“Encara no coneixem xifres, però les sensacions… Costa caminar”, reconeix Carles Gómara, cap d’innovació de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat Acció. Després de tres anys terriblement anòmals a Catalunya, Integrated Systems Europe (ISE), el principal congrés del sector audiovisual, assegura haver aterrat per fi amb tot el seu potencial al país. El director general de la fira organitzada per les patronals sectorials Avixsa i Cedia, Mike Blackman, fa temps que s’ha marcat l’objectiu de superar el MWC, i considera l’edició d’enguany com un pas més per assolir-ho. Les expectatives de la vintena edició, d’uns 70.000 visitants, establirien un rècord històric per a l’esdeveniment, amb un salt del 15% respecte de la dada del 2019, la darrera celebració acollida per Amsterdam. L’èxit d’ISE és, per al president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Miquel Rutllant, una porta oberta perquè la indústria catalana es presenti de cara al món, si bé des de les associacions empresarials demanen no adormir-se al llorer. “Hem d’aprofitar que la fira sigui aquí, i faríem bé de mirar-nos el sector com una feina que encara hem fet a mitges“, declara Rutllant: el sector ha de fer servir l’ISE com a trampolí, i no “conformar-se que hi sigui”.
Entre pantalles, càmeres i ulleres de realitat virtual, la sensació és, com declara Rutllant, “d’alegria”. La quantitat de congressistes als passadissos del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, clarament superior a la d’altres edicions –malgrat que el dimarts inaugural sol ser la jornada de pitjor rendiment per a ISE–, no amaga una nova diversitat de perfils: una fira històricament enfocada al públic professional d’alt nivell obre aquest 2024 plagada d’empresaris d’altres sectors, joves, curiosos i estudiants, en clara competència amb un Mobile que busquen desbancar al capdavant del calendari firal barceloní. L’eufòria del sector català, però, respon també a un important creixement: el 2023 va deixar un salt en facturació per a les empreses dedicades a l’audiovisual de prop d’un 7%, fins als 7.500 milions d’euros. Un indicador, el d’activitat de negoci, clarament positiu; que contrasta necessàriament amb l’ambició de les empreses catalanes: “Encara queda molt camí per recórrer”, coincideixen Rutllant i Gómara.
Segons els experts consultats per Món Economia, la presència catalana a l’ISE d’enguany demostra que “la seva gran fortalesa és la diversitat”: com recull un recent informe d’Acció sobre el sector audiovisual del país, les empreses del territori ocupen el conjunt de la cadena de valor, des del hardware –àmbit en el qual, com reconeix Gómara, està lleugerament endarrerit respecte d’alguna competència– a l’AV professional o el desenvolupament de videojocs. Un fet que, com constata la responsable de mercat d’indústries culturals i creatives del centre tecnològic Eurecat, Mònica Andreu, ajuda a apropar als usuaris finals –i a la resta de sectors més enllà de l’audiovisual pur– les solucions que ofereixen les firmes del país. “Les empreses comencen a interessar-se –comenta Andreu–, però encara costa que altres sectors s’adonin que la transformació tecnològica és necessària”. El procés cap a l’audiovisualització de la majoria de les branques de l’economia, però, és imparable: les pantalles, des d’una botiga de roba a un bar, passant per un hotel o un supermercat, són ubiqües. “Molta gent que no treballa a l’audiovisual s’està adonant que, en realitat, sí que ho fa”, ironitza Rutllant.
El creixent audiovisual català, per als experts, hauria de fer servir ISE com a porta d’accés a les consciències d’empreses i particulars que encara no han adaptat aquestes tecnologies al seu negoci –un problema de transferència tecnològica, com subratlla Andreu, que lamenta que encara “existeix un gap, tot i que s’està tancant, entre la recerca i el mercat” a Catalunya–. La presència de les solucions a un indret tan accessible des de les seus de la majoria de firmes de l’AV del país –cal recordar que fins al 80% operen des de Barcelona– ajuda a “trobar solucions aplicables a qualsevol negoci”, a ulls de Gómara. La fira, afegeix Rutllant, ha forçat un “canvi de xip” en el sector privat català. “Tenim claríssim que bona part ha tirat endavant nous projectes gràcies a ISE”, postil·la el president.
Barcelona, la X al mapa
Més enllà de l’accés de les solucions audiovisuals i tecnològiques catalanes al seu mercat local, el sector es planteja el repte de fer servir la nova projecció i creixement dels darrers anys per saltar als mercats globals. Malgrat que ISE atreu a Fira de Barcelona algunes de les marques més punteres del planeta –Epson, Sony o LG ocupen els espais que SK, KT o Samsung monopolitzen al MWC–, les entitats catalanes reconeixen que el procés d’internacionalització de les empreses del país és encara un deure pendent. “Estem en el camí de ser reconeguts”, projecta Gómara, tot sentenciant que “és irrefutable que el congrés ha col·locat Barcelona al mapa”. Aparèixer a la cartografia de l’audiovisual, però, no implica necessàriament que el capital hi hagi d’aterrar. “L’oportunitat única” de les empreses del país, per a Rutllant, garanteix que l’atractiu global “acabarà arribant”, tot i que encara no hi és. Així, reconeix que la feina a fer és abundant.
Els obstacles de l’audiovisual català quan mira al món són tant culturals com tecnològics. Els grans mercats del món, com els EUA, la Xina o el Canadà, encara no estan acostumats a cercar solucions catalanes; un atzucac que es resol, en alt grau, visibilitzant els casos d’èxit del país i trobant el seu encaix en les grans cadenes de valor globals. Cal a més, com argumenta Andreu, un canvi de perspectiva: els mercats punters del planeta són amplament superiors no només a Catalunya, sinó també a tota la resta de competidors –fins al punt que la seva competència es posa en seriós dubte–. Així, recomana la dirigent d’Eurecat, les firmes del país necessiten buscar “com esdevenir partners, companys per afegir valor” a iniciatives canadenques o xineses. En aquest sentit, celebra el “bon posicionament” de Barcelona, si bé reclama accions perquè, des de fora, “vegin que passen coses”. L’edició d’enguany és, de fet, una gran oportunitat per fer-ho, en tant que el públic asiàtic hi ha aterrat per primer cop després de les restriccions postpandèmiques. Andreu, doncs, reclama mesures per airejar el “focus tecnològic” català -un entorn carregat d’empreses emergents i propostes disruptives- de cara a uns potencials consumidors que podrien estimular un salt qualitatiu a la indústria.
El talent és la gran arma
Rutllant, en aquest sentit, imagina una “Barcelona de l’audiovisual” que posi l’èmfasi en les capacitats d’aquest sector. Sobre l’expansió de projectes com el hub de les Tres Xemeneies, el president del Clúster considera que “cada setmana haurien de passar coses a Barcelona si ens hem de posar al mapa”. Coses com ara les projeccions de l’artista Sofia Crespo a edificis emblemàtics de la capital del país que han acompanyat les jornades prèvies a l’ISE d’enguany. Un programa cultural d’abast més enllà de l’empresa ajudaria, a ulls de la indústria, a projectar “el talent, que és el que més tenim”. “Es parlava molt de fuga de talent –recorda Rutllant–, però si la gent fitxa els teus professionals, és que són bons”. Unes actuacions en la bona direcció, però, capgiraria la situació: Barcelona no només té el potencial de mantenir els seus professionals, sinó de captar talent de fora. “Això voldria dir que estem fent bé les coses”.
La immersivitat madura a l’ISE
Una de les noves tecnologies en les quals Catalunya està mostrant un rendiment cridaner de cara als mercats internacionals és, de fet, la que serà amb seguretat la bandera de l’ISE 2024: l’audiovisual immersiu. Després d’anys de vinculació a cars dispositius visuals i alienes iniciatives de metavers, la immersivitat s’ha fet, definitivament, física. “És l’evolució de la tecnologia –valora Gómara–; quan evoluciona, comencem a endevinar com s’aplica a tots els sectors”. Oficines, botigues, habitatges, fins i tot cotxes comencen a incorporar entorns immersius i realitat augmentada. Andreu hi veu, de fet, una altra palanca de creixement per a l’audiovisual en aquesta aposta per tecnologies d’avantguarda: la col·laboració, simplement, amb altres entorns tecnològics. “Si creuem immersivitat amb IA, escalarem cada vegada a projectes de més qualitat”, declara la directiva.
Amb tot, el sector audiovisual enceta una nova edició d’ISE ple d’esperances. Edició rere edició, les dades de negoci assolit, contactes fets i reunions amb possibles partners organitzades per empreses catalanes creixen, i el 2024 no hauria de ser una excepció. Si bé Gómara prefereix esperar al final del congrés per parlar de certeses, és marcadament optimista. “Posaria la mà al foc que notarem un salt important en la facturació”, etziba. Més enllà va Reguant, que preveu bones notícies “per divendres, però també per al futur, els pròxims anys”. “A més tecnologies, més aplicacions de l’audiovisual i més creixement de la indústria”; i ISE, com no es cansen de recordar els seus organitzadors, és, abans que res, un saló tecnològic.
