empresa vallesana amb 23 milions de dòlars ara fa més d’una dècada.
Catalunya, un nou futur
Com explica Bonet en declaracions a l’ACN, malgrat l’ambició de Fractus des del primer moment, l’ecosistema tecnològic català al seu voltant es desenvolupava a un ritme extremadament lent. “Fa uns anys no ens acabàvem de creure que fóssim capaços d’exportar tecnologia tan disruptiva, pensàvem que això era una cosa que feien altres llocs del món”, declara el fundador. Congressos com el Mobile han permès que la tecnologia catalana se situï als mapes internacionals; especialment aquella amb veritable projecció. Catalunya, assegura l’empresari, té iniciatives “capaces de triomfar”. Manca, però, “creure que ho podem fer”. En aquest sentit, lamenta la manca d'”ambició internacional” de l’ecosistema start-up del país, amb menys projecció de la que hauria de tenir si s’atén la seva potència tècnica. La tasca de transcendir fronteres és complexa: “Nosaltres vam haver d’entrar a tot arreu a pic i pala”, rememora.
