L’espai continua sent un dels sectors més atractius a nivell mundial. Sense anar més lluny, la humanitat ha estat obsessionada amb saber que hi ha més enllà del planeta des de pràcticament sempre. Però, la tecnologia ha acostat encara més l’espai a la vida quotidiana i a mesura que s’ha anat necessitant utilitzar-lo, més empreses han sorgit preparades per fer-se un lloc a la cursa espacial. Davant de la gran afluència d’empreses que han començat a mirar el cel, molts inversors han fet el mateix, creant així un ecosistema únic on les companyies poden desenvolupar els seus productes amb finançament d’altres actors privats. Tot i així, la col·laboració pública -necessària en molts nivells- encara és una mica reticent a invertir grans quantitats de diners en aquests projectes. “Els projectes necessiten clients i els més potencials del sector espacial són els governs”, diu Joan de Dalmau, expresident de la International Space University.
“Els governs haurien de començar a garantir que compraran els productes d’aquestes companyies espacials”, explica Jose Achache, expert en New Space i director general d’Altyn. Ho fa en el marc del New Space Economy Congress 2022, un esdeveniment organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona reuneix tots els actors que formen aquest nou ecosistema espacial: inversors i empreses. Achache assegura que és necessari que els governs inverteixin en empreses espacials, però també assegura que si no hi ha recursos, “han d’invertir en educació perquè hi continuï havent idees innovadores”. Així doncs, no és només una qüestió de finançament directe, sinó també d’intentar mantenir l’ecosistema: “Crec que Europa encara no ha avançat tant com d’altres llocs del món en inversió pública en l’espai”, confirma el mateix directiu.
Un dels primers problemes que tenen les administracions públiques per invertir en aquests productes és la falta de rendibilitat a mig termini. I és que, tal com explica Borja Ballasté, Bussiness Angel en projectes de Deep Tech, “no és possible veure resultats de manera tan ràpida com en d’altres sectors”. En aquest sentit, els experts recorden que perquè un producte espacial sigui eficient necessita entre quatre i cinc anys. “No es veuen resultats en dos anys com en d’altres empreses”, diu Ballasté, qui també remarca que el creixement d’aquestes empreses un cop arribat al break even és més accelerat: “El que busquem és creixement i necessitem que els empreses en les que invertim tinguin alguna cosa única que els faci créixer”, diu l’inversor.
Tot i això, el finançament públic no és un somni sinó que en alguns casos es pot convertir en una realitat, tot i que no sigui de la manera que les empreses esperen. De fet, Ballasté identifica tres maneres de les quals les administracions públiques s’acosten a les empreses. La primera, segons el Bussiness Angel, és la co-inversió, és a dir, recursos privats i públics. D’altra banda, Ballasté també comenta que una altra de les maneres d’ajudar a les empreses és “buscant el seu primer client”, ja que els recursos de les empreses són limitats i les administracions poden obrir moltes portes. “La tercera i més utilitzada però menys útil” -en paraules de Ballasté- és la creació de programes per buscar solucions. “Moltes vegades els diners se’ls queden les empreses més grans en aquests casos”, defineix l’inversor.
El capital privat lidera el sector
Els inversors privats segueixen sent els màxims responsables del capital que obtenen les empreses i el sector espacial no és una excepció. De fet, moltes companyies han estat finançades per capital privat. “Les empreses van per fases i un cop han passat la primera és quan nosaltres entrem en joc”, explica María Granero, cap de compres de servei d’enginyeria, espai i defensa d’Airbus. Ella mateixa reconeix que el creixement empresarial va lligat al potencial i el talent de les persones i ho exemplifica amb ella mateixa, que va començar treballant en el sector automobilístic i ha escalat a l’espai. Segons Granero, ara mateix s’inverteix en sectors molt concrets en l’espai. “Busquem empreses que innovin en Intel·ligència Artifical, ordinadors quàntics o altres classes d’alta tecnologia a l’espai”, diu la directiva.
Un altre dels inversors que ha participat a les jornades és Martin Rusnak, consultor de desenvolupament del Mercat de l’EUSPA. Ell ha explicat com ja tenen alguns programes que estan dedicats al finançament de les empreses emergents que busquen fer-se un lloc a l’espai. L’últim del que ha parlat acumula 1.000 milions d’euros per invertir en diferents start-ups, una gran xifra que pot ajudar a canviar els ritmes d’algunes empreses emergents. “Al final, trobar diners per començar és molt senzill, la situació es complica quan aquests diners s’acaben i les empreses no tenen clients o bases per continuar”, lamenta Ballasté.
Focalitzar els esforços en el producte
Una de les primeres coses que busquen els inversors, tant públic com privats, és la capacitat de resolució de problemes que tenen les empreses emergents. En aquest sentit, en un mercat nou i complicat com és l’espacial s’ha de saber “buscar la part que fa a les empreses úniques”, explica Achache. Ell mateix reconeix que al principi de la seva carrera se centrava en mirar el mercat i després el producte, però ara assegura que busca les persones. “Les solucions i la cobertura de les necessitats s’ha convertit en un requisit essencial per mi a l’hora d’invertir”.
Sigui com sigui, tots els ponents coincideixen en demanar que hi hagi més finançament públic per a aquestes empreses emergents que es volen fer un lloc en el mercat espacial, ja que acaba sent una cursa intensa on no totes poden arribar per molt bones que siguin les idees. D’aquesta manera, cal més inversió per rellançar l’ecosistema espacial, ja que tal com explica Granero: “Els recursos poden ajudar a què aquest ecosistema sigui més ràpid, més eficaç i més eficient”.
