Nascuda a Catalunya arran del confinament, Bleta busca reduir la bretxa digital entre la gent més gran. Isabel Garcia, Gerard Pinar i Adrià Roca fa cinc anys que lluiten amb aquest objectiu. Han venut 2.000 tauletes electròniques adaptades i han creat una aplicació que ja ha sumat 170.000 descàrregues en 20 països. Com sol passar en aquest rodal nostre, els responsables de Bleta no somien en dividends, sinó que malden per oferir més serveis i per enramar-se. Són jóvens, són tecnòlegs, són incisius, són ocurrents i són persistents. Sentencien que la bretxa digital es fa cada dia més gran i se’ls acumula la faena… A la planta de la nau que ocupen a Cornellà s’apilen les caixes amb tauletes per enviar recolzades sobre parets amb missatges d’emprenedor novençà.
Van arrancar, com a professionals, arran del confinament. Com va ser aquell primer brot?
Vam començar al principi de la covid repartint dispositius a persones que estaven aïllades arran de la pandèmia…
L’objectiu era, per tant, social, filantròpic?
Sí. Era una iniciativa altruista. Estàvem tots confinats en una mateixa casa. Érem sis en total, però sí, hi érem els tres fundadors de l’empresa. Vam començar a repartir dispositius a la gent aïllada a casa seva a causa de la covid, perquè es poguessin comunicar. Això, ho fèiem amb l’ajuda d’altres entitats i empreses, com ara el Col·legi de Metges o Nestlé, que ens donava els dispositius. Nosaltres els formatàvem a casa. Com que som enginyers electrònics, fèiem aquest esborrat segur i els enviàvem directament a hospitals, a residències i a famílies que ho necessitàvem. Parlem de mòbils, ordinadors, tauletes, perquè la gent es pogués comunicar. Va ser allà on vam veure que la gent gran, aïllada en residències, ens demanaven sobretot tauletes, perquè els mòbils són sovint massa petits perquè els puguin utilitzar. Vam veure també que les tauletes els anaven bé per a fer les videotrucades, però que sempre els havien d’ajudar. Ens demanaven que els poséssim la lletra més gran o aplicacions especials adaptades per a gent gran. És a dir, amb les tauletes habituals no n’hi havia prou. I llavors vam tenir la idea: podíem crear allò que avui és la tauleta Bleta, un dispositiu adaptat a la gent gran i a qualsevol persona que tingui problemes per a utilitzar les noves tecnologies.
I de l’altruisme al negoci…
Sí, perquè nosaltres creiem que per aconseguir el màxim impacte hem de ser sostenibles. Quan vam començar tot això volíem treballar la tecnologia, perquè és l’àmbit que se’ns dona bé, però que tingués alhora un impacte social. Si tu aportes valor, la gent accepta pagar per aquest valor i això et permet arribar molt més enllà. Per això vam convertir el que era una iniciativa sense ànim de lucre, perquè el moment així ho requeria, en una empresa d’impacte social. Volem que sigui sostenible –i per tant, el negoci és important–, però també amidem l’impacte com si fossin tècniques de negoci, perquè per a nosaltres és molt important que el que fem aquí tingui sentit.
I no van pensar ajuntar-se amb una gran empresa o amb una fundació que els situara exclusivament en l’àmbit de la cooperació social?
Vam tenir un debat intern molt gran sobre si fer una cooperativa o una societat limitada. Vam parlar amb moltes entitats del sector i, de fet, vam començar amb elles a crear Bleta. Encara hi mantenim moltíssima relació. Va ser l’ambició de voler fer alguna cosa que impactés globalment allò que ens va fer decidir-nos a fer una SL, perquè la inversió d’impacte social està creixement molt i ens agrada molt aquest resultat, i perquè la SL és una forma jurídica que s’entén a tot el món. La cooperativa o les entitats d’altra mena no s’entenen tan bé. Volem demostrar que sent una SL també podem tenir molt d’impacte social i arribar a tot el món.
L’objectiu, doncs, és allò que diuen trencar la bretxa tecnològica entre la gent gran o la gent menys predisposada als canvis tecnològics.
Veiem que la tecnologia avança tan ràpid que ja no és que la gent no la sàpiga fer servir, sinó que no té temps per a aprendre a fer-la servir. A mi m’agrada molt la música i sempre dic que és com si et donen una guitarra quan no saps com va i et diuen que toquis aquella cançó que tant t’agrada. Tu saps quina és la cançó, però no saps què és una nota ni què és un acord. Aprendre a tocar la guitarra en dos dies és difícil. Passa igual amb els mòbils. Abans hi havia botons, ara és tàctil, té un GPS, pots gravar, fer videotrucades… Clar, això t’espanta i et frustra. Nosaltres volem que puguis fer-ho tot, aprendre a fer-ho tot, però ensenyar-t’ho d’una manera més fàcil, més visible, més accessible.
En teoria això està molt bé, però en la pràctica cada persona és un món i pot demanar un tracte personalitzat.
Ens hem trobat de tot. No pensem que n’hi hagi prou amb el dispositiu. Moltes vegades va de la mà d’un acompanyament digital. La tauleta és un bon regal per Nadal. I de fet, nosaltres per Nadal no fem vacances i ens passem aquí tot el dia enviant-les i oferint una ajuda personal, perquè tenim un tracte molt proper amb l’usuari final, que amb un clic es pot posar en contacte amb nosaltres. A través d’un WhatsApp, una trucada o, fins i tot, connectant-nos nosaltres remotament a la tauleta per ajudar-los a entendre tots els dubtes. Aquests dubtes són constants en el nostre dia a dia, perquè ens pregunten com fer les coses i com aprendre. Però hi ha gent de tot. Gent que només vol saber com pot fer una videotrucada, gent que aprèn que no cal anar a veure en directe el Raphael, sinó que el pot veure en un vídeo al YouTube, o que pot entrar en una sèrie de jocs de manera molt més interactiva que mirant la televisió, que és més reactiva. Acabes sent una persona més autònoma gràcies a l’eina, però amb una mica d’ajuda. En primer lloc comences aprenent les coses que més t’agraden i després veus que n’hi ha d’altres.
El recorregut acaba amb la compra i aquesta assistència o després tot s’amplia i ofereixen nous elements, prestacions…
Això justament ho resolem amb el nou software. A nosaltres ens passava una mica això. Un cop arribava la tauleta i el client la utilitzava sí que ens hi manteníem en contacte per resoldre’ls els dubtes en contingut, però acabàvem perdent-ne una mica el contacte. Llavors vam fer un nou software, que és compatible tant amb mòbils com amb altres dispositius Androids. I això ens permet anar posant-hi més funcionalitats. Ara tenim disponible la connexió amb la família, després un assistent de veu…
Abans ens has demanat si la tauleta va ser el primer element. Sí, vam començar amb la tauleta, perquè la gent el que volia era el dispositiu, però, de fet, ficar-te al món del software és bastant recte, perquè el pots distribuir aprofitant l’adquisició. Amb la nova aplicació hem aconseguit més de 170.000 descàrregues a tot el món. Perquè que la tauleta arribi a l’Amèrica del Sud, que és un lloc on encara no venem, costa molt més. Fins ara veníem només a Espanya, però ara, gràcies a Amazon, ens hem començat a estendre per Europa: Alemanya, Itàlia… La gent ens demana el dispositiu, que la pantalla sigui prou gran, que se senti bé, que s’hi pugui ficar una targeta SIM, que la funda pugui rotar… Són coses que semblen ximpleries, però que no ho són. La gent gran, si no té una funda que es pugui recolzar en una taula, no pot fer una videotrucada aguantant-la tota l’estona. Tot això ho hem anat millorant.
El dispositiu és tot seu?
No. La tauleta és de Lenovo. Nosaltres hi treballem i triem la tauleta que creiem que és perfecta per a aquesta mena d’usuaris. Per a la gent que ja en té una o que no li cal i vol descarregar-se l’aplicació al mòbil hem fet el nou software, que ens permetrà arribar a molta més gent i tenir un impacte més gran.
Els demanava si van introduint-hi noves prestacions per allò del client captiu. Aquells que compren un dispositiu i després es passen tota la vida enganxats amb noves aplicacions o canvis de model… Vostès són proveïdors pesats o proveïdors tranquils?
Nosaltres som enginyers. Estem obsessionats a aportar valor i en el fet que tothom estigui amb nosaltres perquè vol. A Bleta no hi ha permanència. Si algú durant un mes no utilitza el servei, els tornem els diners sense problema. De cap manera volem que ningú se sentiu captiu.
Com va això? Quan paga un client seu? Hi ha quotes mensuals?
Sí, però no són obligatòries. És a dir, tu pagues per la tauleta un cop i, si vols el servei d’ajuda, de poder-nos preguntar o fins i tot connexió, pagues aquest servei. Però, si no, tu tens la tauleta i el software per sempre i no tens cap obligació de pagar res més. I amb l’aplicació és igual. La part bàsica és gratuïta, perquè per a nosaltres que sigui accessible per a tothom és molt important. Llavors, si vols funcionalitats prèmium d’intel·ligència artificial, de connexions amb la família, coses així, és quan pagues el servei.
Tenen competència? Hi ha més empreses que fan això arreu del món o ací mateix?
Si et refereixes al sector de la gent gran, som pocs, però cada vegada n’hi ha més. I això és una molt bona notícia. Això vol dir, d’una banda, que cada vegada hi ha més gent que es preocupa per la gent gran, per la bretxa digital, i de l’altra, que les empreses estan descobrint que és un sector que econòmicament és rendible. Allò que en diuen silver economy. Cada cop hi ha més empreses que es volen ficar en aquest àmbit.
Els copien?
Ens copien… Sí que som conscients que hi ha empreses del sector que ens fixen en allò que nosaltres fem i trauen coses similars. Ens ha passat amb empreses espanyoles, però fins i tot entre launchers… Tu traus una funcionalitat nova i un altre la trau de seguida… Però bé, això està molt bé. Si tu forces que la cosa avanci i l’altre la fa avançar també, al final això beneficia la gent més gran.
Que hi hagi competència és bo. De moment, però, n’hi ha poca. El que sentim en aquest sector és: “Ostres, encara sort que feu això per la gent gran perquè es pot complementar amb això nostre”. Tenim bona relació amb la majoria perquè som pocs i que cada dia n’hi hagi més.
I sobretot, des del punt de vista tecnològic. És a dir, hi ha moltes solucions per a gent gran que són molt bàsiques tecnològicament i, per tant, tota la tecnologia que està naixent, que és molt intel·ligent i que es podria adaptar perquè es redueixi la fricció d’utilitzar tecnologia, no s’aporta a la gent que més se’n podria beneficiar. Nosaltres, al sector, des d’un enfocament tecnològicament avançat destaquem com a solució.
En quins idiomes tenen l’aplicació?
Pràcticament en tots. Com que ens hem internacionalitzat per vendre-la, l’hem traduït a l’alemany, a l’italià… Més a Europa, de moment. I òbviament al català, perquè som d’aquí.
Els ho volia preguntar perquè…
Sí, home! Tant l’aplicació com la tauleta estan en català.
Treballen en altres projectes o per ara només se centren en això?
Nosaltres volem treballar en Bleta, en la reducció de la bretxa digital que implica falta de connexió i falta d’autonomia. Però ho fem des de diferents agents. Per exemple, tenim un servei amb els ajuntaments, que és Connecta en Gran. Els ajuntaments també es volen connectar amb la gent gran que està aïllada i als quals no saben com arribar.
Sense moure’s del mateix objectiu, n’amplien el radi d’acció…
Exacte. La tauleta és un bon regal perquè un familiar el regali a una persona gran, però la meitat dels nostres clients són residències, centres de dia, sanitaris… És una eina per a les treballadores socials, per a les psicòlogues, perquè la utilitzin en les activitats amb les persones grans. Fa aquesta doble funció. Els les poden deixar perquè s’entretinguin, perquè puguin fer videotrucades amb les famílies, però elles també les poden fer servir per a buscar una sopa de lletres i que tothom hi jugui. Els acosta un món de possibilitats…
La gent gran també juga a videojocs? Vostès en fan?
Sí que ho fan. És una de les coses que recomanem. En el meu cas, la meva àvia m’ha fet de conillet d’índies. Li vam deixar la tauleta durant el confinament perquè li poguéssim enviar fotos, perquè fes videotrucades… Coses així. La primera cosa que vam fer va ser intal·lar-li l’aplicació de WhatsApp i de videotrucades i un joc, que es deia Botones y tijeras. S’hi va enganxar d’una manera brutal. Va substituir-li la tele. Quan arribaves no estava asseguda mirant la tele sinó, que estava supercontenta pels nivells que anava superant. Fèiem fins i tot competicions i ella em guanyava a mi. Va passar a això i a jugar a la brisca online amb el meu tiet en ple confinament. La meva iaia no tenia ni idea d’internet, però al final veus que tot això funciona com a incentiu. Van provant més coses i sense adornar-se’n van aprenent. En el cas de la meva àvia, els jocs van ser clau en aquest aprenentatge.
Vostès són enginyers electrònics. Quina societat estem creant amb tot això?
Nosaltres veiem la tecnologia com una eina que pot ajudar o que pot enganxar la gent. És qüestió de com la utilitzis. Nosaltres la intentem aplicar des d’un punt de vista no paternalista. Que hi puguis fer el que tu vulguis fer. Si amb una videotrucada pots parlar amb el teu net, que se n’ha anat a Austràlia, ostres!, això és una eina que abans no existia i que ara et permet connectar-te amb els teus. Si l’eina també et permet estar tot el dia connectat a Instagram, aquesta és la segona cara. És cert que s’ha d’anar amb cura. Però passa igual amb els perfils de gent gran. Diem “gent gran”, però es tracta d’un col·lectiu enorme. Els col·loquem a tots dins el mateix sac, però no és així. Hi ha gent de més de noranta anys que pel que sigui ha tingut més interès a fer servir les noves tecnologies –o que la seva feina tenia a veure amb la informàtica– i que domina més que nosaltres tot aquest món: la intel·ligència artificial, el ChatGPT, tot… Hi ha gent que és molt més jove i que potser és analfabeta. La tecnologia té moltes cares.
Els opiacis també ajuden, però poden ser molt perillosos…
[Riuen]. Correcte. En aquest sentit, la tecnologia és com un gabinet. Depèn de l’ús que en facis és bo o dolent, i jo no et diria mai que no en tinguis un a casa per a tallar les fruites perquè el pots utilitzar també malament. Al final, la tecnologia és una eina i hem de saber quin benefici o quin perjudici pot tenir. En aquest sentit, per exemple, s’ha demostrat que en el col·lectiu jove l’increment en l’ús de la tecnologia provoca més soledat no desitjada. En canvi en la gent gran aquest increment provoca una reducció d’aquest sentiment. I és per l’ús que en fan. Quan comencen a utilitzar la tecnologia com a persona gran el que fas és connectar-te més amb la teva família, de cop estàs més informat, et tornes a sentir inclòs en la família i la societat… Nosaltres pensem que en el segment de les persones grans la tecnologia pot tenir un paper molt bo, però som els primers que com a tecnòlegs ens fa moltíssima ràbia que provoqui també aquestes autèntiques muralles en la societat. Jo diria que ara fins i tot s’estan creant diferents classes socials segons el nivell d’habilitats digitals que tinguis. Ara ja no són els diners, sinó com utilitzis la tecnologia fa que estiguis en una part més alta o més baixa de la jerarquia social. Moltes persones grans amb menys habilitats digitals ara mateix estan més baixos en la jerarquia perquè tenen més dependència i depenen dels seus fills perquè mirin els diners del banc o perquè els expliquin com van les votacions al seu poble.
Són vostès doctors Frankenstein. Creen criatures que nos saben què poden acabar causant…
Sens dubte, quan tu comences a innovar no saps allò com pot acabar. La nostra clau és que estem en contacte permanent amb els clients. Podem veure si allò li funciona o no, què falla, com se sent, en quins punts es frustra o per què no es frustra, com ho veu la família… Mantenint aquest contacte tan proper vas veient cap a on va tot…
Un dia pots entrar a una residència i trobar la gent d’una sala jugant a la brisca amb no sé sap qui amb la tauleta i passant de tots els presents…
Si passa això, haurem de recular potser? Som molt lluny d’això, però. Crec que hem de tenir aquesta preocupació cap al col·lectiu jove. Hi ha moltes empreses que es dediquen a aquest problema, que és un gran problema. Com hem dit, les connexions digitals estan acabat amb les presencials, que no donen la mateixa plenitud. Però amb el col·lectiu de les persones amb menys habilitats digitals no som en aquest punt. Aquest no és encara el risc.
La clau nostra és tenir aquest contacte amb la gent gran, però hi ha moltes empreses al sector digital que fan més gran aquesta muralla, perquè busquen l’última tecnologia, la novetat. I això cada vegada ens allunya més de la gent que no ha tingut temps d’adaptar-se a les tecnologies més bàsiques. Com més avanci la tecnologia, si ho enfoques cap a l’accessibilitat, més ens permet que la gent ho tingui més fàcil. Si algú per problemes de mobilitat no pot escriure, ara ho pot fer amb un àudio o amb una ordre al ChatGPT. Però si les empreses se centren només en tot el que avança la tecnologia sense mirar la gent que la fa servir, això sí que és un problema
Volia preguntar-los exactament per la intel·ligència artificial…
En aquest sentit, la gent ens pregunta sovint si la bretxa digital augmenta o disminueix…
Per exemple…
Molta gens ens demana què passarà quan no existeixi la generació que ara és el nostre client. Nosaltres ho veiem d’una altra manera, amb una visió confirmada pels diferents estudis. La bretxa digital està augmentant. Cada cop la tecnologia avança més ràpid. I cada cop la tecnologia deixa més gent enrere i s’enfoca només en el jovent. D’aquí a deu anys el problema no serà el WhatsApp, però serà que tot funcionarà amb criptomonedes o que tot seran agents d’intel·ligència artificial que ho faran tot per a tu i tu no sabràs què passa dins aquella caixa negra. A Bleta sabem que ens hi hem d’anar adaptant, perquè la bretxa digital s’anirà transformant. Ara mateix creix. La innovació tecnològica i la gran pressió que pateixen les tecnològiques fan que només s’enfoquin cap al col·lectiu jove i que deixin tota la gent enrere. I cada cop aquest col·lectiu es fa més petit.
Curiosament, el col·lectiu jove sol ser el que té menys diners… Els jubilats guanyen més!
Ells ho veuen d’una altra manera. Entren pels joves, que tenen més incentius per provar coses noves. Des d’aquesta joventut, que ara és el referent tecnològic, pretenen expandir-se cap a altres edats. L’iPhone, el van començar els joves, que són els que fan cua per comprar-ne la darrera versió, però després cada vegada més va arribar a altres sectors. Els joves, doncs, són el punt d’entrada de les innovacions tecnològiques, però el problema és que cada cop arriben a menys gent i més gent en queda exclosa.
Es guanyen vostès la vida?
Encara no. Com a treballadors, sí, però l’empresa seria rendible ara mateix si ens mantinguéssim petits. Però hem volgut jugar a un altre joc, que és créixer.
S’endeuten per invertir?
No.
I com ho fan?
Tenim inversors d’impacte. Hem fet dues rondes d’inversió. Se’ns acosten inversors que busquen aquest impacte social, però volen també un impacte global. I han entrat a formar part de l’actiu de Bleta. Facturem la tauleta des del principi, però també ens hem mogut amb subvencions, ajudes, premis… Hem guanyat moltes coses petites que han estat suficients per fer cada nou pas, tenir els primers sous, constituir l’empresa… Però va arribar un moment en què la injecció de capital va ser necessària i això ens va permetre arribar més lluny.
Aquesta gent que inverteix en vostès tenen més aquest interès social o creuen que estan fent una bona inversió econòmica?
Al final són inversors. I nosaltres, una empresa que també ha de buscar la rendibilitat. No som una ONG ni una gent que només busca aquesta rendibilitat econòmica. Som al mig. Som una empresa social. Els inversors –més aviat, els fons d’inversió, perquè ja no són inversors individuals– que també hi han entrat, gent molt potent, ha confiat en nosaltres.
Però quin motiu els mou?
Hi entren per les dues coses. En primer lloc, creuen que una empresa amb impacte social és més resilient. Aquesta és la seva tesi d’inversió. Pels estatuts, els fons han d’invertir també en empreses d’impacte social. Creuen i defensen –i nosaltres també ho pensem– que el fet que tu tinguis un propòsit darrera i que sigui social et fa més resilient. Perquè t’ho muntaràs com sigui per resoldre el problema que et té obsessionat. Per tant, defensen que les dues coses van alhora. No han d’escollir.
I per què Bleta? D’on van traure aquest nom?
[Riuen]. Perquè veiem com funciona una startup, hem d’anar molt ràpid i amb pocs recursos. El dia anterior a presentar-nos a una subvenció, just abans de constituir-nos, encara no érem ni empresa, érem en una sala com aquesta, a les set o les vuit del vespre, havíem acabat una reunió i estàvem rebentats del cap. En aquell moment vam veure que no teníem encara nom i que l’havíem de trobar allà mateix. Un company que era al costat va dir: “¡Pues Bleta, de tableta!”. Ens vam mirar i vam dir: “Ho tenim. S’acaba la reunió!”. Després vam veure que funcionava perquè molta gent es recordava del nom de l’empresa pel producte que els oferim.
