“Ningú compraria una calculadora que falla un 15% del temps“, sentencia el catedràtic d’intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya Ulises Cortés. L’acadèmic mexicà, tota una referència en els estudis de la IA a Catalunya, rebla així els discursos “tecnosolucionistes” sortits de l’edició del 2024 del MWC, obsessionada amb l’automatització, els LLM i els chatbots per a l’atenció al client. La d’enguany ha estat una edició dedicada a la IA, la tendència global d’ençà del llançament de models de llenguatge de cara al públic com són Chat GPT o Copilot -antic Bing Chat-, sortits dels cervells d’OpenAI i Microsoft. Les tecnologies disponibles per a usuaris i empreses generen reaccions divergents: mentre que grans noms del vessant empresarial observa “una transformació, fins i tot una revolució” –en paraules de la que fora directora de Machine Learning a Twitter i actual CEO d’Alinia Ariadna Font Llitjós–; una part de l’acadèmia mostra més que dubtes. “Hi ha qui pensa que amb màquines més grans se solucionen els problemes socials, i no és així”, respon Cortés.
La Intel·ligència Artifical, abans que res, és un camp científic amb dècades de vida, extremadament ambiciós en els seus objectius. Arran de la recerca, com en totes les tecnologies avançades, apareixen solucions encarades al negoci, o bé a l’usuari final: des dels xatbots fins als models lingüístics, afegint-hi eines de text a imatge com Dall-E o Midjourney, en bona part d’ençà del 2017 amb la creació de noves arquitectures per a l’aprenentatge de màquines profund. Amb els anys, explica el director de l’àrea digital del centre tecnològic Eurecat Joan Mas, “les solucions basades en IA van tenint cada cop més capacitat i funcionalitat”. Moltes, sí, però encara amb escletxes: es tracta del que els creadors de moltes de les aplicacions més exitoses anomenen “al·lucinacions”: errades, fins i tot invencions, per part d’una màquina que ofereix dades, cites, noms o fins i tot fets històrics falsos. Per a la majoria dels proponents d’aquestes tecnologies, es tracta d’un problema d’entrenament. “Un model lingüístic ha de ser entrenat, testejat, s’hi ha d’aconseguir un resultat estadístic que garanteix que, en un percentatge elevat dels casos, la resposta és bona”, declara Mas. Diversos experts, però, apunten en una direcció contrària: les “al·lucinacions” no són un bug, formen part de la IA. “El que no volen reconèixer és que tenen màquines que cometen errors tan grans”, exposa Cortés.
Font Llitjós, per la seva banda, advoca per un “alineament”; una maduració de les tecnologies que acabin per concretar els seus usos, les seves necessitats, el seu abast i fins i tot les seves regulacions. Per a l’experta, l’elevadíssima penetració d’eines d’intel·ligència artificial –no només els models de llenguatge, sinó la IA predictiva, entre altres aplicacions– “són un martell, però no tot el que fem són claus”. És a dir, cada eina té un rang, d’utilitats; i les diverses solucions basades en IA no serveixen, com a mínim totes elles, per cobrir el conjunt de demandes d’usuaris i empreses. La forta entrada, en velocitat i potència, de la IA al món empresarial i al dia a dia dels usuaris es veurà, prediu, “frenada per un toc de realitat”: no perquè persones i companyies la rebutgin, sinó perquè s’hi acabi descobrint el seu veritable encaix, i només allà on funcioni cada eina, aquesta es farà servir. Quedarà clar, reitera, que “en algunes coses és un avantatge, però en altres pot ser un risc”.
Per a l’empresària, hi ha utilitats clares, així com límits clars, per als models lingüístics de la IA. “Un LLM serveix per fer brainstorming, validar idees, fer esborranys. Però quan busques una cosa de precisió, no t’ho podrà dir”, declara. “No t’has de refiar al 100% del que et diguin”, alerta per la seva banda Mas, en defensa d’un element humà al costat de qualsevol copilot robòtic. Més llunyà a aquestes solucions es mostra Cortés. “No són intel·ligents: són màquines de càlcul que trien la probabilitat en la següent paraula d’una oració”, analitza el catedràtic. Ateses aquestes limitacions, coincideixen tots els experts consultats, el sector privat ha anat molt més ràpid que l’administració: les noves tecnologies han arribat molt abans que les regulacions que les certifiquen i homologuen. Europa hi ha introduït els primers marcs legals, fet que constata les noves exigències al sector: “Haurem de ser molt més curosos a l’hora de validar aquestes solucions, i això tindrà un impacte en el seu desenvolupament”, explica el dirigent d’Eurecat. Malgrat els curts avenços de Brussel·les, Cortés reclama un embat institucional més potent. “L’estat no fa res per protegir els usuaris, o fa molt poc. No entenen els possibles mals usos” de les eines, lamenta.
La “força bruta” de la IA
Per a Cortés, l’arribada de les solucions relacionades amb l’aprenentatge profund, com són ChatGPT i altres models lingüístics, prové d’uns clars interessos empresarials. “Hi ha hagut una excessiva cobertura mediàtica de tot allò que existeix; i molta part és desinformació”, critica l’acadèmic, tot acusant els mitjans d’haver “inflat la bombolla” amb un “màrqueting gegantí” en favor de les grans empreses darrere d’aquestes solucions. Font, per la seva banda, reconeix aquesta desinformació, i reclama un millor entrenament digital per als potencials usuaris. “La gent mateixa s’ha d’informar; si no, caurà en moltes coses”, alerta. El potencial d’aquestes eines, però, és limitat, a ulls del catedràtic de la UPC: si bé és cert que “s’han aconseguit cotes de millora molt elevades” en els darrers anys pel que fa a la producció de textos, imatges o vídeos, els avenços veritablement trencadors “no es poden fer amb força bruta; i el deep learning és força bruta”. A més, l’investigador celebra les respostes d’algunes companyies a aquestes aplicacions: cal recordar la denúncia del New York Times contra Open AI per fer servir els continguts del diari per entrenar el seu model lingüístic. “Molt poques empreses han tingut el volum econòmic per reclamar la seva propietat intel·lectual”, explica Cortés; tot afanyant les institucions a “aturar aquesta pirateria”.
Més enllà del GPT: les diverses solucions automàtiques
Val a dir que, com no es cansen de reiterar els centenars de directius que han passat pels stages de l’MWC, la IA no és només Chat GPT –hi ha qui afirma que no podrien ser més diferents, de fet–. Les solucions basades en aquest àmbit de recerca són diverses, i cadascuna té el seu encaix en cadenes de valor des de la indústria fins a les oficines, passant per la salut o l’educació. “En les empreses industrials, per exemple, interessa molt explorar la capacitat predictiva de la IA, basada en dades històriques”, raona Mas. Qüestions com l’anàlisi de mercat, el manteniment previ de la maquinària o projeccions de vendes d’acord amb xifres d’anteriors exercicis estan en la mà d’aquests models predictius, que busquen dibuixar línies de temps a futur sobre coneixement ja disponible. “Té també grans possibilitats a la salut”, afegeix, sempre comptant amb el component humanista: “no com a substitut del metge, sinó com a eina de suport”.
En aquest sentit, les solucions basades en IA, tal com ho entén Font Llitjós, acabaran formant part d’un menú més ample de suports tecnològics, tant per a empreses com per a l’usuari final. “Continuarem apostant per la IA, però no necessàriament la generativa: altres intel·ligències artificials, o coses més tradicionals. Una combinació de tècniques ens ajudarà”, recomana la directiva, tot alertant que “si ho fiem tot a l’última solució que ha sortit al mercat, no avançarem”. Amb el pas del temps i l’escalada dels usos, a més, cada empresa, col·lectiu i persona haurà d’acabar entrenant els models que faci servir perquè s’apropin a les seves necessitats i preferències. “Si vols que una solució entengui realment la teva empresa, has de definir i donar context”; amb entrenaments amb milions de dades. Entrenaments, alerta l’empresària, sovint extremadament costosos; una altra de les alertes que posa sobre la taula Cortés. L’escala econòmica que proposa l’adveniment de la IA perilla aprofundir les ja importants desigualtats, tant socials com en ecosistemes empresarials cada cop més tendents a les multinacionals gegantines. “Volem que la societat creixi, no crear hiperrics en bombolles tecnològiques”, critica el catedràtic.
Perills laborals, perills climàtics
Des del punt de vista de Mas, la millor versió de la IA és aquella que va acompanyat d’un humà que la interpreti, aprofiti allò que funciona i rebutgi les equivocacions i “al·lucinacions”. “La presència de les persones, que hi siguin al loop, és important”, sosté, si bé reconeix que “pot haver-hi algunes feines que quedin substituïdes per aquestes eines d’IA”. Ara per ara, els principals afectats d’aquesta tendència a l’automatització són els treballadors d’atenció al client, ràpidament reemplaçats per xatbots i altres eines de generació de textos o veu. No només, però: segons va publicar a principis de febrer el portal estatunidenc Bloomberg, des del maig del 2023 les grans tecnològiques nord-americanes haurien acomiadat més de 4.000 persones en processos relacionats amb l’entrada d’eines d’IA. Fins i tot tasques d’alt valor afegit, com ara la programació de software, es poden veure afectades. “Amb una eina de suport, un bon enginyer multiplicarà la seva producció per un factor elevat. L’expert no desapareixerà, però a una feina per a la qual calien cinc persones, ara en caldrà una”, observa Mas.
Més enllà de la qüestió del món laboral, els experts consultats recorden els elevats efectes mediambientals de la gran infraestructura necessària per a una veritable expansió de les solucions amb IA. “Amb milions d’usuaris, el dispendi ecològic serà enorme”, alerta el catedràtic de la UPC. Tots els experts consultats reconeixen l’escletxa mediambiental, si bé Mas assegura que el sector està fent feina per resoldre-la: el disseny de microxips més energèticament eficients, o la creació de millors algorismes que “facin les mateixes coses amb menys energia” és un camí; però sembla lluny de ser definitiu. El mateix dirigent d’Eurecat afegeix un matís: “tot això està molt bé, però si cada cop posen més data centers, el consum s’acumularà igualment”. En aquest sentit, Cortés reconeix que el potencial tecnològic hi és, si bé “no hem de fer tot allò que podem fer”.
