L’emprenedoria catalana té “molt bones perspectives de futur”. El darrer informe GEM del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, l’apartat català del Global Entrepeneurship Monitor, confirma que Catalunya és el millor territori de l’Estat pel que fa a la creació de noves empreses. La taxa d’emprenedoria del país –el percentatge d’adults en edat laboral que funden empreses– s’enfila fins al 7,2% en 2021, un retorn a xifres positives després de la important caiguda patida l’any de la pandèmia, quan es fa enfonsar des del 9% fins al 6,6%.
L’escletxa entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, amb la recuperació de l’emprenedoria catalana, ha crescut fins als dos punts. La creació d’empreses a Espanya es va quedar durant el 2021 en els cinc punts i mig, 1,7% menys que al teixit català. El director d’innovació i emprenedoria del Departament, Lluis Juncà, celebra que Catalunya és encara “la regió amb més activitat emprenedora d’Espanya”, tot i que encara queda espai per créixer: abans de la pandèmia, fins al 9% de la població en edat laboral al país entrava en la categoria d’emprenedor, en la línia de les grans economies europees.
Per demarcacions, Barcelona compta amb una taxa d’emprenedoria del 7,2%, similar a la catalana. Lleida és la demarcació amb un percentatge de creació de negocis més elevat, per sobre de l’11%, si bé el director de l’informe i professor de la UAB Carlos Guallarte apunta que la dada és enganyosa: l’escassa població lleidatana i l’alta taxa d’activitat agrària fa que el perfil de l’emprenedoria abasti una part més elevada de la població que a la capital, si bé la qualitat del mateix és pitjor. A Girona i Tarragona, la nova activitat corporativa és molt més lenta que als altres dos territoris, amb un 5,9% i un 6,4% respectivament.
Els potencials empresaris catalans, però, són molts més porucs que els seus homòlegs europeus. El mateix Juncà lamenta que “l’índex de por a l’hora de fundar un negoci és molt més alt que a altres regions” –del 54% al país enfront del 46% europeu–. Tampoc confien els emprenedors del país en la burocràcia econòmica. Només el 32% dels consultats per l’informe internacional considera fàcil emprendre a Catalunya, pel 58% a la UE, i el 57% entre els països d’alts ingressos de l’entorn. Si bé la tendència a la baixa en accés a l’emprenedoria era compartida des del 2019 per tots els territoris estudiats, tant a Espanya com a Catalunya ha continuat en descens el 2021, mentre que els estats de referència econòmica han canviat la tendència.
No arribem a Europa
Catalunya es troba entre Espanya i Europa en les seves xifres d’emprenedoria. L’escletxa propera als dos punts entre el país i l’Estat es replica amb els grans països de la Unió en sentit contrari: la TEA al continent arriba fins al 9% –una xifra similar a la catalana abans de la pandèmia –. La recuperació, però, no ha arribat amb tanta intensitat als territoris de l’Estat com a la UE.
La gran diferència, explica Guallarte, es troba en la pedrera: mentre que a Catalunya el 12% dels adults són “emprenedors potencials”, a Europa la xifra escala fins al 21%. La solució, segons el professor de la UAB, és cultural. “Necessitem mesures de foment de l’activitat emprenedora entre els joves per millorar l’emprenedoria juvenil”, raona el director. Una consideració compartida per la diputada presidenta de desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona, Eva Menor, que lamenta la “llunyania d’Europa” en joves que creen empreses. Només un 5,5% de la ciutadania entre 18 i 34 anys emprèn a Catalunya, “molt lluny d’Europa”.
Tembé lluny d’Europa queda la taxa d’intraemprenedoria, és a dir, el volum de noves iniciatives empresarials dins de corporacions ja establertes. Només el 2,2% dels treballadors catalans dins de grans empreses proposa negocis dins el seu àmbit, per un 4,4% als socis europeus. A l’Estat, la xifra es queda en l’1,8%.
Una dada en què Catalunya es troba, aparentment, en millors condicions que Europa és la de destrucció d’empreses. La taxa d’abandonament d’empreses a Catalunya es queda en el 2,5%, la meitat que al continent. Tant Juncà com Guallarte, però, apunten que, si bé es pot entendre que la continuïtat empresarial és quelcom positiu per a l’ecosistema, té una cara fosca. “El baix abandonament apunta cap a un escàs dinamisme”, explica el professor. En altres territoris, les empreses de baixos rendiments i sense oportunitats de creixement tanquen o canvien de negoci; mentre que a Catalunya es mantenen amb prou feines sobrevivint.
Emprendiment de gènere
La bretxa de gènere s’ha anat retallant durant els darrers anys a l’ecosistema emprenedor català. La taxa d’emprenedoria entre les dones catalanes ha escalat fins al 6,7%, menys d’un punt per sota de la dels homes. Quant a la distribució per gènere d’empresaris potencials, s’ha situat en un 46% de dones i 54% d’homes. “Queda camí per fer”, raona Menor, tot apuntant a la necessitat d'”orientar millor les polítiques públiques per reduir la bretxa”.
Si bé la taxa emprenedora catalana és encara baixa, l’autopercepció de la capacitat empresarial és històricament bona. Com apunta Guallarte, els potencials empresaris del país sempre han estat per sobre de la mitjana en la consideració per les seves pròpies competències. El nivell formatiu dels fundadors ha anat, amb el temps, igualant-se amb l’elevada autoestima del país: la taxa d’emprenedoria entre les persones amb formació de postgrau s’ha elevat fins al 13%, una xifra equiparable amb l’europea; i el 59% dels nous empresaris tenen formació superior.
