Les multinacionals del sector de les telecomunicacions s’han adonat que les noves estructures tecnològiques superen les seves capacitats individuals. Durant l’edició del 2024 del MWC, que se celebra durant tota la setmana al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, cinc de les corporacions de més abast global –l’alemanya Deutsche Telekom, la sud-coreana SK Telecom, l’àrab e&Group, la japonesa Softbank i Singtel, amb base a Singapur– han presentat una nova iniciativa per entomar un dels grans reptes del sector conjuntament: l’adaptació als seus models de negoci de la intel·ligència artificial. Les companyies s’han aliat per elaborar un nou LLM –un model de llenguatge automatitzat que serveixi, concretament, per millorar les tasques dins d’una corporació del seu sector–.
En una ponència posterior a l’anunci, el cap de tecnologia de Deutsche Telekom Abdurazak Mudesir assegura que, per l’abast del seu negoci, les telecomunicacions han de liderar el trànsit del públic general cap a la IA. “Les TelCo han de ser el xerpa”, raona el directiu, tot animant les companyies del seu sector a “agafar tot allò que ja està disponible com a fonament, entrenar-ho i capturar el seu valor”. En aquest sentit, per al CTO, l’aliança entre companyies pot transcendir, fins i tot, aquesta tasca. La cooperació anunciada aquest mateix dilluns pot fer que “els xerpes esdevinguin influencers“: l’ample espectre de clients que necessiten els serveis de les telecomunicacions podrien, assegura, fer-les servir d’exemple per fer el salt a l’ús de l’automatització. “Hem d’encarar el nostre mercat de pimes amb les solucions que hi podem oferir”, declara.
Les possibilitats d’aplicació de la IA al sector, segons els mateixos representants, semblen infinites. Entre els professionals que més lloen l’obertura de camp que suposa l’automatització destaca el cap d’intel·ligència artificial d’SK –companyia líder en connectivitat al mercat sud-coreà– SG Chung. “La IA pot automatitzar tasques, monitorar els automatismes, activar el manteniment predictiu… Estalviant importants costos a la indústria”, comenta el directiu. Davant aquesta munió de noves eines, la firma de Chung, juntament amb les altres quatre participants de la iniciativa, busquen donar vida a un model lingüístic que doni cobertura a “1.800 milions de consumidors i les seves dades”; i que, a més, serveixi de model perquè el sector TelCo desenvolupi, per dir-ho així, el seu propi idioma dins la IA.
L’establiment d’una fonamentació comuna, però, no impedeix que cada empresa i prestador de serveis acabi dient allò que li sigui més convenient. Si la cursa per la IA és una, raona la VP d’acceleració de la IA a Ericsson Elena Fersman, “hi ha molts perdedors”. “Hem de descompondre la cursa, fer-ne moltes, i que tothom ocupi el seu lloc al pòdium”, argumenta la vicepresidenta. Una aposta per xarxes obertes que permetin l’ús de mecanismes d’automatització serviria, segons Fersman, perquè “tot el sector pugui créixer” a sobre de les noves aplicacions. Una aproximació col·lectiva, a més, permet mantenir el ritme; en tant que “la tecnologia avança molt més ràpidament” que els coneixements de les empreses del sector.
Una tecnologia de portes endins
Val a dir que, si bé l’objectiu és acabar millorant l’experiència dels usuaris finals del sector de les telecomunicacions, moltes de les solucions automatitzades existents actualment van dirigides a optimitzar l’operativa de les mateixes empreses. En el camp del consumidor, la cap d’innovació del grup British Telecom, Harmeen Mehta, posa com a exemple la personalització: la lectura i agrupació de les dades i preferències de cada client permetria que les solucions automatitzades ofereixin productes concrets a cada objectiu, reduint i optimitzant costos comercials i millorant, assegura, “la satisfacció entre un x2 i un x3”.
Malgrat que aquestes tasques internes puguin ser parcialment alienes al comprador, els seus efectes es notaran en el consum; fet que, en paraules de Mehta, “farà que s’hi acostumin”. La millora d’estratègies de màrqueting, ofertes o gestions automatitzades de peticions, més enllà de les aplicacions secundàries sorgides d’altres salts operatius de caràcter intern, obligaran la competència a prendre els mateixos camins. “Totes les companyies acabaran adaptant-s’hi”, prediu l’executiva.
“Confiar” en la IA
Val a dir que, s’adapti a les necessitats internes de les TelCos o a la manera en la qual el consumidor s’endolla a la xarxa, els models algorítmics i la IA estan lluny de ser perfectes, especialment quan es tracta d’entendre els matisos del món on opera. “No és el mateix parlar amb un espanyol que amb un britànic; i ambdós són diferents d’un nord-americà”, descriu Mehta, en una crida a fer un esforç en la localització dels serveis. Una visió parcial i superficial –que exclogui qüestions no només regionals, sinó també racials o de gènere, de la seva producció– de la IA acabarà per reduir la “confiança” del públic en aquestes solucions –un fet crític, atesa la necessitat de dades de molts dels models al mercat–. “Molts d’aquests elements estan construïts per un cert grup de gent procedent de certes geografies”, critica l’oficial, en reivindicació d’aquests necessaris matisos. “La IA generativa no és només l’ús del llenguatge: serveix per augmentar el fet humà”, conclou.
