El món cripto avança a marxes forçades cap als corrents centrals de la inversió. El passat mes de gener, la SEC estatunidenca -l’equivalent a la federació nord-americana de la Comissió Nacional del Mercat de Valors a l’Estat- va aprovar els ETF al comptat de Bitcoin; és a dir, un mecanisme pel qual els inversors institucionals i els seus clients retail poden afegir a les seves carteres l’actiu creat per Satoshi Nakamoto com si fos qualsevol altre valor. La marca més coneguda de l’univers financer de la Blockhain esdevé, llavors, una commodity: una sort d’or digital guardador de valor a la cadena de blocs. Subjecte a les fluctuacions del mercat, Bitcoin se situa actualment en els 56.000 dòlars, després d’haver-se estabilitzat el 2023 per sota dels 25.000 -i havent assolit, abans del conegut com a halving; el procés pel qual es retalla el premi pel minatge de la moneda, prop de 67.000 dòlars-. El regulador borsari de Washington, vist l’èxit entre els compradors tradicionals d’un segell abans vist com a problemàtic -especulador en el millor dels casos, en el pitjor vinculat, fins i tot, a fets delictius-, sembla preparat per fer un segon pas: l’entrada a la borsa tradicional d’Ethereum, la gran cadena de blocs del món web3. ETH, la criptomoneda que s’hi vincula, rebria la pròxima setmana el permís per operar al comptat en els mercats a l’ús; amb unes implicacions, segons el parer del sector, molt més profundes que el cas del seu germà gran. “És la decisió natural”, explica a Món Economia el CEO de la inversora CommonSense, Edu Forte.
El regulador estatunidenc ja va trencar una munió de tabús interns amb el sí a Bitcoin: el president Gary Gensler, fins i tot, va reconèixer que no aprovava la inversió en l’actiu, si bé la demanda institucional i particular obligava a consumar l’entrada de la cripto als parquets novaiorquesos. Com recorda la professora d’Economia a la UPF-Barcelona School of Management i experta en el sector financer Luz Parrondo, les dificultats per a Ethereum podien arribar a ser encara més grans. La SEC, apunta, “sempre ha estat molt reticent a aprovat ETH”, atesa la seva munió de possibilitats més enllà del pur caràcter com a actiu financer. “Ethereum ofereix moltes més utilities” –smart contracts i aplicacions programades justament a sobre de la cadena de blocs- amb les quals Bitcoin no compta. A diferència del gran actiu, Ethereum opera com a “tecnologia per a transaccions empresarials”. Les reticències institucionals, però, tenen poc fonament a parer de l’experta, atès que tant la moneda com totes les activitats que l’envolten “tenen una rigorositat, són robustes i estan autoregulades pels inversors”.
La gran distància que marca ETH respecte de Bitcoin i altres monedes similars -pures portadores de valor, properes a una commodity física, com un metall preciós o una matèria primera- són aquests smart contracts; aquesta capacitat transaccional per a activitats empresarials al món cripto. Forte l’equipara amb una botiga d’aplicacions. “La majoria de coses que coneixem al món cripto pengen d’Ethereum”, explica l’inversor, o de sistemes compatibles amb les seves operacions. Així, la moneda guanya un segon valor, més enllà del potencialment especulatiu: serveix, segons el símil de Parrondo, com una fitxa per adquirir productes d’una màquina expenedora: “Ethereum és una plataforma que dona solucions tecnològiques a models empresarials de tota mena. La moneda és el mitjà pel qual el valor o els acords o intercanvis del servei es possibilita”.
És precisament aquest caràcter empresarial el que fonamenta el valor d’ETH, com a moneda clau d’Ethereum, de forma molt més sòlida que Bitcoin. A diferència de la percepció clàssica del mercat cripto, aplicable a actius més eteris, menys relacionats amb una activitat de valor -com els bescantats NFTs, ja oblidats-; les bases emprenedores i creatives que ofereix el nou integrant de les carteres borsàries és, potencialment, molt menys volàtil. I ho és, a més, perquè els mateixos inversors i directius tenen sovint més interès en una estabilitat que no pas en guanys a curt termini. “Si el teu model de negoci necessita una cripto -com és el cas dels que operen a Ethereum- la volatilitat no és desitjable; vols que el preu pugi perquè al consumidor li interessa el negoci”, argumenta Parrondo, que allunya els “guanys especulatius” vinculats a altres verticals. Així, afegeix Forte, la inversió en Ethereum guanya molt més valor, atès que no només funciona com un actiu financer; sinó que pot servir per funcionar amb relació a serveis dins la mateixa blockchain. “Fer transaccions nominalment cada cop serà més car”, apunta l’expert; atès que, amb més inversors i més demanda, el preu d’operar a la cadena de blocs pujarà. Així, “pagar serà més barat”, en tant que les monedes que es comprin ara garantiran serveis a preus corrents en el futur.
Un trencaclosques regulador
Gran part dels dubtes que Ethereum generava sobre les institucions financeres estatunidenques venia sobre la dificultat per definir -i, per tant, emmarcar per elaborar normatives- l’actiu. De fet, Forte considera que “estem davant d’una nova assett class”; un nou tipus de valor que reclama la seva aproximació normativa explícita. Bitcoin, apunten els experts, era més fàcil de ficar al seu calaix correcte, atès que, al cap i a la fi, és “un sistema monetari”. La relació amb projectes empresarials, així com el conegut com a staking -la reserva d’ETH per ajudar a operar la xarxa, que genera valor per al propietari, una sort de dividend-, amenaçava d’apropar aquesta mena de monedes al model de les securities, és a dir, el de les accions tradicionals de les empreses cotitzades. Això, a parer de Parrondo, hauria estat un error; i un obstacle important per a la innovació i l’operativa del sector. Els operadors, alerta, “haurien de passar unes regulacions com si foren institucions financeres; seria descabellat i contraproduent, sense cap sentit”. L’atorgament dels ETF al comptat facilita les coses, i desapareix el risc que contemplaven els inversors. Ara bé, la història legal no s’ha acabat encara: “Queda camí per recórrer, no es pot tractar com una commodity a l’ús per sempre”. La SEC, i els seus homòlegs arreu del món -el MIC europeu ha estat “pioner” en la lectura del món cripto- hauran d’aprendre dels fets consumats.
Ho hauran de fer, a més, amb un ecosistema molt més ric. A parer d’ambdós experts, l’entrada en activitat dels ETF dde la moneda d’Ethereum és poc menys que una garantia que altres monedes molt menys populars i establertes, però similars a ETH, com Solana, també hi tindran accés en el futur. “El més important és normalitzar-ho, traure la incertesa”, comenta la docent de la UPF; especialment per als projectes fonamentats en aquestes estructures. Per a Forte, de fet, la clau és que aquesta irrupció en les carteres borsàries es vegi com una oportunitat per expressar la part empresarial. “Si només es veu com un actiu refugi, com Bitcoin, serà una mica decebedor; el més interessant és veure tot el que hi ha per sota, un petit ressorgiment que incentivi nous projectes interessants; tots ells a Ethereum”, imagina.
Interès del mercat
Si aquestes operacions per part de l’SEC, o qualsevol organisme regulador borsari, s’acaben duent a terme és, sovint, per la demanda dels inversors institucionals. De fet, poques hores després de confirmar l’ETF de Bitcoin, ni més ni menys que BlacStone va ser el primer a demanar l’igualament al comptat de la moneda d’Ethereum. Al seu torn, les carteres institucionals cerquen activar l’accés general a aquests actius digitals per una intensa demanda dels seus clients, els inversors retail, interessats cada cop més a incorporar als seus portfolios opcions com BTC o ETH. El sí estatunidenc “amplia un mercat clau, que ofereix una validació més global”, subratlla Forte. Això obre les portes als estalviadors i inversors més clàssics, per als quals accedir al món cripto sense una institució intermediària suposa una important dificultat. La complexitat d’Ethereum respecte de Bitcoin no serà, a parer de Parrondo, un problema per al comprador final precisament per aquesta confiança de les corporates. “El retail entra a un ETF per recomanacions, pel que diu un analista”, comenta la professora. Cert és, però, que a diferència dels actius monetaris o financers clàssics, Ethereum -i les monedes que operen de forma similar- reclama “una anàlisi més fonamental que tècnica”; si bé el mercat ho entén “cada cop més i més”. “Ja estan molt preparats, no és gaire diferent de la lectura d’altres criptoactius”, conclou.
