Barcelona és un pol d’innovació sota els ulls d’Europa. Considerada el hub tecnològic més important del sud del continent, la capital catalana ha obert diferents verticals innovadores al llarg dels anys. La més prominent, però, ha estat la salut, un sector que ha patit innumerables crisis -l’última, lligada a la pandèmia- i on hi ha una clara necessitat d’ampliar i millorar els recursos. Davant de l’auge de les empreses que s’hi dediquen, Barcelona s’ha convertit en la casa de moltes institucions -públiques i privades- que treballen per a millorar aquest àmbit. Des d’empreses d’automatització de processos fins a nous centres de recerca per a la investigació de malalties, la capital catalana acull un nombre prou elevat d’organismes que hi posen el focus. Una dècada després que el sector comencés a agafar força, els pioners en aquestes activitats continuen al cim de la innovació, i han aconseguit que la ciutat destaqui pels seus projectes innovadors, però també han fet realitat allò que semblava impossible: posar la col·laboració publicoprivada en el centre de l’equació.
No hi ha dubte que la salut s’ha convertit en un pilar essencial per l’economia productiva de la ciutat, però també del país. No és d’estranyar que les empreses hagin inundat la capital amb idees innovadores en aquest camp, que a la vegada han creat la necessitat d’institucions públiques i privades per aglutinar tota aquesta força, ordenar-la i fer-la créixer, més enllà de la ciutat. “Fa 10 anys no ens esperàvem que el sector arribés fins aquí”, assegura Cristian Pascual, president del Barcelona Health Hub (BHH). Per a ell, les institucions han aconseguit allò que una dècada enrere era poc més que una entelèquia: “Crear un ecosistema”. Un que, precisament, ha estat el trampolí de moltes companyies, que hi han trobat un paraigua sota el qual innovar amb seguretat: “Fa 10 anys no hi havia cap ecosistema, el vam construir nosaltres”, remarca Marta Antúnez, directora de Wayra a Barcelona.
Tot i això, en 10 anys han canviat molt les coses en el món de l’emprenedoria digital, sigui per part dels mateixos emprenedors, com d’aquestes institucions que fan de mecenes i espais de reunió. “Quan vam crear el Tech Barcelona ningú parlava d’start-ups”, explica Juan Baselga, director de relacions institucionals al Tech Barcelona. Per a ell, construir aquesta xarxa d’empreses emergents necessitava un espai físic, un lloc on localitzar tot el coneixement i Barcelona era la ciutat perfecta: “També va molt lligat a la manera de fer dels catalans”, diu el directiu que assegura que “apretem perquè les coses es moguin”. En el camp de la salut, el Tech Barcelona va arribar més tard, però va fundar un espai únic pel sector, ja que “és líder”, argumenta Baselga. Una opinió similar té Yolanda Pérez, directora del BStartup i Hub Empresa del Banc Sabadell. Quan ella va començar el projecte no hi havia altres bancs apostant per les empreses emergents. “Una década més tard tenim més de 2.000 start-ups clients a Catalunya, 5.000 a tot Espanya, i hem fet préstecs amb un valor total de 1.300 milions d’euros. I hem invertit directament en més de 90 start-ups, 19 d’elles del sector salut”, remarca la directiva.
Ara bé, no totes les institucions han continuat fent la mateixa feina del principi. Algunes han canviat la direcció del seu projecte per adequar-se més a les noves necessitats del sector. Antúnez recorda que Wayra ajudava les empreses en les seves primeres fases. “Fa 10 anys érem una acceleradora”, explica la directiva, qui afegeix que en un canvi de rumb de la institució ara fa cinc anys es van començar a dedicar a invertir en projectes prometedors. En aquesta nova etapa, el sector de la salut va jugar un paper important, ja que les empreses relacionades amb el healthtech necessitaven més recursos en termes d’inversió. Precisament prioritzar aquest camp és el que va fer aquest 2024 el 4YFN, el congrés d’empreses emergents que comparteix espai i dates amb el MWC. Per a Pere Durán, director de l’esdeveniment, tenir un pavelló dedicat a la salut era una prioritat, perquè és un sector “amb moltes oportunitats econòmiques, però també socials”.
L’entrada al tauler de joc del Govern
Catalunya és la cinquena regió mundial en la captació de projectes d’inversió estrangera relacionats amb tecnologies en el sector de la salut. En concret, en l’últim informe sobre salut digital que es va presentar, s’explicava que només el 2023, s’havien aconseguit 600 milions d’inversió, una xifra que col·loca l’àmbit de la salut a la primera fila de la innovació del país. En el marc de la segona edició del Health Revolution Congress, Barcelona reforça la seva posició com a centre internacional en el sector de la innovació en salut digital. L’esdeveniment, el congrés més gran d’Europa en aquest àmbit, reuneix més de 2.500 congressistes de 50 països diferents i 200 ponents per parlar de noves solucions i tecnologies digitals en el camp de la salut. Aquest congrés, organitzat per Barcelona Health Hub (BHH) i impulsat per la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és un exemple de col·laboració publicoprivada, ja que compta amb el suport d’Acció de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona.
L’entrada en el tauler de joc del govern català ha estat progressiva. En aquest sentit, l’administració pública va començar a recollir dades de creixement del sector, no només de la salut, sinó de tot el panorama de la innovació a Catalunya, centrat en Barcelona. “Nosaltres donem la informació als rànquings, som els que posem dins del mapa Barcelona com a hub tecnològic”, confirma Jordi Aguasca, director d’Innovació i Transformació Tecnològica d’Acció. A part, el Govern -a través d’Acció- també ha ajudat a la dinamització del sector: “L’últim any, hem fet inversions per valor de 14 milions d’euros en empreses emergents”, diu Aguasca. Si bé és cert, però, que cada vegada hi ha més implicació per part del sector públic, les empreses i institucions privades continuen liderant la inversió. Una situació que els organismes privats encara veuen com un inconvenient. “Necessitem que tot aquest coneixement i innovació es transfereixin a la sanitat”, expressa la directora del BStartup i Hub Empresa del Banc Sabadell.
La possibilitat d’un vertical únic
Barcelona és una ciutat polifacètica en innovació, però el camp de la salut ha provat ser un dels més exitosos. Així doncs, mentre l’administració pública continuar assegurant que “tots els verticals són importants”, en paraules del secretari d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball i conseller delegat d’Acció, Albert Castellanos, en la presentació de l’últim informe català de salut digital, els directius del Barcelona Health Hub apunten que centrar-se en un vertical pot ser més beneficiós. “No hem de ser els millors en tot”, reconeix Eva Rosell, directora general del BHH, qui explica que “cal pensar en el sector salut com una porta de sortida a l’exterior”. De fet, aquestes declaracions segueixen la línia de les dels representants de les institucions, que asseguren que en els pròxims 10 anys cal col·locar Barcelona en el mapa mundial per obtenir més inversió estrangera. Aquesta missió, segons Chelo Fernández, directora de l’Observatori de la MW Capital, és la que tenen en la seva institució. Per a Fernández, la seva iniciativa com “l’enllaç entre Barcelona i el MWC”, ja que “som l’òrgan que dinamitza i promociona les empreses a l’estranger”.
La salut ha provat ser un camp clau per a la innovació barcelonina. 10 anys després, les principals institucions de la capital catalana reconeixen l’avenç del sector i argumenten que es pot convertir en el vertical més important de Catalunya. Amb demandes clares cap al creixement de la inversió pública i una mirada posada a l’exterior, els experts i directius es mostren esperançats amb el futur de la salut a Catalunya, però també la seva entrada en els rànquings de l’èxit a escala mundial, perquè tal com reconeix Durán: “Barcelona s’està convertint en el Digital Health Hub del món”.
