En un racó dels escenaris per a xerrades del Mobile World Congress, el director executiu per a computació quàntica de l’agència de valoració financera Moody’s, Sergio Gago, es posa unes ulleres de realitat augmentada davant un públic expectant. A la pantalla de la sala, de sobte, la IA es fa humana. El directiu presenta la xarxa d’intel·ligències artificials “agencials” que fa servir la seva companyia per assistir els treballadors en les seves tasques diàries. Mitja dotzena de bots prenen la forma d’una sort d’humans eteris, cadascun especialitzat en un tema, que responen les preguntes de Gago: un analista financer, un expert en actualitat econòmica, un consultor en regulacions…”Hi ha agents donant suport general en el lloc de feina, les tasques de cada empleat“, descriu. Es tracta de robots que no només han estat entrenats amb les dades de l’empresa; també amb les habilitats per interpretar-les correctament dels seus nous companys de feina. “Són petits Pep Consciències a la teva oïda durant tot el dia: sistemes complexos que veuen, analitzen i entenen, igual que nosaltres”, afegeix. L’enèsim MWC de la IA ha pres forma per primer cop en l’edició del 2025. “Per fi hem vist destacar la intel·ligència artificial aplicada”, celebra el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramon Barrera.
La intel·ligència artificial s’estudia, es debat i s’explora a Catalunya molt més del que es fa servir. Segons el darrer estudi de la Dècada Tecnològica, elaborat pel Cercle Tecnològic, només un 8% de les empreses del país han integrat aplicacions d’IA. Les metes de l’Agenda 2030, lamenta Barrera, estan més que llunyanes per al teixit productiu català. Els objectius internacionals suggereixen que, d’aquí a cinc anys, el 75% dels negocis haurien d’haver-la adoptat, a anys llum de l’estat actual del mercat. L’empresariat no sabia encara, a parer del sector, com integrar la intel·ligència artificial al seu negoci. Experts i grans corporacions insistien que “tindria un paper predominant” als negocis del futur, però no especificaven quin. “Els anys passats, la IA ja era aquí, però es parlava només d’expectatives, i no se sabia com aterraria”, recorda Carles Gómara, consultor d’innovació d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. El Mobile World Congress 2025, però, ha servit per il·lustrar un punt d’inflexió: la tecnologia ha abandonat la teoria per esdevenir tècnica. Als passadissos de Fira, coincideixen les organitzacions del sector, “s’ha arribat a la fase d’implementació”.
El director de tecnologies digitals del centre tecnològic Eurecat, Joan Mas, veu aquest aterratge a l’empresa com un pas lògic. Després de dos anys d’expansió entre els usuaris finals del Chat GPT i altres models de llenguatge, les solucions havien de caure pel seu propi pes. “Ja entenem la IA generativa com una eina normal; i això passa també a companyies de tota mida”, assegura Mas. Les propostes que s’han pogut visitar al congrés, però, han superat els límits dels xatbots genèrics. Per a Barrera, els LLM amb llenguatge natural -cada cop més avançats- constitueixen només un dels tres verticals en els quals l’MWC 2025 ha mostrat avenços clau. Un d’ells coincideix amb la gran especialització tecnològica catalana: la salut. “Als pavellons espanyol i català hi havia solucions per afegir a qualsevol gadget mèdic i facilitar el diagnòstic i el tractament als pacients”, recorda Barrera. De fet, un dels grans èxits entre les emergents de l’edició d’enguany és una firma de tecnologies per a la salut amb la IA al centre. Horus ML ha estat l’única finalista de l’estat espanyol als premis 4YFN. Malgrat que té la seu a Madrid, compta amb capital català, i ha guanyat notorietat amb l’aplicació de la IA a eines diagnòstiques per a diverses malalties, com ara l’arterioesclerosi.
Fora dels dispositius i els xats per a mòbils, Mas recupera el mateix concepte introduït per Gago: els agents d’IA. Les eines “cada cop són més productives”, i encaixen millor amb les necessitats de les corporacions. “Operadores de telecomunicacions, analistes financers…”; moltes de les tasques clau d’una multinacional comencen a rebre suport automatitzat. Barrera, de fet, apunta que aquest camp ja estava avançat per sobre de les estimacions del gran públic. “Imaginem les eines com quelcom estrany, però són molt fàcilment aplicables a les rutines de negoci”, comenta el president del Cercle. Més enllà de l’espectacular proposta de Moody’s, que conserva part del wow factor que va perdent la IA, moltes companyies han mostrat durant els darrers quatre dies les seves aplicacions d’aquest perfil.
Les grans tecnològiques asiàtiques s’han avançat amb força, amb la xinesa Huawei al capdavant. El gegantí estand de la popular fabricant de telèfons mòbils ha centrat la major part de la seva presència a Barcelona en noves palanques per activar la IA: un “llac de dades” intel·ligent per facilitar la recerca dins les empreses, un acompanyant automatitzat per a les xarxes de telecomunicacions o fins i tot propostes industrials per a firmes energètiques o de mineria. “Hem d’anar més enllà de la introducció de la IA a les xarxes i accelerar la transició cap a un món intel·ligent”, defensava durant la seva ponència el president del vertical de xarxes de la companyia, George Gao.
Més d’una tecnologia
En la línia que marcava el directiu xinès, el dirigent d’Eurecat considera que el futur de les aplicacions de la IA rau en la integració de les seves diverses modalitats. L’oferta tecnològica del futur, de fet, no serà una sola aplicació per a un sol procés. En les estimacions de Mas, les empreses podran accedir a “solucions on s’integra tota la cadena de valor amb una única plataforma alimentada per diversos motors d’IA”. Així, la forma que ha pres la intel·ligència artificial corporativa, amb agents capaços tant d’agrupar com de processar i interpretar dades, podrà fer el salt cap a àmbits de negoci més petits. O fins i tot fins al públic. De fet, per a l’expert, el procés ha de començar pel client, i no pels operadors. “Serà el comprador qui identificarà els processos de la seva empresa, i quins d’ells poden aprofitar-se de les aplicacions presents” per, finalment, aplicar-hi la tecnologia. “Tot depèn de donar als agents les habilitats correctes, no només les dades correctes”, destaca Gago. En el futur immediat, una corporació de la mida de Moody’s fonamentarà moltes de les seves rutines sobre un “exèrcit d’agents d’IA que poden llegir i raonar a la velocitat de la llum i ajudar amb les decisions”.
Lluny del 75%
Per arribar al 75% de les empreses, com demana l’Agenda 2030, no n’hi ha prou amb les corporacions. Especialment en un país de pimes, com és el cas català. A ulls de Mas, ara per ara, “les grans solucions estan pensades per a grans clients”. És a dir, fins i tot les enginyeries pensen en l’escala corporativa, i tendeixen a ignorar les capacitats dels negocis mitjans i petits. Ara bé, la tendència suggereix una evolució similar, per a l’expert, a la dels robots a la indústria: “fa 30 anys no era el cas, però ara no es pot pensar una fàbrica que no estigui robotitzada”. Així doncs, qualsevol empresa, també les petites i mitjanes, que facin servir tecnologies per al seu negoci, no trigarà gaire a estar pràcticament obligada a aplicar la IA. “Ja és un avantatge competitiu”, sentencien des de la patronal Tech Barcelona; i ho serà encara més. Barrera és optimista al respecte, i considera que el que s’ha vist al Mobile ajuda a pensar que “el 8% d’implementació actual podrà créixer”. Ara bé, tant l’oferta com la demanda s’hauran de transformar.
Des del Cercle Tecnològic asseguren que l’interès per la IA és generalitzat a Catalunya. Una majoria d’empreses mitjanes, segons els seus estudis, inclouen als plans estratègics per a la segona meitat de la dècada intencions d’implementar solucions d’intel·ligència artificial. Sovint, però, no tenen com accedir-hi. “Imaginem una pime de les Terres de l’Ebre que vol integrar una aplicació d’IA. Sovint els socis locals no són prou madurs per fer-se’n càrrec; i a un de Barcelona pot no sortir-li a compte”, lamenta Barrera. Tot i que la tecnologia hi és, la seva “democratització” encara és llunyana. Per a Mas, es tracta d’una tasca que correspon a les administracions, que han de mostrar el seu “interès perquè la IA arribi a les pimes”. “Els centres tecnològics hem d’establir mecanismes de suport a les empreses”, considera el director científic d’Eurecat. “Si ho fem, la IA s’estendrà com una taca d’oli”.
