L’amenaça xinesa, amb el llançament del model d’Intel·ligència Artificial de codi obert DeepSeek, va obrir una escletxa en el gran valor de la borsa nord-americana, amb caigudes a finals de gener que van fer tornar les previsions menys falagueres sobre el futur d’un negoci que ha dominat els mercats financers occidentals des del 2023. El valor més cridaner del mercat, NVidia, la companyia més valuosa del planeta, va perdre prop de 30 dòlars per acció en només unes hores després que la competència asiàtica demostrés la seva capacitat de tirar endavant un model més eficient, més barat i en menys temps que, a ulls del mercat, qüestionava la seva estratègia de llançar unitats de memòria gràfica cada cop més potents per fonamentar aquesta expansió de la IA -sense anar més lluny, la cara aposta del seu model Blackwell, el darrer de la gamma, dedicat a aquesta mena d’aplicacions-. Amb aquestes caigudes, les alarmes de bombolla van tornar a sumar a Wall Street; si bé les darreres sessions han ajudat a dissipar-les. D’ençà dels principis de febrer, la gran fabricant de GPUs ha anat recuperant embranzida, i ha accelerat prop d’un 7% en els darrers cinc dies. Ja frega els 130 dòlars, encara lluny del seu valor màxim, però en clara alça. L’anàlisi empresarial, val a dir, veia clar aquest ascens. “És normal que es recuperin: DeepSeek va ser una sorpresa fins a cert punt; però totes les seves tecnologies eren conegudes”, explica a Món Economia el professor d’Esade i expert en innovació Esteve Almirall. Res ha canviat, asseguren les fonts consultades, en una indústria que concentra un percentatge cada cop més elevat de la inversió d’occident.
Els ulls del mercat, de fet, deixen anar les oscil·lacions conjunturals de la borsa, tal com ho fan les Set Magnífiques, les principals companyies tecnològiques dels Estats Units. Malgrat les baixades, recorda l’analista Manuel Pinto, el capex dedicat a solucions d’IA va ser de 240.000 milions d’euros el 2024; i les expectatives són que la inversió continuï en clara alça. A més, afegeix Almirall, en un sentit més consolidat: lluny de solucions genèriques, el docent espera per al curs entrant “inversions més baixes, però moltes més”. És a dir, que aquelles companyies que ja han fonamentat l’adaptació de la IA a les seves línies de negoci dedicaran el seu capital a desenvolupar eines, aplicacions i fins i tot models propis adaptats a les seves necessitats. L’avenç, però, obrirà moltes més portes a la tecnologia.
Sobre aquesta previsió, de fet, els inversors continuen tirant endavant les seves apostes per la IA. Amb DeepSeek, coincideixen les fonts consultades, el teixit innovador s’apropa a la frontera dels models més genèrics, més senzills: ara, els ulls poden virar cap a aprenentatges profunds: “El somni és arribar a un moment en què els models d’IA aprenguin per ells mateixos, com en el cas d’Alphazero“; amb progressions més profundes que permetin que les solucions s’adaptin a cada cop més camps i necessitats concretes. Aquest pas, però, “requereix molt més poder de computació”, fet que fonamenta la recuperació d’NVidia -en tant que les seves targetes seran encara més necessàries amb avenços més profunds de les tecnologies-.
“Arran de la irrupció de DeepSeek, les expectatives d’inversió no han baixat. De fet, han pujat un 50%”, detalla Pinto. De fet, afegeix l’analista, bona part de l’elevada valoració que conserven els principals títols prové d’un capital que “descompta creixements a futur”. Tècnicament, afegeix Almirall, els models d’aprenentatge profund, que sí que reclamen un maquinari potent com el que llança NVidia, “no té límits, no hi ha una frontera d’entrenament”. El docent, de fet, preveu una “irrupció massiva de solucions que encara no hem ni començat a veure”, en línia amb altres desenvolupaments tecnològics recent. L’expert fa paral·lels amb la popularització d’internet: de la web, més general, es va passar a les aplicacions, més diverses i específiques. “Les primeres solucions són la fruita més baixa: en aquest cas, el xat”, concreta Almirall; que en el futur veu propostes en medicina, educació, atenció al client, i altra munió de models que “s’adaptaran” a les necessitats de cadascuna de les empreses desenvolupadores. És aquest, doncs, el creixement que assumeix el mercat, amb una capacitat de penetració molt més enllà dels usos més senzills. “Si s’aplica a una entitat financera, o a l’administració, l’impacte econòmic pot ser enorme”.
La Xina marca terreny
La baixada de les accions de les grans tecnològiques nord-americanes tenia un clar origen xinès, amb una DeepSeek que demostra que models bàsics com el seu es poden “desenvolupar en dos mesos, amb menys potència i de forma més eficient”, assegura Pinto. Per a l’analista de mercats, el mercat tecnològic xinès és “una de les grans oportunitats” financeres per als capitals a curt termini, especialment atesa la conjuntura administrativa i econòmica que troben les tecnològiques del gegant asiàtic. El govern de Xi Jinping cerca, amb mesures fiscals, monetàries i econòmiques favorables a un teixit que cerca competir amb uns Estats Units amplament avançats. “Les retallades de tipus, els estímuls interns, la caiguda en els bons públics, tot això afavoreix les tecnologies”, afegeix l’expert, que detecta als entorns asiàtics una penetració molt més elevada entre els usuaris finals. De fet, els consumidors dels EUA també han demostrat la capacitat de les solucions tècniques xineses per accedir als dispositius dels ciutadans. “Quan Washington va prohibir TikTok, els estatunidencs no van mirar a xarxes locals, van anar a Rednote“, continua.
En termes macro, Almirall en fa una lectora similar, atès que tant les corporacions com l’administració xinesa “tenen una capacitat de coordinar recursos que no té cap país occidental”, fet que permet importants avenços, especialment en termes de transferència tecnològica. El límit, però, es troba en l’exploració més profunda; els avenços que per als nord-americans són més estratègics, com ara aquest aprenentatge profund. “Necessiten molta innovació”, raona, que no existeix en els seus mercats. “Molta de la que fan servir ve de fora”; afegeix el docent; si bé les guerres comercials dels darrers anys dificulten que les propostes nord-americanes arribin a les seves fronteres. Seran, doncs, un jugador rellevant en aplicacions de consum, atès que “no trigarem massa any a tenir apps al nivell de GPT 4 a costos marginals, similars a una cerca amb Google”. Una potència, en molts casos, més que suficient, atès que “per a la majoria de coses que fem no calen models de raonament profund”: la traducció de textos, la generació de continguts o fins i tot una atenció al client solvent poden funcionar sobre models més senzills.
Els fonaments materials
El creixement de la Intel·ligència Artificial té com a conseqüència lateral l’augment del negoci de les fabricants de microxips, que depenen altament d’aquesta mena de solucions per mantenir el seu negoci. En aquest punt, la Xina encara no compta amb una gran fabricant -TSMC és a Taiwan, Samsung, a Korea del Sud, i Intel als Estats Units-; en un sector en el qual innovar és molt més costós. “La innovació en semiconductors és decimonònica: cal gent molt especialitzada i informació pròpia”, explora Almirall; fet que limita l’efectivitat dels avenços del gegant asiàtic. Sí que compten, però, amb matèries primeres que cerca qualsevol productor, principalment els metalls i terres rares essencials per a la indústria. Es tracta d’un dels principals riscos que assumeix el president dels Estats Units Donald Trump amb les seves imposicions de fronteres comercials contra el mercat xinès, “l’únic que encaixa en tots els seus eixos” aranzelaris. En aquest sentit, contempla Pinto, Washington ja cerca alternatives per continuar fonamentant materialment la seva innovació digital. “Si hom s’hi fixa, bona part del territori ucraïnès envaït per Rússia coincideix amb les zones riques amb terres rares”, fet que justifica la intenció del mateix Trump de negociar amb Putin una sortida pactada al conflicte a l’est d’Europa.
