Els ciberatacs són un dels perills del segle XXI. Empreses, governs i fins i tot persones físiques han vist com les seves dades més personals i confidencials es feien públiques a internet o, per contra, han hagut de pagar grans quantitats de diners per mantenir-les privades. Amb aquest nou frau, institucions acadèmiques i governs es veuen obligats a adoptar noves eines de protecció, però també posar sobre la taula més educació en el camp per prevenir els ciberatacs des de l’arrel. En aquest context, un equip d’investigadors, amb la participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), impulsen el projecte Ciberseguretat per a la detecció, l’anàlisi i el filtratge de continguts falsos o maliciosos en entorns d’hiperconnectivitat (DANGER). Aquesta nova mesura es desenvoluparà durant els dos anys vinents per millorar la seguretat de les xarxes mitjançant eines que analitzin la informació i permetin la identificació maliciosa per a fer-ne un filtratge posterior.
“El projecte aborda les creixents amenaces digitals, com ara la desinformació i els ciberatacs, que representen riscos significatius per a la societat”, explica Jordi Herrera, coordinador del projecte i professor del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB. En aquest sentit, el professor reconeix que cal tenir una direcció clara per enfrontar els ciberatacs i que una eina com la que estan estudiant “pretén preservar la integritat de la informació en un món digital on la manipulació de dades és fàcil. En desenvolupar eines per detectar i combatre la desinformació, el projecte promourà un ambient en línia més fiable i segur en el qual els usuaris puguin confiar en la veracitat de la informació que consumeixen”. Segons la nota de premsa que ha presentat al respecte la UOC, aquesta nova iniciativa comptarà amb cinc àrees d’investigació específiques.
Seguretat a les xarxes 5G
La connectivitat mòbil per a xarxes 5G també suposa nous desafiaments en termes de confiança que és possible que les mesures de seguretat tradicionals no siguin capaces de solucionar de manera efectiva. El projecte plantejarà la creació d’una infraestructura de comunicacions descentralitzada a través de tecnologia blockchain, amb protocols de seguretat d’extrem a extrem que permetin garantir la confidencialitat de la informació que viatja per la xarxa.
Lluita contra la desinformació
El projecte DANGER, aprovat per l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), generarà solucions per detectar contingut fals mitjançant l’aprenentatge automàtic a fi de protegir els usuaris de les xarxes socials i els creadors de contingut davant dels deep fakes. D’aquesta manera, amb l’aplicació de la tecnologia blockchain es podrà rastrejar d’on ve la informació i la veracitat d’aquesta. Segons assegura la universitat: “poden ser eines valuoses per garantir l’autenticitat i la integritat del contingut i augmentar, alhora, la confiança en els mitjans digitals”.
Seguretat per a la internet de les coses
Els dispositius connectats acostumen a ser un dels punts febles des d’on els ciberdelinqüents ataquen, ja que són molt senzills i no tenen implementades mesures de seguretat efectives, per la qual cosa faciliten els ciberatacs. Al llarg del projecte, els investigadors volen desenvolupar sistemes de detecció, anàlisi i identificació d’atacs en entorns de IoT. Aquests sistemes fan servir tècniques d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per monitorar i analitzar contínuament el trànsit de xarxa dels dispositius. Segons ha indicat la universitat catalana: “Quan s’identifiquin patrons sospitosos o comportaments anòmals, es podran prendre mesures preventives, com ara bloquejar el trànsit maliciós o alertar l’usuari”.
Protecció contra els ciberatacs amb criptomonedes
L’increment del ransomware (segrestos de dades) ha estat vinculat a l’aparició de les criptomonedes com a mecanisme de pagament per cobrar el rescat de les dades segrestades. Des de la seva generalització, el nombre d’atacs ha crescut de manera exponencial i les estimacions de pèrdues per causa d’aquest tipus de codi maliciós no deixen de créixer: el 2021 van assolir els 20.000 milions de dòlars. Una de les investigacions de DANGER és la limitació d’aquests cobraments pel segrest i al mateix temps reduir-ne l’efectivitat. Per aconseguir-ho, els investigadors analitzaran els sistemes de transaccions amb criptomonedes per poder dotar-los d’eines que permetin el rastreig de les transaccions i la detecció d’usos il·legítims.
Seguretat de les criptotransaccions
Tot i que es puguin controlar els programaris perquè restringeixin la possibilitat de rebre atacs perpetuats des d’operacions amb criptomonedes, les criptotransaccions continuen sent un problema. El projecte cercarà noves solucions per protegir els usuaris que utilitzen legítimament aquests nous mecanismes de pagament per dinamitzar i fer créixer l’economia digital. “Per això, s’analitzarà la qualitat dels sistemes de pagament per dotar-los de l’escalabilitat, la seguretat i la privadesa que els usuaris necessiten”, reconeix la UOC.
